Hamlet. Transcendent dilema: existir o no existir, viure o morir, estar-hi o no estar-hi. Aquesta és la qüestió!
El 23J, eleccions generals. Segueix el conflicte España/Catalunya. Catalunya: colònia, territori intervingut. Sense Estatut confirmat. Manté la veu, els vots, a la metròpoli. Panorama curiós. El “dependentisme” no dubta: votarà! L’independentisme, partits dividits. Els seus votants: votar o no. Abstenció com a “càstig”. És el més determinant i prioritari, per a “ser, existir, estar-hi?”
Nou significat de “terroristes”? L’Estat espanyol fa igual l’independentisme i ETA. És terrorisme demanar un referèndum, intentar que “tots”, a Catalunya visquin en veritable democràcia, amb molt millor nivell de vida, autogestionant els seus propis recursos, amb justícia social avançada? Què pretenen els polítics, militants, votants, “dependentistes”? Voten, conscients o no, espoli, colonització, maltractament, explotació, menyspreu democràtic. Com qualificar-ho? Davant d’aquesta evidència, què cal votar per tal que Catalunya sigui, existeixi, estigui, i no sigui considerada i tractada com a terrorista?
Càstig, autocàstig, o totes dues coses?
Es vol castigar els polítics. No s’autocastiguen els NO votants? Segur que no es perjudica a “tots” a Catalunya si, com en les municipals, són els partits dependentistes espanyols els qui es fan amb la veu i representació de Catalunya? Segur que els partits espanyols beneficiats d’aquests vots legislaran de la manera més favorable per a qui viu, treballa, tributa, a Catalunya? Càstig, autocàstig, abandó, és el millor per a ser, estar-hi, existir?
Abstenció o participació?
“La responsabilitat d’una decisió arriba fins on ho facin els seus efectes” Ho difonc com a consultor. L’independentisme és “resultat” de successius incompliments, invasió de competències, l’espoli, etc. de l’estat espanyol. Quin sentit té afavorir a qui ho provoca? La divisió partidista independentista, l’abstenció, quins efectes tindrà sobre el ser, l’existir, l’estar de Catalunya i la seva població?
Ara, tots volen menjar bé, però ningú vol cuinar. S’exigeixen bons líders que portin els beneficis de la independència, però que siguin “uns altres”. S’espera un “messies!”. Molts critiquen als actuals dirigents. Esperen “nous dirigents”. Proposo que s’incorporin a la política, que hi entrin. Ah, no, jo no! Llavors? Qui li posa el cascavell al gat…?
Molt pocs fan el pas al capdavant. Com a consultor, suggereixo que qui critiqui alguna cosa ho acompanyi de propostes de solució o s’ofereixi a materialitzar-les personalment. Castigar, criticar i no assumir-ne el compromís, quins efectes tindrà sobre l’ésser, existir, estar, de Catalunya?
“La veritat és allò que interpreta i percep, l’observador o el receptor”
Els polítics europeus, objectius, que avaluïn resultats en eleccions democràtiques serioses, què interpretaran si l’independentisme perd vots a Madrid? Conclouran que l’independentisme ha estat vençut, s’ha retirat! Vots nuls. Respectable i democràtic. Efectes reals el “Dia Després”? És el millor perquè Catalunya sigui, existeixi, hi estigui?
23J. No és possible no votar. Qualsevol decisió serà un “vot” per a alguna cosa, algú. Si la veu de Catalunya, com “ens”, “subjecte polític”, no és present en les actes del Congrés espanyol, agradi o no Catalunya continua estant “dins” Espanya, qui es beneficiarà d’aquesta NO presència? Abstenir-se és votar a una dreta, ultradreta, tan catalanofóbica com l’actual govern espanyol. Defensaran millor als habitants de Catalunya els representants del PSOE, PP, Comuns, Vox, etc.? No votar és votar! Què ha de votar un elector conscient, amb visió àmplia i llunyana, amb sentit d’“estat”, no de partit, ideològica, visceralògica, fòbies o filies, per tal que Catalunya sigui, existeixi, hi estigui?
Tots els partits independentistes són iguals?
No. És avaluable l’actuació, la predisposició, dels partits autodenominats independentistes. L’independentisme demana unitat. Qui l’ofereix, qui la rebutja? A partir d’aquí, i amb la crítica que mereixi, quin partit demostra millor a Espanya ser veu, defensa, dels beneficis per als habitants de Catalunya? La resposta és a les actes del Parlament. És a les xarxes. Com a consultor, aplico un principi a les organitzacions: “És injust tractar per igual als que no són iguals”. Castigar “per igual” als que demostren actuacions molt diferenciades, ajudarà o perjudicarà a ser, existir, estar-hi?
Altres vots? Sí: senyeres, estelades! Visibilitat! Boye: “Si desapareixem dels carrers, de les urnes, Catalunya desapareix” Senyeres i estelades. “Meridianes”. Macromanifestacions! Ja no n’hi ha. La perseverança és una característica imprescindible. Espanya la té: segueix l’espoli, colonització, maltractament, menyspreu, de “tota” la gent que viu a Catalunya. Quin efecte tindria omplir i mantenir Catalunya d’estelades, senyeres? Presència al carrer! Tot, sempre, pacífic, democràtic.
Més: persuadir al segment “dependentista” del que guanyarien amb els beneficis de la independència. No s’intenta. Si cadascun dels 2 milions d’electors de l’1-O persuadeix “només una altra persona!”, passen a 4 milions. Això sí que seria significatiu! És qüestió dels votants. No es requereixen polítics per a això. Demostrarien que Catalunya és, existeix, hi està!
Espanya està clarament decidida a SER, EXISTIR, ESTAR-HI, a Catalunya. Té un únic projecte comú. Catalunya està dividida, enfrontada. Fins i tot en el mateix independentisme: partits, militants votants. Pronòstic deduïble.
Què votar? Beneficis de la independència o perjudicis de la dependència? Votar a qui representi, defensi, el millor per a “tots” els habitants de Catalunya o no fer-ho? Des de la coherència democràtica, què ajudarà a Catalunya a SER, EXISTIR, ESTAR-HI?
D’això dependrà l’ÉSSER, EXISTIR, ESTAR-HI, de famílies, professionals, empreses! El coherent és…?
Joan Manzano
