Resultats.
Els vots dependentistes, PSOE, PP, VOX, Comuns: superen als independentistes (?), ERC, JUNTS, CUP. ERC demana a JUNTS que no exigeixi un referèndum per a fer costat a Sánchez. Se suma als partits espanyols. Creix poderosament la diferència. Redueix significativament el vot independentista. Causes crítiques…?
Preguntes oportunes.
Eficàcia de la propaganda espanyola… o ineficàcia, inexistència! de la propaganda i contrapropaganda independentista? Espanya té un missatge comú en els seus Estaments: Monarquia, Congrés, Senat, Constitucional, Suprem, Fiscalia, JEC, Tribunal de comptes, etc. També, en mitjans de comunicació. “Independentisme = colpisme, terrorisme”. Es reacciona?
Per la repressió judicial, policial? Es prioritza la unitat d’Espanya. Encara que sigui forçosa! “El fi justifica els mitjans”. Utilitza recursos policials, judicials. “No existeix tirania pitjor que l’exercida a l’ombra de les lleis i amb aparença de justícia”. (Montesquieu) Per què secunda “això” el dependentisme?
Eficàcia del “estat profund” espanyol davant una Catalunya sense aquest Estament? A més, excepte la Cambra, a qui defensen, representen, el TSJC, la JEC grans patronals, sindicats, col·legis professionals, etc., a Catalunya? Als ciutadans, socis, afiliats, o a l’Estat que els perjudica?
Eficàcia dels promotors de l’absentisme? L’absentisme, destrueix independentisme, no el substitueix immediatament. Reconstrueix dependentisme. Encara que JUNTS sigui “determinant”, Quant més seria sense absentisme?
Conseqüència d’un independentisme dividit, excloent? Aquí estan els fets. Publicat qui ofereix unitat, qui la rebutja, qui prefereix altres socis. Divisió només de partits o també de votants?
Fruit del missatge comú dels mitjans espanyols i de la inexistència de missatge unitari dels mitjos independentistes catalans? Els primers, forta penetració social. Els segons, limitada i incapaces d’elaborar, difondre, una mínima política comuna de propaganda, contrapropaganda. Com tants independentistes, parlen, escriuen, “sobre”. Pocs “per a” que els electors a Catalunya prefereixin els beneficis de la seva independència. Efectes…?
Falta de visió dels votants dependentistes? Gairebé 3.000.000. Millora la seva qualitat de vida a Catalunya, la seva democràcia, els seus serveis socials votant dependència? Què demostra l’experiència? Eliminaran l’espoli, la colonització, el maltractament, explotació, menyspreu…? No. Permetran un referèndum com, segons enquestes serioses, desitja el 70/80% de l’electorat? No. Estan tan castigats com tots els independentistes!
Incompetència de OMNIUM, ANC? Milers de socis en tot el territori. Optimitzen la seva capacitat d’incidir en els seus entorns laborals, socials, familiars, culturals…? ”Uneixen” tot el seu potencial cara a un projecte persuasiu a tota la societat de Catalunya? Optimitzen totes les possibilitats de les xarxes, per a difondre els molts arguments, refutacions, possibles? No sembla. Com incideix la seva insuficient actuació en l’independentisme?
Incompetència dels líders independentistes incapaços de “sintonitzar i satisfer” les expectatives, necessitats, motivacions del seu electorat? Ha estat argument principal dels promotors de l’abstenció. Aquests pretenen un “canvi radical”. Han rectificat?
Abandó dels més de 2.000.000 de votants l’1.0? Sembla. S’han arriat milers de senyeres, estelades. Interpretació? La premsa després del 23J: “L’independentisme es retira”. És així? Han renunciat aquests dos milions a ser “militants divulgadors” dels beneficis de la independència en els seus entorns? Quin “missatge” emetrien si mantinguessin la seva “presència” en balcons, terrasses, mitjans de comunicació, participació al carrer?
Incompetència d’ERC, JUNTS, en el seu eslògan “Catalunya”? Aquest concepte, “segmenta” l’electorat. Exclou als qui NO “senten la identitat catalana”. No atreu al % creixent que no s’identifica!
“Catalunya, Independència,” són conceptes, que, segons l’acreditat Lakoff, “generen emocions”, tenen “significats profunds, mouen a actuacions predeterminades, Per què no dir “Per la gent de Catalunya”? Això “inclou” a “tots”.
Incompetència en la “venda” dels beneficis de la independència, els danys de la “dependència”? L’independentisme sembla tancat en si mateix. No ofereix “missatges” il·lusionants a l’enorme segment dependentiste. “No es compra un meló. Es compra el sabor esperat”. Dogma en Màrqueting. Altre: “el major esforç comercial no serveix si tracta de satisfer una necessitat equivocada”. Al dependentisme no se li ofereix cap “sabor”, benefici”. Tampoc se li persuadeix del que li “costa” la seva dependència.
“Què “oferir”? Els BENEFICIS de la Independència PER A TOTS! Segons indicadors macroeconòmics objectius: qualitat de vida equivalent a Finlàndia o Dinamarca: sanitat, educació, treball, infraestructures, serveis socials d’alt nivell. Infraestructures modernes. Treball de qualitat. Administració eficient. Potser, seria el desitjable, una estructura d’Estat tipus Suïssa. Veritable democràcia. Tot compatible amb la pròpia identitat. Quin votant dependentiste rebutjaria aquests beneficis? Per què proposar el que NO compra la majoria de la societat en lloc d’oferir els clars beneficis de la independència que és de major acceptació?
“La responsabilitat d’una decisió, arriba fins on ho facin els efectes”.
Revisaran la seva responsabilitat “tots” els “protagonistes independentistes el 23J? Reaccionaran en conseqüència?
23J. Qui, quin, ha perjudicat l’independentisme? A qui beneficia a Catalunya?
Davant “aquesta” realitat, què és el coherent? No rectificar i deixar votar negativa i creixent dependència… o “reaccionar” cara als BENEFICIS de la independència per a la gran majoria?
Joan Manzano
Brillant com sempre, Joan !!!