El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha concedit la seva primera entrevista des que va accedir al càrrec el passat 16 de novembre, gràcies als vots dels partits independentistes catalans, sense els quals no sumava la majoria necessària per a ser investit. Durant l’entrevista, que s’ha emès a TVE, Sánchez ha repassat algunes de les qüestions que més polèmica han generat després de la investidura fallida de Feijóo, com ara la llei d’amnistia pactada amb ERC i Junts, les negociacions del PSOE amb Junts, l’existència de la guerra judicial o ‘lawfare’, deixant anar sorprenents titulars.
Sánchez ha admès que la llei d’amnistia, la qual reclamaven els partits independentistes després de tants anys de persecució judicial i repressió envers el moviment, no era el següent pas que volia fer, però ha reconegut que la urgència de la situació el va dur a fer-lo. Així, el president ha insistit que el seu canvi de posició respecte a l’amnistia és fruit de la necessitat de “normalitzar i estabilitzar” la situació política a Catalunya i de construir una majoria parlamentària.
“Possiblement, aquest no era el pas següent que volia donar, però és un pas coherent i conseqüent amb la política de normalització a Catalunya dels últims quatre anys”, ha sentenciat.
Sánchez sobre la amnistía: “Probablemente, este no era el paso siguiente que quería dar, pero es un paso coherente y consecuente con la política de normalización y estabilización en Cataluña que hemos afrontado durante estos 4 años”. #LaHoraPedroSánchezhttps://t.co/jjoliPS5KJ pic.twitter.com/F20hQmKQKD
— La Hora de La 1 (@LaHoraTVE) November 30, 2023
El socialista ha defensat també l’estratègia de pactes adoptada pel PSOE, davant la impossibilitat de pactar amb el PP. Sánchez, si bé ha afirmat que “li encantaria” poder “arribar a acords amb el PP”, ha recordat que “en política s’ha de triar entre les solucions ideals i les possibles” que cal posar en marxa “quan un no té majoria absoluta”. En tot cas, ha apuntat que després de les eleccions del 23 de juliol va “tenir clar” que calia “optar pel possible” per frenar la ultradreta. “Vaig haver d’escoltar els grups parlamentaris i armar una majoria”, ha dit.
Malgrat l’oposició inicial del PP i Vox a la llei d’amnistia, la qual s’ha materialitzat en nits consecutives d’aldarulls i manifestacions de qüestionable caire democràtic, Sánchez ha augurat que igual que amb la llei del divorci o la llei del matrimoni homosexual, la dreta acabarà acceptant que l’amnistia “és bona per al país”, perquè “estem reincorporant a la vida política a actors polítics” que n’estaven fora.
Reconeix que la ‘lawfare’ existeix, però la limita als governs del PP
El president, per primera vegada, ha reconegut que la guerra judicial o ‘lawfare’ que denuncia l’independentisme català existeix. Sánchez, que gairebé es queda sense els vots de Junts per negar-se a incloure els casos de ‘lawfare’ en l’abast de la llei d’amnistia, finalment va accedir a incorporar el terme, i ara, en la mateixa línia del ministre de Transports Óscar Puente, ha reconegut que existeixen casos de ‘lawfare’.
Sánchez, que ha limitat la ‘lawfare’ a l’etapa en què governava el PP, ha afirmat que es van “instrumentalitzar institucions al nostre país, com la policia, per perseguir personatges polítics i ocultar proves que perjudicaven el PP”. En aquesta línia, el president ha aprofitat per acusar el PP de pretendre instrumentalitzar les institucions europees, i ha recordat que “per molt que ho proclamin PP i Vox” Espanya “no es trenca”. “Només cal passejar per Catalunya per veure que la situació està molt millor que el 2017” ha insistit.
El presidente del Gobierno afirma que ha habido casos de “lawfare”: “¿Se han instrumentalizado instituciones públicas de nuestro país? Definitivamente.” https://t.co/7pkTQEWa77#LaHoraPedroSánchez pic.twitter.com/2aeJW8A2xt
— RTVE Noticias (@rtvenoticias) November 30, 2023
El PSOE i Junts es reuneixen aquest dissabte a Ginebra amb el verificador internacional
Sánchez també ha estat preguntat per la primera taula de negociació que celebrarà amb Junts, donant compliment així a l’acord d’investidura signat entre tots dos partits, que establia la creació d’un mecanisme de negociació amb la presència d’un verificador internacional. Mantenint la discreció que el PSOE ja va dir que mantindria, no ha confirmat si, tal com va transcendir, la trobada tindrà lloc a Ginebra (Suïssa). Tanmateix, ha defensat la negociació amb la formació de Carles Puigdemont per la necessitat de “fer política”.
En aquest sentit, ha destacat que el contingut de l’acord entre el PSOE i Junts demostra que les dues formacions mantenen punts de partida “molt diferents”, i ha defensat la figura del mediador, tot i que no n’ha avançat el nom. “Crec que és bo que si dos no s’entenen hi hagi una persona que acompanyi”, perquè “ens hem convocat a parlar des d’una extraordinària desconfiança”, i “ens pot ajudar a arribar a acords”. “Tant de bo en el futur no necessitem aquest sistema de verificació”, ha dit. En tot cas, ha insistit que es faran públics tots els acords que s’assoleixin.
