“Parlaré en català perquè puc, gràcies a l’escola catalana, i perquè és la llengua del meu país”. Aquestes han estat les primeres paraules en català permeses al Congrés i pronunciades pel portaveu d’ERC a la cambra baixa, Gabriel Rufián, en el ple d’aquest dimarts. Un ple històric pel fet de ser el primer en el qual els diputats han pogut intervenir des de la tribuna en les llengües cooficials amb un sistema de traducció simultània. Rufián ha estat el tercer a intervenir amb un discurs íntegrament en català en el debat de la presa en consideració de la reforma del reglament de la cambra baixa, que té justament com a objectiu regular l’ús del català, el basc i el gallec.
Tanmateix, la primera llengua cooficial a sentir-se a l’hemicicle no ha estat el català sinó el gallec. El diputat del PSOE José Ramón Besteiro ha estrenat el sistema de traducció simultània amb una intervenció que ha combinat el gallec amb el castellà. Entre Besteiro i Rufián ha intervingut la portaveu de Sumar, Marta Lois, també en un discurs en què ha combinat el gallec i el castellà.
Rufián ha celebrat l’acord “històric” i ha denunciat el “cinisme” d’aquells que han convertit parlar en les llengües cooficials al Congrés “en un acte revolucionari”. El republicà també ha recordat els seus orígens andalusos i ha reivindicat que és un “honor” poder parlar en català des del faristol.
Intervenció de @gabrielrufian en llengua catalana avui al Congrès pic.twitter.com/IRshiQIKWs
— Pilar Fernandez (@pilaraymara) September 19, 2023
L’euskera s’ha sentit just després de la intervenció de Rufián. L’ha utilitzat la portaveu d’EH Bildu, Mertxe Aizpurua. L’ha seguit el diputat del PNB Joseba Andoni Agirretxea.
Aquestes llengües es poden sentir abans de l’aprovació de la reforma perquè la Mesa del Congrés, a proposta de la seva presidenta, Francina Armengol, va aprovar la setmana passada un acord perquè es poguessin utilitzar en aquest ple. En el ple d’investidura del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, de la setmana vinent també es podran fer servir amb la reforma ja en vigor.
Fruit de l’acord assolit amb els grups per a l’elecció de la Mesa, aquest dimarts s’ha habilitat un sistema de traducció simultània que, segons fonts del Congrés, comença a funcionar amb un equip de sis intèrprets homologats. També hi ha dues pantalles gegants que ja es trobaven a l’hemicicle i que oferiran subtítols.
La despesa total en auriculars ascendirà a 7.600 euros, IVA inclòs. Una xifra a la qual se sumarà el lloguer i manteniment dels aparells que reben el senyal de la traducció simultània, que aquestes fonts quantifiquen en 45.900 euros fins a final d’any, IVA inclòs. El Congrés preveu comprar aparells propis en un futur.
Els sis traductors que treballaran a partir d’aquest dimarts formen part d’una borsa de 12 que s’aniran rellevant al llarg dels temps. Segons aquestes fonts, tots són treballadors autònoms i cobren entre 80 i 100 euros l’hora.
Tots actuen a distància. No estan físicament al Congrés i el retard màxim calculat del sistema serà de quatre segons. La cambra els anirà contractant en funció de les necessitats del ple, però no podran sobrepassar els cobraments d’un contracte menor.
Tot aquest sistema, inspirat en el que ja té desplegat el Senat, serà vigent previsiblement només fins a final d’any, en què la presidència del Congrés preveu la convocatòria de concursos.
Tot plegat permetrà que aquest dimarts, tal com es va comprometre la presidenta del Congrés, Francina Armengol, ja es pugui utilitzar amb normalitat el català, el basc, el gallec i també l’aranès, al debat parlamentari.
Reforma del reglament
La reforma del reglament va ser registrada pels grups parlamentaris del PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB i BNG. També va ser negociada amb Junts, tot i que la formació liderada a Madrid per Míriam Nogueras no signa el text, però hi votarà a favor. Es tracta d’un acord assolit a canvi del vot d’aquestes formacions en la constitució de la Mesa del Congrés.
L’acord modifica l’apartat 2 de l’article 70 del reglament del Congrés perquè estableixi que els oradors podran “pronunciar el seu discurs en qualsevol de les llengües que tinguin caràcter oficial a alguna comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i el corresponent Estatut d’Autonomia”.
També introdueix un apartat nou a l’article 6 que estipula ara que els diputats “tenen dret a utilitzar en tots els àmbits de l’activitat parlamentària, incloses les intervencions orals i la presentació d’escrits, qualsevol de les llengües que tinguin caràcter d’oficial a alguna comunitat autònoma”.
Sense perill d’amonestacions
D’aquesta manera, amb el sistema habilitat pel ple d’aquesta setmana i amb la reforma del reglament, els diputats podran fer servir a partir d’ara les llengües cooficials sense perill d’una amonestació o expulsió per part de la presidència de la cambra baixa. En l’anterior legislatura, es van produir diversos episodis en què es va retirar la paraula a diputats catalans pel fet de parlar català.
