VÍDEO | Eurodiputats catalans abandonen el debat al Parlament Europeu sobre el model d’immersió lingüística a l’escola catalana

L’audiència ha arrencat amb una intervenció de la mateixa Dolors Montserrat, qui ha apuntat que “pràcticament el 100% de les escoles públiques i concertades escolaritzen en català” malgrat les sentències judicials que fixen quotes d’almenys el 25% pel castellà. “El Govern ho incompleix, i això atempta contra el plurilingüisme, les resolucions judicials, els drets humans i els drets dels nens”, ha assegurat.

Poc després de l’inici de la sessió, diversos eurodiputats han abandonat la sala. A continuació, quatre experts han carregat durament contra el model d’escola catalana. Un dels més contundents ha estat el doctor en Filologia per la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED), Manuel Jesús Acosta, qui ha reclamat aplicar “un article 155 educatiu” i ha arribat a comparar la situació actual del castellà a Catalunya amb la situació del català durant el franquisme.

“Vivim en una situació de diglòssia”, ha assenyalat, tot subratllant que la Generalitat amenaça de posar multes a aquells comerços que no utilitzen rètols en castellà. “No estem parlant d’immersió lingüística, sinó d’imposició forçada de monolingüisme”, ha sentenciat.

També s’ha expressat en la mateixa línia el professor d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, Jorge Calero, qui ha assegurat que a les escoltes catalanes “només es pot parlar castellà al pati de l’escola”. Calero ha afirmat, fins i tot, els professors que controlen el pati “intenten eliminar el poc espanyol que es parla” i ha indicat que la situació per aquests alumnes és “molt tensa”.

Durant la seva intervenció, Calero també ha afirmat que els estudiants que tenen el castellà com a llengua materna obtenen pitjor resultats a Catalunya que aquells que fan servir el català a casa i ha deixat clar que el model català “no és un model d’èxit”. Per altra banda, el professor de Direcció i Gestió de Centres Educatius de la Universitat de Barcelona, Jesús Rul, ha defensat que el català està sent utilitzat com un “símbol d’identitat nacional” des de “l’hegemonia supremacista i excloent” i ha parlat de “discriminació” cap als alumnes castellanoparlants.

En el panell també ha participat la professora de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona, Teresa Freixes, qui ha argumentat que a Catalunya es vol “imposar” una única llengua vehicular i ha reclamat que el Govern compleixi les sentències judicials.

Més enllà dels experts, les úniques intervencions per part dels eurodiputats han vingut del Partit Popular, de Ciutadans i de Vox. A banda de Montserrat, també ha pres la paraula l’eurodiputada de la formació taronja, Maite Pagazaurtundúa, que ha acusat l’executiu català “d’atacar els valors fonamentals de la Unió Europea”. Alhora, la diputada ha plantejat si l’ús del castellà a Catalunya és “tan residual” que es pot equiparar a la persecució sobre el català que existia durant el franquisme.

Per altra banda, l’eurodiputada del PP, Rosa Estaràs, ha destacat que el Govern “ha fet molt mal a la llengua” i que “incomplir les sentències judicials és anar contra l’estat de dret”. Al seu torn, l’eurodiputat de Vox, Jorge Buxadé, ha afirmat que a Catalunya “no s’està ensenyant a parlar català” sinó que es pretén “esborrar qualsevol rastre d’espanyolitat a la regió”.

Davant l’audiència d’aquest dimarts, el Govern ha denunciat que la comissió de Peticions de l’Eurocambra “sigui manipulada amb finalitats partidistes” sobre un conflicte “creat per una minoria i que no té en compte ni arguments pedagògics ni sociolingüístics”. Fonts de l’executiu català lamenten la gestió de Montserrat al capdavant de la comissió i asseguren que les opinions que s’han exposat davant els eurodiputats són “esbiaixades”.

En aquest sentit, el Govern ha elaborat un argumentari que s’està distribuint als diversos eurodiputats del comitè -s’ha contactat amb membres de l’EPP, els socialistes, The Left, Junts i s’està treballant amb una trobada amb Renew- per demostrat que el sistema d’immersió lingüística de l’escola catalana “té un ampli consens social i polític i que, a més ofereix bons resultats acadèmics”.

En el document, l’executiu posa de manifest que el model “no perjudica l’adquisició de coneixements” i que les competències científiques de l’alumnat de Catalunya “superen la mitjana espanyola”, adjuntant informes del Síndic de Greuges i dades de l’estudi PISA. També recorden que la llei catalana sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari va ser votada favorablement pel 79% dels diputats del Parlament de Catalunya i mencionen les poques denúncies que s’han registrat sobre aquest tema.

Des del 2005 s’han notificat 83 denúncies en contraposició als 27 milions d’alumnes matriculats durant el període (es comptabilitzen 1,5 milions d’infants matriculats per curs).

L’argumentari elaborat pel Govern ja ha estat traslladat a diversos eurodiputats i la voluntat de l’executiu és enviar-lo a membres de la Comissió Europea, xarxes sectorials sobre llengua, ‘think-tanks’ i altres mitjans de comunicació. Per la seva banda, els coordinadors dels grups polítics dins el comitè de Peticions tenen previst organitzar un viatge a Catalunya per analitzar de primera mà la situació a les escoles. Si bé encara no s’han concretat les dates, la previsió és fer-lo abans que acabi l’any.