La plataforma d’Octuvre ha publicat un nou vídeo, de fet el primer des que el president de la Generalitat Pere Aragonès va anunciar l’avançament de les eleccions al Parlament; tanmateix, lluny de parlar sobre les diferents opcions polítiques, Octuvre denuncia la “batalla ideològica” i invisibilitzada que té lloc als museus catalans, i que posa en risc el futur de la nació catalana.
Octuvre posa el focus en la polèmica de l’estàtua de Franco davant el Memorial del Born per començar a abordar la qüestió. Tal com recorden des de l’entitat, els comuns, en arribar al govern, i en ple auge de l’independentisme, van voler que els memorials i espais de memòria es llegissin de forma més “moderna” i no tan identitària. Ara, Octuvre avisa que la mateixa situació s’està repetint als museus de Barcelona.
Concretament, Octuvre se centra en el desenvolupament del Museu del Disseny Hub de Barcelona, projecte iniciat pels socialistes a finals de la dècada del 1990, amb l’objectiu principal d’unificar en un sol edifici les col·leccions artístiques de quatre museus barcelonins diferents. Tanmateix, l’arribada dels comuns al govern de la ciutat va modificar aquest objectiu fundamental, ja que amb el nou executiu el propòsit del nou Museu del Disseny ja no era unificar les col·leccions artístiques, sinó “esdevenir un centre de referència”. El 2022, abans que els comuns esgotessin el mandat, es va escollir el nou director del museu, Luís de Vicente, un moviment que va posar en alerta el món museístic de Barcelona.
Tal com denuncia Octuvre, algunes de les alarmes van ser que a les bases del concurs públic per escollir el nou director del centre no s’esmentaven les col·leccions conservades al Museu del Disseny. Una falta greu, ja que es tracta de més de 80.000 peces provinents de quatre museus de la ciutat, i que més bé representen l’evolució de la societat catalana en l’àmbit del disseny.
Un altre fet alarmant és que Luís de Vicente no tenia experiència en qüestions museogràfiques i de patrimoni. A més a més, en declaracions del mateix Vicente, aquest plantejava una “Barcelona antiga” contraposada a una “més moderna i cosmopolita”; en aquest nou entorn internacional que imagina Vicente, els principals símbols de la ciutat, de Catalunya, i la seva evolució, no tenen lloc als museus.
Octuvre denuncia també que els principals mitjans de comunicació estan “totalment alineats amb l’estratègia dels Comuns i Collboni”, que consisteix principalment a permetre qualsevol conversa, excepte si aquesta gira al voltant de Catalunya i la seva identitat.
ç
