El col·lectiu Octuvre, de nou, posa el focus a temes incòmodes de parlar. En aquesta ocasió, Gerard Furest -professor de català, membre sectorial d’educació de la intersindical i escriptor del llibre ‘Decàleg irreverent per a la defensa del català- ha mantingut una conversa amb l’activista, Albano Dante, per tractar temes lingüístics . Tots dos, han posat damunt la taula qüestions que no s’han abordat des de les institucions, concretament, des de la Generalitat.
“No parlarem gaire del tema de la sentència del 25% del castellà a les aules perquè n’estic fart de sentir-lo a arreu”, tots dos han partit d’aquesta premissa per iniciar la conversa. Asseguren que actualment la sentència 25% del castellà suposa una sobresaturació i una sobre informació. Tot i això, han quedat revisions al calaix dels mals endreços i cap mitjà de comunicació ha explicat que la Generalitat podria haver evitat la sentència, o bé, retardar-la. Així ho detalla Furest: La primera sentència contra la immersió lingüística catalana és fruit del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut de l’any 2010 i al 2015, el ministre d’Educació Iñigo Méndez de Vigo, del partit conservador (PP), la va aplicar, però no es va executar; ja que es va produir un canvi de govern.
Amb l’arribada de Pedro Sánchez es podria haver capgirat la situació, explica l’expert: “No tenia majoria absoluta, els partits catalans tenien la capacitat de retirar aquesta demanda en nom de l’Estat”, afegeix que eren plenament conscient de la possibilitat, però “el PSOE els va dir que amb la LOMLOE no tindria cap repercussió i els partits catalans, sobretot ERC hi van confiar”. Furest reitera que ha estat un dels errors més grans comesos pels partits independentistes, lamenta que aquest “no sàpiguen utilitzar el seu poder”. Insisteix que l’escola juga un paper clau a l’hora de mantenir viva la llengua.
En aquesta direcció, manifesta que el Govern podria mobilitzar un cos d’inspecció educativa, però que no ho han fet: “Tot és hipocresia”. La sentència contra el català i la falta de poder va molt lligada amb la llei audiovisual. El professional, Gerard Furest, reitera que no estan fent complir el que sustentava la llei, de fet, així les dades ho plasmen: La llei exigeix un 25% del contingut amb audiovisual, però únicament se’n reprodueix un 3%, després de 12 anys de la seva vigència. “Per què?” pregunta Dante. Furest ,amb fermesa, assegura que a la Generalitat se li posa la cua entre les cames quan han de pactar amb grans productores estatunidenques, i que per això no es garanteix els dret lingüístic. Igual que fan amb el Gobierno, que per poder mantenir “pau” prefereixen empassar-se els drets, reitera el docent.
Tanmateix, posa damunt la taula tres fets detonants en l’ús del català com a llengua vehicular. D’una banda, la minorització dels catalanoparlants, que s’hagi deixat de donar importància a la llengua i la manca de referents audiovisuals: “Aquesta triple acció genera una tempesta que fa que la gent jove tingui una inconsciència brutal de la lingüística”.
“Per què em sento incòmode per parlar en català?”, per la diglòssia
La diglòssia és un fenomen que porta llengua a la mort, a través de la inferioritat; revela Furest amb contundència. “Admets que la teva llengua és inferior a la d’interlocució”. No ens hauríem de sentir malament, ja que el nostre dret és fer ús de la llengua catalana al nostre territori, però malauradament està infravalorada”.
De fet, Furest qualifica els indicadors de “nefastos”: En 20 anys, s’ha passat del 50% al 35%, d’habitants que usaven la llengua catalana com llengua vehicular. En aquest sentit, manifesta que al voltant del català s’ha creat una operació d’estigmatització per crear inseguretat, d’una banda, s’afirma que “els catalans són uns burgesos per què volen que els parlin amb la llengua del seu territori”, però per contra, que “els catalans són uns pagesos”.
El docent lamenta el tancament de club Súper3, “qui va donar aquesta ordre?”, es pregunta: “Les generacions futures són la clau per poder mantenir viva la llengua”. Una dada impactant és que, únicament, el 19% dels joves que viuen a Barcelona parlen el català.
Gerard Furest conclou que el problema està en el fet que a Catalunya no es troba cap dirigent polític que agafi el timó amb fermesa.
