Diran com sempre el que voldran i amagaran la veritat, com ja van fer en el pitjor atemptat perpetrat a l’Estat espanyol: l’11-M. Aleshores van mentir, primer el PP i després el PSOE, convertint-se en còmplice pactant tapar parcialment la veritat. Sobretot aquella veritat referida a les errades dels serveis d’intel·ligència espanyols i el (com a mínim) descontrol en la gestió de confidents. I és que, amb un control mínim, els explosius mai haguessin arribat als terroristes.
Un estat, els dirigents del qual són capaços de mentir per intentar guanyar unes eleccions i on el principal partit de l’oposició -un cop s’ha aprofitat de la mentida- impedeix que els primers assumeixin les seves responsabilitats per aquesta és un estat capaç de tot. I, si aquells que van mentir l’11-M són els mateixos que governaven l’agost de 2017, també van poder ser capaços de posar al capdamunt de la taula qualsevol opció per aturar la consulta democràtica de l’1-O, el referèndum d’autodeterminació.
El CNI coneixia (i va protegir) els moviments de l’Imam de Ripoll, igual que per l’11-M sabien que entraven a Madrid centenars de quilos de dinamita en mans d’uns confidents. Sabien també que una bona colla de radicals liderats per un dels seus membres preparaven un munt d’explosius al xalet d’Alcanar destinats a dur a terme, segurament, un dels pitjors atemptats mai vistos a Europa pel gihadisme. El CNI -i, lògicament, les altes instàncies del govern espanyol- n’eren conscients i sort, com diuen alguns, que el xalet d’Alcanar va explotar. Uns apunten a la inexperiència dels que fabricaven els explosius, altres diuen que va existir la intervenció d’alguns serveis secrets estrangers alarmats per l’actuació del CNI espanyol, però segurament haurem d’esperar a si un dia som independents per a saber tota la veritat.
Ni el PP, ni Ciudadanos ni -sobretot- el PSOE poden ser benvinguts a l’aniversari dels atemptats. Ells són (com a mínim) còmplices d’amagar la veritat, d’insultar greument la memòria dels morts i les seves famílies oposant-se a investigar-la. Prova del que diem són els reportatges fabricats pel CNI i publicats al diari amic, la capçalera del Grup Godó, ‘La Vanguardia’, per intentar tapar l’escàndol de les implicacions de l’Estat als atemptats del 17-A.
Però un dia, esperem que no molt tard, sabrem la veritat; com hem hagut de patir pel fet de formar part d’un estat espanyol acostumat a pràctiques perverses per tal d’amagar la veritat fins i tot al seu poble. Espanya és l’únic estat del món que ha patit dos atemptats molt greus on els confidents (gent controlada per l’estat) han estat peça clau. Sense confidents, no haurien existit ni l’11-M ni el 17-A
Postdata: Sense cap mena de dubte el Conseller Forn i els responsables dels Mossos d’aquells patiran i pateixen ja la venjança d’un estat espanyol que no perdonarà mai que la policia catalana fes bé les coses i quedés al descobert el joc brut del CNI.
Joan Puig Cordon
Editor ( Membre de la Comissió d’Investigació del atemptats de l’11-M i coneixedor del joc brut de l’estat espanyol)
