Vosseler Advocats confia que l’Estat rescabalarà els descendents de famílies republicanes espoliades pel franquisme al llarg de 2025. Els lletrats responsables de la causa col·lectiva que representa propietaris de 300 títols de béns i estalvis confiscats el 1938, ho han explicat en una assemblea de l’Associació de Perjudicats per les Confiscacions del Govern Franquista (APIGF). Han destacat la “bona predisposició” de la Direcció General de Memòria Democràtica i han recordat que el mes de desembre ha d’estar enllestida l’auditoria que determinarà el valor actual de les pessetes incautades. “El govern té marge suficient al llarg del 2025 per satisfer les reclamacions dels nostres clients”, ha assegurat la lletrada Leire López.
En una assemblea multitudinària que s’ha celebrat a la seu central d’UGT a Barcelona, els lletrats de Vosseler Advocats han traslladat als afectats l’estat en que es troba aquesta causa col·lectiva que inclou centenars de descendents de republicans.
Han recordat que el passat mes de maig van reunir-se amb la Direcció General de Memòria Democràtica i han explicat que el govern espanyol els va traslladar la seva voluntat de “donar compliment” a la llei de Memòria Democràtica de 2022, que obre la porta que l’Estat també repari les víctimes econòmiques, un deute que països com Alemanya o França han saldat ja fa anys.
Una de les lletrades del bufet que porten aquest cas, Leire López, ha relatat que la primavera passada es van nomenar tres comissions científiques, integrades per especialistes de la Reial Acadèmia d’Història, i se’ls va encarregar que elaboressin una auditoria per fer una estimació del valor que els diners confiscats tindrien actualment. Ha afirmat que durant el mes d’agost els lletrats han estat en contacte amb la Direcció General de Memòria Democràtica i que aquesta els ha requerit “documentació que faltava” per poder tirar endavant tot el procés. Des del seu punt de vista, aquest fet és una prova que hi ha “proactivitat” per part de l’executiu espanyol. A banda, ha explicat que l’Estat també els va informar que s’està redactant el reglament que donarà compliment a la legislació.
“Els terminis per enllestir l’auditoria acaben a finals d’any, de manera que coincidiran amb els Pressupostos Generals de l’Estat”, ha comentat l’advocada que ha assenyalat que els comptes haurien d’incloure la partida que estimi l’auditoria. “Sabem que no ens trobem en una situació política molt estable i que els nous pressupostos podrien no tirar endavant”, ha reconegut López que ha afirmat que aquest fet no té perquè esdevenir un impediment perquè els familiars dels republicans espoliats puguin cobrar el que els pertoca: “El govern sempre deixa partides més genèriques per complir amb compromisos adquirits”, ha apuntat.
En aquest sentit, ha avisat que “un cop es tingui el valor actualitzat de la pesseta, si la resolució es reconèixer aquestes persones com a víctimes, que sembla que sí, i el compromís del govern es retornar a aquestes ciutadans els diners comissats, que també sembla que sí, l’executiu espanyol tindrà temps durant el 2025 per satisfer les nostres reclamacions”.
Els afectats confien en poder tancar una etapa “no gaire bonica” i passar pàgina
Els afectats han recordat que fa gairebé 20 anys que porten lluitant perquè l’Estat reconegui el seu dret a ser rescabalats per les requises, que els historiadors xifren en milions de les antigues pessetes, la gran majoria a Catalunya. Han valorat molt positivament l’assemblea d’aquest dissabte i han dit que confien en poder “passar pàgina” i tancar “una etapa no gaire bonica” de la història d’Espanya.
La presidenta d’APIGF, Laureana Cervera, ha considerat que el fet que aquestes compensacions s’integressin en la llei de Memòria Democràtica de 2022 va suposar un punt d’inflexió cabdal: “Vam poder exigir el que ens pertocava i l’Estat al final ens ha escoltat, que fins ara no ho havia fet”, ha apuntat.
Diners comissats per finançar el govern franquista
Els diners que es volen reclamar es van espoliar entre els anys 1938 i 1941. Es tracta de quantitats amb les quals Franco pretenia finançar el seu govern després de la Guerra Civil. Aquests decomisos es basaven en un decret que considerava il·legal la moneda emesa pel Banc d’Espanya després del cop, per la qual cosa es prometia bescanviar-la per bitllets vàlids.
Leire López ha advertit que es tracta de diners que les famílies no van cedir de forma voluntària, sinó que són estalvis que les forces de l’ordre van exigir-los sota amenaçes. A canvi les autoritats franquistes van entregar a aquests ciutadans uns títols que, des d’aleshores, segueixen dipositats al Banc d’Espanya: “Els deien que en el futur aquests diners els serien retornats, però això no va passar”, ha explicat López.
La lletrada ha afegit que molts dels títols expedits van perdre’s perquè els descendents dels afectats no sabien què eren. Alhora, ha recordat que en altres casos, els títols van ser utilitzats com a moneda de canvi, en una mena de pagaré o xec, en diferents transaccions econòmiques, per la qual cosa alguns estar en mans de terceres persones. Amb tot, López ha aclarit que “la llei de Memòria Democràtica només reconeix com a víctimes els descendents directes dels espoliats”. Per aquest motiu, ha argumentat, sense aquests llaços de parentiu, els títols no tenen valor.
70.000 pessetes espoliades als propietaris d’una merceria de la Travessera de Gràcia
Joaquim Gràcia, un dels afectats, ha explicat que la seva família té cinc títols que les autoritats franquistes van entregar-los per 70.000 pessetes de l’època intervingudes. L’import més elevat el van comissar a la seva àvia, que regentava una merceria a la Travessera de Gràcia de Barcelona: “Ella tenia un negoci i li anava bé, però li van prendre 46.000 pessetes de l’època, que eren moltíssims diners”, ha detallat. Per sort, ha relatat Gràcia, la dona tenia un negoci en marxa que anava bé i va poder seguir endavant malgrat aquest trasbals, però va ser un sotrac molt gran”. La resta de títols de Gràcia corresponen a diners que eren de la seva mare, tietes i d’altres familiars.
L’afectat ha afegit que els títols els va guardar el seu cosí. “Un dia em va trucar i em va dir que els tenia a la caixa forta perquè el seu pare li va demanar que els conservés”, ha assenyalat l’home que ha dit que va assabentar-se de tot perquè d’altres damnificats van denunciar la situació als mitjans de comunicació. Finalment, ha dit, va decidir associar-se a l’APIGF i ara n’és el secretari.
Aquest ciutadà s’ha mostrat esperançat perquè “per primer cop l’Estat no està negant-se a pagar”. Ha assegurat que comença “a veure una mica de llum al final del túnel” tot i que ha criticat que una llei aprovada l’any 2022 encara no s’hagi fet efectiva.
