“La ignorància de un votant posa en perill la seguretat de tots” (Kennedy)
12/05: Eleccions a Catalunya. 5.754.840 votants poden “decidir” molt i molt transcendent per a “tots”, les seves famílies, treballs, negocis. Per al present i, més important, el futur. Les eleccions son un “tren” que passa cada 4 anys o esporàdicament. Com qualificar, classificar, els vots?
Tipus de vots…
Com a consultor en Márketing/Comercial/Vendes, he assessorat i format a molts professionals. Utilitzem la “segmentació”: “mercat propi, de competència, potencial no sensibilitzat, no potencial, no motivable” com més significatius. Cal conèixer el millor possible les necessitats i motivacions del integrants del “mercat propi” per fidelitzar-lo o recuperar-lo. De “competidors” per intentar atreure i retenir el màxim possible els seus clients (votants). Mercat potencial no sensibilitzat: per atreure y retenir “nous” electors. Es pot prescindir del mercat no motivable, no potencial.
Inicialment, existeix un doble segment:
- Dependentiste: Volen continuar depenent d’España, al marge de les conseqüències. Què “motiva”aquesta opció.
Molts “catalans” trien partits que no defensen ni representen Catalunya ni als seus habitants. Què té d’atractiu l’Estat espanyol? Respecta la història, cultura, llengua, valors, identitat “catalana”? No. Es preocupen per optimitzar la qualitat de vida, treball, identitat, llengua catalana? Es evident que no. Com qualificar-ho?
El “dependentisme” s’alimenta també de molts votants immigrats a Catalunya. Segons la realitat, com tracte a tots els qui viuen, tributen, treballant, generen riquesa que tant afavoreix a Espanya, però tant els perjudiquen a ells, a les seves famílies? Molts van abandonar les seves terres per trobar un vida millor a Catalunya. Però voten a qui no els defensa ni representa. “Tots” els partits d’Euskadi, defensen el seu sistema de finançament. A Catalunya, els partits dependentistes lluiten per que Catalunya no gaudeixi del mateix sistema. Tampoc per evitar el demostrat espoli. Com qualificar aquests partits, els seus militants i votants.
Pregunta oportuna: “quin argumentari reben els electors “dependentistes” que els informi, els faci sentir el maltractament que reben del seus “triats”, que demostrin que estan perjudicats, que els persuadeixi de quan guanyarien, ells i les seves famílies, si votessin opcions independentistes? No es detecten. Què justifica que aquest segment vulgui continuar ser “tan negativament dependent? Com qualificar aquest “vot”? Aquest segment no compra “Catalunya, llengua catalana”. Compraria “benestar, progrés, democràcia real”, molt millor futur per a les seves famílies. Se’ls hi ofereix?
- Independentistes: Desitgen millorar substancialment el seu nivell de vida, de democràcia, llibertat. Autogestionar els propis recursos.
La realitat demostra que, “depenent” d’Espanya és impossible!
Si els dirigents polítics independentistes fossin “competents” farien una proposta “unitària” clarament orientada a la materialització de la independència per via pacífica y democràtica.
Si fossin “polítics” de país, “d’Estat”, aportarien una visió “estratègica”, una proposta comú, que convertirien el 12/5 en un “referèndum”. Es, era!, possible fer-ho. Quin efecte hauria generat en el electoral que, realment, vol viure veritablement en democràcia, qualitat de vida, llibertat, en forma de moderna república catalana a Europa? Es deduïble! Una sola opció electoral orientada al més i millor per a “tota” la gent que viu a Catalunya i que fos guanyadora! Quin efecte hauria generat a Espanya, a Europa…?
No s’ha volgut fer la candidatura unitària. Demostra que el independentisme està “doblement encapsulat”. Ho demostren els programes, discursos, dels partits, líders independentistes. Semblen ignorar totalment als segments “dependentistes”. Parlen de “Catalunya, de la llengua catalana” com objectiu, identitat, quan es evident que, segons Lakoff, aquestes paraules generen divisió. No motiven gens ni mica als que no se senten catalans. Al contrari, genera rebuig. Perquè ho ignoren?
També estan “encapsulats” els partís polítics, els seus dirigents. No cal explicar fets que demostren la clara orientació ideològica, partidista, excloent. Això “qualifica” a uns dirigents que manquen d’una característica que singularitza als líders “excel·lents”: la PERSPECTIVA ESTRATÉGICA. Això ja es irreparable ara. Seria possible cara a les europees? Hauria de ser possible.
I com estan els votants independentistes? També “encapsulats” en les seves ideologies, frustracions, prejudicis, posicions de molts diferents orígens, tipus…? Votaran… o s’abstindran? Es discuteix si “vot útil o inútil”? En qualsevol cas, quant es juguen el 12/5? Com en comunicació, “no es possible NO votar”. No participar es donar un xec en blanc. Es depositar en els que guanyin, per que han tingut més vots, “la qualitat de vida, treball, democràcia, valors, llengua”. Com serà si guanyen el partits dependentistes? Com afectarà al present i futur de tota la gent que viu a Catalunya?
Tipus de vots…?
- Lògic. Hauria de ser el predominant. Defineix el millor model, o el menys dolent…, per gaudir personalment, la pròpia família, en serveis socials, democràcia, llibertat, desenvolupament, creixement. Poder assolir una independència que permeti viure en una moderna república europea amb els diferents partits, però “lliures”. Segurament, el menys freqüent.
- Psicològic. Depèn de característiques psicològiques del votant, del “moment” al decidir.
- Ideològic. Predomina la ideològica política, per sobre dels resultats.
- Partidològic. Determina la dependència del partit faci el que faci y al marge del efectes negatius.
- Viscerològic. Absència de racionalitat. Tria emocionalment.
- Fobiològic. Decideix la ràbia, la frustració, el càstig a un líder, partit, ideologia.
- Filialògic. També purament emocional. Tria per afectes, simpatia, adhesions
- Identitarilògic. Mana la “identitat”. Espanyola, catalana
- Testimoniallògic. No servirà però es deixa constància.
Tots a respectar! Tots justificats subjectivament. Però… “La responsabilitat d’una decisió arriba fins on ho facin els seus efectes”.
Quin model de vot utilitzarà el lector el 12/5? Quines conseqüències…? En mans de qui deixa el seu present i futur immediat, de la seva família, treball…?
En dinàmica comercial, es transcendent no perdre “mercat”. Costa mol recuperar clients. Ho tenen en compte els partits? Actuaran amb coherència? No votar o fer-ho il·lògicament es deixar que domini la competència. Ho tenen en compte els abstencionistes o els que votin a partits sense opció?
12/5: En joc: dependència amb els seus demostrats efectes negatius “per a tots” o possibilitat de partits que, de veritat, defensin la independència y els seus previsibles beneficis “per a tots”. Al menys, que ho intentin!
Què es el més coherent…? Més i pitjor dependència… o possibilitat dels beneficis de la independència?
