Ramón Grosfoguel, sociòleg porto-riqueny, ha valorat la situació política a Espanya, i ha fet un vídeo en el qual ha iniciat un debat per aconseguir la millor estratègia per frenar de manera efectiva el feixisme a l’estat espanyol. El sociòleg ha dirigit el seu discurs especialment a Arnaldo Otegi, coordinador general d’EH Bildu, i a Oriol Junqueras, president d’ERC.
Grosfoguel ha explicat que tant ERC, com EH Bildu estan pactant amb el Gobierno per aturar la dreta i l’extrema dreta, però que s’està donant per suposat que l’alternativa amb PSOE i Podemos tindrà unes millors repercussions a mitjà i llarg termini.
El sociòleg ha posat de manifest que precisament “les polítiques tíbies de la dreta de totes les democràcies socialdemòcrates al nord dels Pirineus són qui ha consolidat l’ascens de l’extrema dreta i l’enfonsament polític de la pseudoesquerra”.
Grosfoguel ha exposat que la caiguda i esgotament d’aquestes forces pseudoesquerranes ha tingut com a conseqüència l’auge del feixisme. Així, ha destacat que com que no es van interrompre les lògiques de dominació de les institucions, hi ha un descrèdit del socialisme mentre el neofeixisme segueix ocupant creixent.
Fins al punt que, com que les pseudoesquerres no fan ruptura amb les polítiques de dretes, és lògic que s’acabi votant “a l’original i no a la fotocòpia”. En altres paraules, que qui vol feixisme, no votarà un partit feixista amb timidesa, sinó simplement a un feixista. Per acabar-ho d’adobar, Grosfoguel, ha mostrat que la crisi del capitalisme ha consolidat aquesta tendència, ja que podria estar en perill el model econòmic.
Grosfoguel ha posat l’eix que Espanya s’ha considerat un estat imperial, ja que l’etapa postfranquista és una “transició avortada, en la qual no es va expulsar completament el Franquisme de les institucions”.
Per tant que té una secció dretana i una altra esquerrana, però totes dues centrades a mantenir l’statu quo imperialista. Per tant, pel que fa a les temàtiques centrals, les forces pseudoesquerranes imperialistes sempre defensen, a capa i espasa l’imperialisme. Per tant, no tenen un punt de vista rupturista i quan aquestes forces polítiques pacten amb partits com EH Bildu o ERC, les forces independentistes “s’acaben desmobilitzant”, ja que les forces pseudoesquerranes no es mouran de la posició en la qual estan enrocades.
D’aquesta manera, destaca que el PSOE i Podemos van oposar-se al referèndum de l’1-O, i en el cas dels socialistes van fer possible l’aplicació de l’article 155. Per tant, que les esquerres que no són antiimperialistes, s’acaba ubicant a la dreta en la lluita de classes i dels moviments sobiranistes.
Per tant, que l’antipatriarcalisme, l’anticapitalisme i l’antiracisme necessàriament han d’estar en contra de l’imperialisme espanyol, perquè aquest moviment se sustenta en aquests elements. El sociòleg ha apuntat que “sols el poble salva el poble”. En altres paraules, no hi ha rutes intermèdies, perquè s’ha demostrat que les polítiques tíbies són les que causen l’ascens de la dreta i que, al seu entendre, cal una política de confrontació al feixisme.
Grosfoguel ho ha exemplifica’t amb el diputat inhabilitat de Podemos, Alberto Rodríguez, que s’ha quedat sol davant el Tribunal Supremo, perquè el seu propi partit l’ha abandonat perquè per defensar-lo feia falta oposar-se a una lògica imperialista. Per tant, ha destacat que no es pot seguir aprovant “a canvi de res” al Gobierno, ja que tenen incompliments històrics que no han comportat conseqüències per aquests partits pseudoesquerrans.
