23J. Catalunya/Espanya: “Kafkià”! I si…? (6)

Situació kafkiana.

 
23J: La governabilitat depèn de Junts, de Puigdemont.

Sánchez i Feijóo estan subordinats al líder democràtic que pretenen extradir, jutjar (?), empresonar. Sánchez, ERC!, demanen suport sense prèvies línies vermelles. S’exigeix a Puigdemont “sentit d’estat” quan l’“estat ha actuat sense sentit” contra ell, contra Catalunya com “ens”, contra tots els seus habitants. Com qualificar-ho?

Cronologia del conflicte.

Atàvic. Felip IV, (1650): “Cal imposar a Catalunya els usos i costums castellans”. Felip V, va fer un càstig sever. Els conflictes polítics, identitaris, econòmics, lingüístics, segueixen amb Felip VI. Sempre els provoquen Castella, Espanya. Catalunya es defensa i reacciona.

Transició. Cronologia: Tarradellas torna a Espanya. Catalunya, “nacionalitat històrica”, aprova la Constitució del 78. Primer Estatut: Incomplert. Traspassos amb comptagotes. Invasió de competències. Finançament negatiu. Espoli creixent. Inversions en infraestructures no executades. Augmenta el descontentament. Nou Estatut: “raspallat” a Madrid. Aprovat en referèndum allò que va sobreviure. El PP l’impugna al Constitucional (PP i PSOE) prèviament manipulat. Inconstitucional sentència que anul·la articles i modifica uns altres que, exactament iguals!, figuren en Estatuts espanyols. Avui, Catalunya està sense Estatut, fora de la Constitució. El text supervivent no ha estat confirmat. És territori intervingut, colònia. A Catalunya callen grans partits espanyols, patronals, sindicats, col·legis professionals, universitats. Creixent espoli, incompliments en infraestructures, anul·lació de decisions del seu Parlament, sentències judicials que qualifiquen de terrorisme el que són actes prodemocràcia; sentències de la JEC, Tribunal de Comptes, etc. Tot conegut.

Qui ha incomplert palesament la Constitució a Catalunya, amb Catalunya? Els Estaments espanyols. Els independentistes “van reaccionar” mitjançant el més democràtic: “un referèndum”. Ho continuen sol·licitant. Però els “delinqüents”, els dolents, són els independentistes que van respondre democràticament davant tan evidents i negatius incompliments. Prohibit reaccionar davant la injustícia, l’opressió, la colonització! Tot en nom de la Constitució. Aquella que es va creure votar o de l’actual i subjectiva interpretació?

Qui respecta a Espanya la Constitució? Ningú! Molts fets i protagonistes ho demostren.

Fem una “ucronia”?

RAE: Ucronia:  “Reconstrucció lògica, aplicada a la història, donant per suposats esdeveniments no succeïts, però que haurien pogut succeir”.

“1.978. Nova Constitució aprovada a Catalunya. Nou Estatut. Les autoritats espanyoles no ho respectaven, però “tots” els partits polítics, patronals, sindicats, col·legis professionals, grans mitjans, a Catalunya, fan front comú i obliguen a l’Estat a la seva aplicació total, puntual. Pujol no ha d’aplicar el nefast, encara que pal·liatiu, “peix al cove”. Totes les transferències, traspassades. Finançament, complerta al cèntim. Els habitants de Catalunya gaudeixen dels recursos acordats.  Sense espoli fiscal ni injustícies. Inversions en infraestructures, puntualment materialitzades. Respecte total al Parlament català. Immersió lingüística respectada. El TC no sentència perquè no hi ha conflicte. Si existeix, decideixen amb criteris de justícia universal. No hi ha catalanofòbia, menyspreu, supremacisme, per part de cap partit, líder polític, espanyol. La societat catalana se sent bé. Hi ha col·laboració, integració, voluntària, lliure, satisfactòria, de Catalunya dins d’Espanya en un projecte comú, basat en la confiança, el respecte, la mútua col·laboració en tots els camps. Bandera espanyola i senyera coexisteixen satisfactòriament. Com les banderes dels cantons suïssos amb l’estendard suís. Tot, basat en el respecte i gran autonomia prèviament acordada. Catalunya, líder en qualitat de vida, desenvolupament, llibertat”.

Aquest hauria d’haver estat l’objectiu d’Espanya, dels dirigents catalans… si haguessin estat bons governants!

Quin seria avui la situació si aquesta ucronia que descric hagués estat història real?

Què distingeix els bons governants?

Les “millors relacions”, els “millors resultats”. És així entre els dirigents “dependentistes” a Catalunya? A qui representen realment? Respecten la història, la cultura, la identitat, la llengua; el benestar, els serveis socials, la llibertat, que mereixen els qui generen riquesa a Catalunya? L’“esperit fundacional de la Constitució” o… tot el contrari? Suport, silenci còmplice, a una evident violència judicial, policial, econòmica, política, identitària, lingüística, cultural, basat tot en lleis no coincidents amb els Estats democràtics de referència! Tot conegut.

I els dirigents independentistes? Uneixen els seus recursos en favor dels habitants de Catalunya o s’autoexclouen per a afavorir els seus particulars models… i/o l’Estat espanyol?

 Qui és responsable del creixent conflicte? L’Estat espanyol… o els polítics, votants, catalans que han “reaccionat” per dignitat democràtica?

23J. I si l’Estat, tots els seus Estaments, no haguessin generat el conflicte? I si tots els polítics, patronals, sindicats, votants, a Catalunya haguessin actuat “units” en defensa de la gent de Catalunya? S’estaria en la, kafkiana!, situació de sol·licitar suport a qui es vol extradir, jutjar (?), sentenciar, pel delicte (?) de ser líder demòcrata? Ho abonen 987.000 votants!

Què han de fer els qui han creat el problema? “Sostenella i no enmendalla” tan castellana…o sobreseure, no amnistiar perquè no va haver-hi delicte!, tots els processos i rectificar tot allò que ho ha causat? Per què no un referèndum vinculant precedit d’una oferta seriosa a Catalunya?
I si rectifiquessin aquells que poden i han de fer-ho…? Què és el coherent…?