L’entrada de la Guàrdia Civil al Museu de Lleida es va produir l’11 de desembre de 2017, avui fa just 5 anys. Per tal d’evitar que aquests fets acabin caient en l’oblit, la plataforma Octuvre, creada per Marta Sibina i Albano-Dante Fachín, ha publicat un vídeo a través del qual s’analitza aquest episodi amb una mirada històrica que busca comprendre’n els motius amb profunditat i fer-los arribar a la ciutadania.
La presentadora comença explicant que l’assalt “va tenir lloc de matinada, armats fins a les dents, per emportar-se cap a l’Aragó les conegudes com a ‘obres de Sixena’“. A continuació, arriba la primera crítica i lamenta que “aquests aniversaris se solen fer servir per fer el ploricó, per reescriure els fets a mida dels interessos de les cúpules de partit o, senzillament, per fer veure que aquí no ha passat res i que ara toca ‘diàleg’“.
Prossegueix exposant que durant “aquests últims 5 anys s’han fet molts esforços per esborrar la memòria de coses que van passar durant les caòtiques i violentes setmanes de finals de 2017. Davant els intents d’esborrar, reescriure i diluir els fets, a Octuvre volem aprofitar aquest aniversari per fer memòria i explicar coses que molta gent no coneix“, manifesta.
“L’entrada de la Guàrdia Civil al Museu de Lleida és conseqüència de fets complexos i absolutament apassionants que van passar fa dècades o, fins i tot, segles”, exposa. És per això, i per tal d’aconseguir transmetre els fets amb claredat, que Octuvre s’ha documentat a través de múltiples fonts com ara el llibre d’Eugeni Casanova ‘El complot. La trama en la segregació del bisbat de Lleida i el litigi de les obres d’art’, el llibre de Francesc Canosa ‘Sixena: la croada de la memòria’, el treball de Flocel Sabaté titulat ‘Assalt militar a un museu’, entre d’altres.
A partir d’aquest punt, el vídeo explica els motius dels fets duts a terme per la Guàrdia Civil l’11 de desembre de fa 5 anys des d’un punt de vista històric. La política i la geografia hi tenen molt a veure, per no dir tot. I si ens hi parem a pensar, continua sent així avui dia.
