Eleccions, hora de balanç.
Com a consultor, equiparo les eleccions a les Juntes Generals d’Accionistes. Tots els votants” som “accionistes”. Contribuïm anual, mensual, diàriament. Oportunitat de revisar resultats, aprovar programes. Es fa… o es concedeix un xec en blanc totalment al marge de l’aconseguit i del projecte següent? Sembla que alguns votants sí que “passen comptes”. Rectifiquen els partits? Ofereixen programes rigorosos, “estratègics”, orientats al futur… o són purament “pal·liatius”, correctors de mancances? O, pitjor: de tornada a models polítics passats?
Falta un document!
He assessorat i ensenyat a elaborar Plans Estratègics. Exigeix un procés rigorós 1. Situació actual. 2: MISSIÓ i VISIÓ 3: Objectius. 4: Actuacions imprescindibles per a materialitzar-los. 5: Cronograma. 6: Control pre i post de resultats. 7: Actualització permanent del Pla. Quin partit demostra actuar donant el millor contingut a aquest procés? Al meu entendre, cap!
Permetin una experiència professional. Vaig formar part del Consell d’Administració d’un important Hòlding. Octubre, presentació de Programes anuals de cada empresa. Una tenia importants mancances en productivitat, competitivitat, rendibilitat, relacions laborals, etc. en un mercat progressivament agressiu, conjuntura difícil, competència creixent. El president i director general van presentar el seu Programa anual. Contemplava mesures correctores, pal·liatives, però cap d’incidència estratègica davant el mercat, la competència. El president del Hòlding el va rebutjar i va convidar a presentar un altre projecte amb ambició, rigor, creativitat, concentració, en actuacions “estratègiques”, no merament “correctores”. Nova presentació del pla. Després de l’exposició, el president diu: “Falten dos documents!” “Quins?” pregunten. Resposta: “El de la seva dimissió. Vostès demostren incompetència. No apliquen cap de les exigències, premisses, valors, indispensables per a portar a l’Excel·lència a l’empresa que dirigeixen. No aborden ni un només dels problemes estructurals, nul·la visió estratègica i recursos ambiciosos. De totes maneres, serem objectius. Sotmeto a votació del Consell, la seva continuïtat en els seus càrrecs”. Va haver-hi votació. Per molt clara majoria: acomiadats!
23J: Hauria de ser avaluació objectiva de compliments, anàlisi seriosa, rigorós, de cada projecte per als pròxims 4 anys.
El meu diagnòstic? He seguit debats electorals, publicacions. He llegit programes. Com a consultor que ha ensenyat, assessorat, sobre l’Excel·lència segons Peters. Watermans, Ohmae, Hickman, Silva, Blanchard, Drucker, Kotler, Lakoff, els qualifico de decebedores! Per què hauré recordat aquesta situació viscuda en el hòlding? Què haurien de decidir uns votants amb objectivitat, criteri propi, no “partitdependents”? Actuaran els votants a Catalunya amb el rigor que deuen o també mereixerien ser acomiadats… per incompetents?
Quin projecte té Espanya per als habitants de Catalunya?
Positiu: Cap! Llegeixin programes. Reparació o propostes estratègiques? L’Estat crea el problema que, per “reacció” genera l’independentisme. Alguna mesura estratègica per a anul·lar les causes crítiques? Cap. Eliminació de l’espoli anual, l’acumulat, reconèixer el que la constitució contemplava per a Catalunya? No. Mesures perquè l’independentisme renunciï al més democràtic que existeix: un referèndum i vulgui seguir “voluntària, satisfactòria, lliurement” AMB Espanya, no SOTA Espanya? Cap. Propostes perquè “tots” els habitants de Catalunya gaudeixin del tracte, nivell de vida, serveis socials, que mereixen? Cap. Més colonització, explotació, castellanització, menyspreu, antidemocràcia? Sí!
Convido a electors de partits espanyols a analitzar programes de PSOE, PP, VOX, COMUNS… Real i objectivament, és el millor per al present i futur d’ells, les seves famílies, negocis, professions? Com qualificar votar als qui no milloren en res i sí que perjudiquen tant?
Quin projecte tenen els partits catalans?
L’anàlisi dels seus programes, igualment decebedor. Segueix sense complir-se una de les exigències irrenunciables per a possibilitar l’èxit de qualsevol projecte: UNITAT. La Unitat no ho assegura. La seva absència, pronostica fracàs.
No hi ha res en els programes que suggereixi actuacions estratègiques Tot diagnòstic exigeix referents. Segons els que utilitzo, els programes dels partits catalans són igualment pobres, mancats d’ambició, absents d’actuacions estratègiques. El “plantem cara” de la CUP? Què, com, quant, etc.? Resultats a Madrid?
Junts i ERC parlen de “Catalunya”. Kotler, Lakoff, ho rebutjarien. Es dirigeix només al segment independentista. “Exclou” a tots els votants, creixents!, que no “senten” aquesta identitat, però serien molt sensibles a “millor qualitat de vida, serveis socials, democràcia, llibertat, per a “tots” a Catalunya”.
Partits catalans, qui representarà millor els interessos dels habitants de Catalunya davant el colonitzador Estat espanyol?
I l’abstenció o vot nul? Què diria Sun Tzu d’una proposta que porta a abandonar situacions de poder perquè ho ocupi l’enemic? Tenen pla estratègic rigorós per a recuperar-ho? No es coneix. Aquest projecte no respecta cap pauta seriosa que pugui conduir a l’èxit. Només expectatives, a quin termini? Fenomen nou de previsibles resultats negatius.
23 J. Assemblea general d’accionistes! Els votants ho són Xec en blanc o exigent…? Cara al DIA DESPRÉS…Qui és menys… “incompetent”?
Avaluaran amb objectivitat, rigor, sota criteris seriosos o… ideològics, identitaris, viscerals, fobiològics, partidistes, encara que els perjudiquin?
Com diria Lakoff: “En anar a votar, no pensi en el millor per a la seva família, el seu nivell de vida, benestar, llibertat, dignitat democràtica”.
Què és el coherent…?
Joan Manzano
