Vilallonga reivindica Venècia com el “marc propici” perquè Catalunya ofereixi la seva “potència creativa”

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va inaugurar divendres el pavelló de Catalunya a la 58a edició de la Biennal d’Art de Venècia, i l’exposició “Catalonia in Venice_To Lose Your Head (Idols)”, que s’emmarca dins dels Eventi Collateralli. “Venècia és el marc més propici perquè Catalunya ofereixi mostres representatives de la seva potència i perdurabilitat creativa, de la seva constant aportació històrica al corrent universal de l’art”, ha manifestat la consellera.

En aquest sentit, Vilallonga va felicitar a tots els artistes que han col·laborat en aquest projecte tan ambiciós i a l’Institut Ramon Llull “per situar Catalunya en aquesta Biennal tan incontestablement estratègica per a la difusió de la nostra cultura”.

La consellera Vilallonga va destacar que “Catalunya posseeix una imbatible tradició artística que, des d’un llenguatge, una singularitat i una vitalitat pròpies, ens integra de ple en les dinàmiques universals de l’art”. “Som aquí per reafirmar la internacionalització de la cultura catalana i per posar en valor un projecte que prima la qualitat i l’excel·lència”, ha reblat.

L’exposició ‘Catalonia in Venice_To Lose Your Head_Idols’, comissariada per Pedro Azara, és una reflexió sobre la relació que l’ésser humà manté amb les estàtues, des de l’adoració fins a la irreverència. Un projecte que també es concreta en la recreació interactiva d’actes d’adoració i destrucció d’icones, en l’exposició de 4 monuments escultòrics originals, amb una secció documental, en visites guiades, i en un Llibre col·lectiu d’artista.

A l’exposició, situada als Cantieri Navali de l’Illa de San Pietro de Venècia, participen els artistes Marcel Borràs i Albert Garcia-Alzórriz amb la col·laboració de David Bestué, Perejaume, Francesc Torres, Lúa Coderch, Lola Lasurt i Daniela Ortiz. A més, s’hi exposen exemples escultòrics que il·lustren i contextualitzen el fenomen de l’adoració i la destrucció de les estàtues, a Catalunya i arreu del món.

A la inauguració, la consellera va estar acompanyada de la directora de l’Institut Ramon Llull, Iolanda Batallé, el comissari Pedro Azara i l’artista del projecte, Marcel Borràs.

Com és l’exposició?

“Catalonia In Venice—To Lose Your Head (Idols)” consta de quatre pilars i gira al voltant de la intervenció espontània sobre escultures en l’espai públic. La mostra, així, s’estructura en quatre pilars que procedim a explicar a continuació.

1. La performance Ella se apropia en presente, de Marcel Borràs, en la qual un grup d’una vintena de persones assisteix a una visita guiada pels carrers de l’illa de San Pietro di Castello amb cinc parades on l’espectador s’enfronta amb algunes de les imatges que composen el corpus escultòric i teòric de l’exposició. La quietista Marta Aguilar interpreta algunes d’aquestes escultures Durant la visita, el comissari Pedro Azara i l’artista Marcel Borràs contextualitzen cadascuna de les peces recreades. El visitant és convidat a recrear actes d’adoració i destrucció de les peces en el cos de l’actriu, amb materials (ous, pintures, piruletes, banderes, espelmes, esprais de pintura, rams de flors…) adquirits en una màquina expenedora d’objectes per adorar o destruir estàtues, l’escultura interactiva E.Y.M.: una refotuda máquina expenedora present a l’exposició.
2. L’audiovisual ULLS/ULLS/ULLS/ULLS, d’Albert García-Alzórriz, rodat en un magatzem on es conserven fragments d’estàtues derrocades. La peça explora, mitjançant el llenguatge audiovisual, l’ambivalència de la imatge, la matèria i la subjectivitat.
3. Un llibre d’artista publicat per l’editorial Tenov, que inclou diverses reflexions sobre el tema de l’exposició en forma de textos i obres. Hi participen David Bestué, Perejaume, Francesc Torres, Lúa Coderch, Lola Lasurt i Daniela Ortiz. A més, el llibre documenta els monuments catalans que visitaran Venècia, acompanyats de les intervencions que hi fan el cineasta Albert Garcia-Alzórriz amb el poeta Gabriel Ventura, el dramaturg Marcel Borràs i l’arquitecte Tiziano Schürch.
4. Exposició de 4 monuments originals, exemples escenogràfics d’estàtues públiques a Catalunya que en els últims anys han suscitat reaccions apassionades, sigui perquè són adorades o perquè han patit danys i retirades de l’espai públic. Aquestes obres són: Pas de Setmana Santa del Sant Enterrament (1942-1944), de Salvador Martorell, procedent del Gremi de Marejants de Tarragona; Monument als caiguts (1963), de Genaro Iglesias, actualment al dipòsit municipal de l’Ajuntament de Balaguer; Record d’un malson (1991), de Joan Brossa, actualment en exposició permanent al Museu de la Història de la Immigració a Catalunya; i el Monument a Lluís Companys (1998), de Francisco López, actualment al Passeig de Sant Joan de Barcelona.

En la mostra es documenten 15 escultures més, adorades, vandalitzades i retirades a tot Catalunya.