23/09: De “Diada submisa” a “Dia de la independència”?

Per què la “Diada”? Història.

11 de setembre. No es commemora una victòria sinó una derrota davant el primer Borbó: Felip V. Aquí està la història. Continua amb Felip VI. Molt negativa per a “tots” els habitants de Catalunya. Va perdre la seva independència. Va entrar, segueix, en dependència creixent, negativa. Però encara hi ha qui manté la seva identitat. Tots els catalans?

De “Diada” pacífica, festiva, a reivindicativa?

Cada 11/09, dia tranquil, “festiu”. Què va succeir en 2012? Macromanifestacions reivindicatives que van sorprendre a Espanya, Europa.

Motiu?: El qüestionat Tribunal Constitucional espanyol va eliminar articles, va modificar uns altres, del Segon Estatut de Catalunya. “Constitucionalment” elaborat, aprovat en dos parlaments, confirmat per l’electorat català, signat pel rei. No hi havia antecedents en Estats democràtics. Els articles afectats figuren “exactament igual” en Estatuts espanyols. Es consideren “constitucionals”. En el de Catalunya, no. Son o no són constitucionals? Per als espanyols sí, per als catalans, no. La Constitució exigeix que el Estatut de Catalunya ha de ser confirmat per els seus votants.  Si tant defensen la Constitució els partits dependentistes a Catalunya, per què no exigeixen aquest referèndum? Per por de perdre?

De nacionalitat… a territori intervingut? D’aquí a la independència…?

Va sorgir “som una nació, volem decidir”. Avui, Catalunya està sense Estatut. És territori intervingut. Fundadors del PP, qualifiquen de “colònia”. S’apel·la a una Constitució que ningú respecta a Espanya. Partits, militants, votants, catalans, “callen”. Per a molts polítics, mitjans, intel·lectuals, espanyols continua sent “terra de conquesta”.

1.0: referèndum per a decidir seguir “amb” Espanya o independència. Es va celebrar “malgrat” els molts intents per a evitar-ho. La repressió policial va escandalitzar al món democràtic europeu, als seus mitjans de comunicació. Fets coneguts. Va guanyar l’independentisme. Continua la repressió judicial. Aquesta ha quedat en evidència davant la justícia suïssa, alemanya, belga, escocesa, Consell d’Europa, Amnistia Internacional, organismes de l’ONU, etc.

Qui va crear el conflicte?

El relat espanyol culpa als independentistes catalans. Els qualifica de “colpistes, terroristes”. No és “real”. Catalunya no va generar el problema! “Va reaccionar” davant els demostrats incompliments “constitucionals” de l’Estat espanyol, dels Estatuts que van seguir. Pérez Royo: “El Tribunal Constitucional va donar un cop d’estat a Catalunya”. Els partits dependentistes a Catalunya, callen.

L’independentisme és “reacció” per via democràtica. Si els governs espanyols, haguessin “complert” amb el que la Constitució contemplava per a Catalunya, els Estatuts “constitucionalment” elaborats, el finançament, els pressupostos anuals, etc. no hi hauria problema. L’Estat no va complir. No compleix. Això perjudicava, perjudica, a “tots” els habitants de Catalunya. Als catalans i als molts espanyols que van immigrar a Catalunya a la recerca d’una qualitat de vida que els seus territoris no els permetien. Uns s’han incorporat a l’independentisme. Uns altres, segueixen “dependents” dels qui estan tan castigats com els més radicals independentistes. Catalunya no genera el conflicte. Reacciona! Defensa el millor per a “tots” els que viuen, tributen, treballen, en ella.

I després de la Diada 2023?

Sembla que manifestants, vots, suggereixen resignació. Fins i tot, derrota. Si és així, per què no ofereix ara Espanya un referèndum i el guanya? Perquè això seria democràtic i no és el seu estil. Aznar: “no es pot concedir un referèndum. Ho guanyaria l’independentisme”.

Si Espanya tingués dirigents competents, no s’hauria crear el problema. Hauria integrat “lliure, voluntària, satisfactòriament” a tots els catalans. No ho ha fet. Utilitza la violència policial, judicial, la pressió econòmica, identitària, lingüística, política. “Això” els qualifica. Asimov: “la violència és l’últim recurs dels governants Incompetents”.

Si Catalunya hagués tingut dirigents, patronals, sindicats, organitzacions, electors,  competents, no haurien permès els incompliments!

Què és el coherent en governants competents? Crear conflictes i agreujar-los… o evitar-los, corregir, políticament, democràticament el que s’ha fet malament? S’uneixen els polítics dependentistes, patronals, sindicats,  a Catalunya a aquesta incompetència? Com qualificar que el PSOE a Catalunya digui al catalans que s’oblidin de la independència?

Què és el coherent per als qui viuen, tributen, treballen a Catalunya i volen viure en autèntica democràcia, la millor qualitat de vida, educació, sanitat, serveis socials, treball, desenvolupament, llibertat, per a ells i les seves famílies? La independència de les colònies espanyoles a Amèrica no la van materialitzar els indígenes, sinó els descendents dels colonitzadors.     Què fa l’independentisme per a incorporar als que encara són dependentistes?

Pròximes “Diades de Catalunya”:  commemoració submisa d’una derrota…? Això ja no serveix! O materialitzar una indispensable UNITAT per a orientar-se , amb rigor, decididament a celebrar el DIA DE LA INDEPENDÈNCIA?

Des de la “dignitat democràtica”, què han de fer “tots” els polítics, militants, patronals, sindicats, organitzacions, electors a Catalunya?

Què és el coherent FER?

Continuar “parlant”, posar flors, manifestar-se… o actuar de manera funcional, unitària,  optimitzant tot el que permet la veritable democràcia i mereix “tota” la població de Catalunya per gaudir dels “beneficis” de la independència:  nivell de vida, llibertat, dignitat…?

Joan Manzano