En el que portem d’any 6 dones han mort a mans de les seves parelles o ex parelles a Catalunya. La xifra és esfereïdora i la cara més amarga de la violència masclista, però aquesta xacra té moltes més cares.
En el darrer any, més de 12 mil dones a Catalunya van denunciar a la policia estar patint violència masclista en l’àmbit de la parella. Al món, una de cada tres dones ha patit violència masclista. A Europa, una de cada tres dones ha patit violència física o sexual durant la seva infantesa a mans d’un adult.
Més que mai les dades són tossudes i parlen per si soles. Indiquen amb claredat que el masclisme mata, que la seva banalització ens surt molt cara i que la societat, que vol dir tots nosaltres, no podem mirar cap a una altra banda ni un segon més.
El passat diumenge, 25 de novembre, vàrem sortir al carrer per unir les nostres veus contra aquesta xacra. Com cada any. Però aquest any, potser més conscients encara de la molta feina que ens queda per fer, del molt camí que ens queda per recórrer, dels molts murs que encara hem de tombar. Perquè aquest any hem viscut una situació injusta, vergonyant, repugnant i impròpia d’una societat del segle XXI, quan el passat mes d’abril l’Audiència de Navarra va condemnar als membres de La Manada per un delicte d’abús sexual continuat, en lloc de violació.
Aquella sentència ens va sacsejar, ens va indignar, ens va fer sentir més vulnerables, i més soles. Situacions com aquesta, en l’àmbit judicial, es van produint i es van coneixent, i és així com prenem consciència de com de masclista és encara aquesta societat. Ens fa adonar que molts joves continuen reproduint rols i estereotips de gènere. Que massa homes no accepten que un no és un no, sense matisos ni interpretacions, que una determinada manera de vestir no és una invitació al sexe, que les dones tenim dret a viure lliurement la nostra sexualitat. Que la víctima no és culpable. Que no se’ns pot controlar o assetjar i, en el pitjor dels casos, agredir o matar, en nom de l’amor. Mai.
La violència masclista no és un problema de les dones, sinó de tota la societat. Ens afecta a tots i tots hi hem de plantar cara. Anar a l’arrel del problema i abordar-ho en tota la seva magnitud.
Una bona coordinació entre les administracions competents és clau. Disposar de bones lleis, també. Donar suport a tot el teixit associatiu que treballa amb les dones i les empodera, també. Actuar des de la prevenció i la detecció, l’atenció, recuperació i reparació de les dones i els seus fills i filles que viuen situacions de violències masclistes, encara més. Eradicar la violència envers les dones és l’objectiu i construir ciutats i pobles justos i igualitaris és allò que ens hem d’exigir.
Neus Munté, candidata del PDeCAT a l’Alcaldia de Barcelona
