Meritxell Borràs ha negat que les urnes per a l’1-O es compressin des del seu departament. A preguntes del fiscal Jaime Moreno, ha defensat que només hi havia un “contracte marc” a petició dels funcionaris de l’àrea de processos electorals i ha manifestat que era “només” per a convocatòria d’eleccions al Parlament o per a consultes populars. “Ens demanen que tinguem tot disposat per tenir el material si era necessari fer eleccions”, ha manifestat Borràs, que ha afegit que la legislatura era “molt fràgil”.
Com la resta d’acusats, ha negat la malversació i la Fiscalia li ha respost dient que encara no havia preguntat per això, sinó per “si va prendre alguna mesura per complir amb els mandats d’impedir o paralitzar les coses que tenien a veure amb el referèndum, no que vostè estigués fent acords marc per a material per a les eleccions”. “Entenc que fer material per a les eleccions no té res a veure amb el referèndum”, ha dit el fiscal Jaime Moreno. Unes paraules que es contradiuen amb la querella que la mateixa Fiscalia va interposar contra Borràs el juliol del 2017 en entendre que aquest material que apareixia al contracte marc anava destinat a l’1-O.
➡️¿Habéis escuchado ese estruendo?
Exacto, es el zasca de @txellborras al Fiscal del Estado, la leche: pic.twitter.com/1MOqfb5Qlb
— Bernat Castro #AltsasukoakAske 🦊 (@Bernat_) 20 de febrer de 2019
Borràs sosté que la declaració d’independència és una “expressió política sense conseqüències jurídiques”
Borràs també s’ha referit a la declaració d’independència aprovada el 27 d’octubre del 2017 al Parlament de Catalunya i ha dit que era només “una expressió política sense conseqüències jurídiques”. Segons ha explicat –en resposta a preguntes del fiscal- ha dit que el que feia referència a declarar la independència estava situat només a la part dispositiva, signada pels diputats. “El que es va llegir és com el preàmbul d’una llei, no obliga a res i no estableix res”, ha manifestat durant l’interrogatori. A més, ha insistit que tots els passos del Govern eren amb voluntat d’arribar a un “pacte” amb l’Estat.
També ha dit que quan va signar el decret de convocatòria del referèndum tenia la “disjuntiva” entre el “mandat de la majoria absoluta del Parlament”, centenars d’ajuntaments i manifestacions pacífiques amb un “posicionament polític molt clar” i el fet que “podia imaginar que la llei podria ser suspesa” pel Tribunal Constitucional. A més, ha dit que la seva signatura no era “necessària” per aquell decret, però sí que era “simbòlic” que tot l’Executiu el signés.
