Es pot dir que amb la conferència de dimarts del president Torra s’inicia el curs polític 2018-2019. Tot sembla indicar que serà un curs difícil, ple de reptes i d’incerteses, i que potser serà decisiu. El curs passat el poble de Catalunya va demostrar, amb escreix i amb molt de coratge, que va fer la feina que es demana a les societats per demostrar la seva vitalitat: manifestar-se, reivindicar-se, expressar-se i decidir. En el nostre cas, decidint que Catalunya havia d’esdevenir un Estat independent en forma de República. Malgrat la brutal i inhumana repressió de la policia espanyola i de la guàrdia civil, els ciutadans van defensar col·legis, urnes, vots i resultats. I quan un poble, després de ser cruelment oprimit, és capaç de reeixir en la defensa dels valors democràtics, té l’obligació de seguir combatent l’autoritarisme i té la legitimitat de lluitar per assolir els seus objectius socials.
Efectivament, després de veure la resposta del govern espanyol i del poder judicial, de constatar l’escassa sensibilitat democràtica dels partits de govern d’Espanya (PP i PSOE) i de la manifesta injustícia practicada per un Tribunal Suprem denigrant, la majoria del poble de Catalunya vol seguir avançant en dignitat aquest nou curs. Altres voldrien tornar a repetir el curs, amb més repressió i més abús de poder, o fins i tot situar-nos uns quants cursos enrere, sota el jou de la dictadura, però hem progressat adequadament com a poble i hem d’emprendre un nou rumb de llibertat.
Els que s’haurien de plantejar tornar uns quants cursos enrere (potser en el moment de la transició) són els representants polítics espanyols. La democràcia a Espanya estaria molt més avançada sense una extrema dreta campant pels carrers i exaltant el feixisme, sense un poder judicial reaccionari i divinitzat, sense un Tribunal Constitucional polititzat i desacreditat, sense una monarquia inútil i ofensiva, sense un sistema bancari i un poder econòmic perversos i cruels, i sense una gran majoria de mitjans de comunicació sotmesos a una oligarquia indecent. En els darrers 40 anys, els poders de l’Estat s’han dedicat en cos i ànima a endormiscar la societat i a silenciar la dissidència, i ara cometen tota mena d’atrocitats sense sentir l’alè del rebuig i la revolta social espanyola.
Si en el curs passat es va desemmascarar des de Catalunya la feblesa dels fonaments democràtics de l’Estat espanyol i l’essència autoritària dels seus poders polític i judicial, aquest curs hauria de servir per aconseguir revertir totes les decisions despòtiques que s’han pres des de diverses instàncies espanyoles. Cal revertir les ignominioses acusacions contra aquells que estan injustament empresonats, exiliats o imputats per haver facilitat l’exercici dels drets de participació i de manifestació. Cal evitar que una colla de mercenaris de la fiscalia es dediquin a querellar-se contra persones que simplement actuen en exercici dels seus drets i llibertats. Cal desmantellar la pantomima dels membres d’un Tribunal Constitucional que segueixen fidelment les directrius polítiques del govern de torn. Cal perseguir i eliminar actituds i comportaments feixistes, i denunciar aquells partits i associacions que, explícitament o silenciosament, els emparen. Cal erradicar la cultura autoritària del “a por ellos” tan present, no només en les forces i cossos de seguretat de l’Estat sinó també en les elits polítiques, socials i econòmiques espanyoles. Cal revertir-ho tot. I si no es pot revertir tanta injustícia i persisteix l’abús de poder, caldrà desobeir i recordar que, des de fa molts segles, la societat progressa gràcies precisament a la desobediència.
Per seguir grimpant en dignitat s’ha d’anar alimentant el moviment republicà i fer efectiu el mandat popular del referèndum de l’1 d’octubre. Més coordinació, més organització, més unitat i més fortalesa per preservar els nostres drets individuals i col·lectius. La defensa de la llibertat, de la justícia i dels drets humans és irrenunciable i innegociable. I aquest nou curs polític l’hem de dedicar a reforçar la nostra resistència contundent i pacífica per protegir els valors democràtics, a revitalitzar la mobilització ciutadana per exigir el respecte al dret a l’autodeterminació i a demostrar que no estem disposats a acceptar més violència, més repressió, més persecucions i més injustícia de l’Estat espanyol. I reeixir, com ho vam fer el curs anterior.
