El TJUE té a les seves mans enfortir o debilitar l’eficàcia dels drets fonamentals dels ciutadans europeus i en conseqüència reforçar o deteriorar la dignitat d’aquests i el seu estatus de ciutadania i millorar o reduir la qualitat de la democràcia i la legitimació de la mateixa Unió
Està previst que el proper 31 de gener la Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea dicti sentència sobre les qüestions prejudicials que va presentar el magistrat del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena arran de la denegació ferma per part del Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les de la seva euroordre a través de la qual pretenia l’entrega del conseller a l’exili Lluís Puig per a ser jutjat al regne d’Espanya.
El tribunal belga va fonamentar la denegació del lliurament del conseller exiliat en l’apreciació del risc de veure vulnerats dos drets fonamentals (el dret al jutge predeterminat per llei i el dret a la presumpció d’innocència, reconeguts als articles 47 i 48 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea), basant-se en el dictamen del Grup de Treball de Detencions Arbitràries del l’ONU.
El TJUE haurà de determinar si la resolució judicial belga es va ajustar o no al dret de la Unió Europea i aquesta decisió no només afectarà el futur de les persones exiliades, sinó que serà un important indicador per valorar el grau de protecció dels drets fonamentals dels ciutadans europeus i a través seu per jutjar la legitimació i la utilitat de la institució supraestatal.
El projecte europeu es fonamenta en el respecte als drets fonamentals dels ciutadans (recollits a la Carta incorporada al Tractat de Lisboa de l’1 de desembre de 2009), autèntics mandats jurídics a tots els poders públics per a respectar-los i complir-los, garantint el seu caràcter inviolable, inalienable i irrenunciable. Els estats membres, a través de les seves constitucions, reconeixen i protegeixen aquests drets, considerant-los fonament de l’ordre polític i de la pau social (per ex. preàmbul i art. 10 de la Constitució Espanyola).
L’estiu passat, l’advocat general del TJUE Richard de la Tour es va pronunciar en el cas examinat, avalant la tesi sostinguda per la Comissió Europea, l’Advocacia de l’Estat espanyol i la Fiscalia, el partit Vox i els governs de Polonia i Romania, i dictaminant que la justícia belga hagués hagut d’entregar el conseller perquè tractant-se de drets de naturalesa no absoluta (com el de la vida o la prohibició de tortura), sinó limitada, encara que es pogués acreditar la seva vulneració, aquesta deficiència podia ser corregida a través de les vies de recurs judicial disponibles a l’estat emissor, en no haver-se acreditat una fallida sistèmica del poder judicial espanyol.
Aquesta interpretació no es pot admetre per les següents raons:
En primer lloc, atesa la més alta posició jurídica que ostenten els drets fonamentals, la interpretació de les normes on apareixen aquests drets involucrats s’ha de fer de la forma més favorable a la seva màxima efectivitat (interpretació expansiva o in favor libertatis), rebutjant l’operativitat de construccions jurídiques artificials i de rang molt inferior que puguin restringir la seva eficàcia (com és la necessitat de “fallida sistèmica”)
Aquesta necessitat d’acreditar una “fallida sistèmica” recorda molt la necessitat de justificar “l’especial transcendència constitucional” per a poder ser admès el recurs d’empara a Espanya, requisit que va ser afegit mitjançant la reforma de l’article 49 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional de l’any 2007 i que va provocar una greu desprotecció i manca d’adequada tutela dels drets fonamentals (i un deteriorament de la qualitat democràtica), aconseguint això sí reduir moltíssim el nombre de litigis presentats pels ciutadans i examinats en el fons pel TC.
En segon lloc, l’acreditació d’una situació de deficiència estructural de tots els recursos judicials interns d’un estat membre és gairebé impossible (probatio diabolica) i en conseqüència és inexigible per no causar indefensió.
En tercer lloc, tots els poders públics i en especial els judicials han de vetllar per la plena eficàcia dels drets fonamentals i han d’examinar ineludiblement totes les al·legacions i proves a través de les quals es pretén acreditar el risc de vulneració individual de drets fonamentals, amb total independència de les condicions generals del sistema judicial, sense poder-se refugiar en conceptes jurídics abstractes artificials i d’inferior rang als drets en qüestió per evitar aquell examen i privar a l’interessat de la tutela judicial efectiva.
Finalment, el criteri que segueix l’advocat general Richard de la Tour s’aparta de la línia jurisprudencial més recent del TJUE, que estableix que si hi ha proves que demostren que les vies de recurs internes no són eficaces l’autoritat judicial d’execució por denegar l’euroordre, i sobretot de la doctrina del TEDH, segons la qual s’han de tenir en compte sempre les circumstàncies individuals de la persona a l’hora d’avaluar el risc de lesió dels seus drets si és extradit, encara que no es puguin demostrar l’existència de riscos generalitzats (recordar que l’article 52.3 de la CEDF estableix que aquells drets que són reconeguts en aquest text i en el CEDH, com els analitzats, han de ser iguals en el seu sentit i abast).
Estiguem atents al pronunciament del TJUE del proper 31 de gener perquè ens hi juguem molt tots els ciutadans europeus, enfront de les poderoses i nombroses forces estatals i supraestatals que més enllà de declaracions retòriques falsàries el que pretenen és laminar els drets fonamentals de la ciutadania, especialment els de les persones que lluitem per la independència de Catalunya.
Amb reconeixement i agraïment als polítics exiliats. Fins a la Independència !
