El 7 de novembre de 1971 es va crear l’Assemblea de Catalunya, una reunió antifranquista clandestina que es va fer a l’església de Sant Agustí de Barcelona. La trobada agrupava més de 300 membres de diferents ideologies, que coincidien en l’oposició contra el règim de Franco. 50 anys després, el Parlament de Catalunya ha celebrat aquest divendres un acte institucional per commemorar l’efemèride, encapçalat per la presidenta de la cambra, Laura Borràs, i en el que també han participat alguns dels protagonistes. “El consens i la unitat van ser els valors bàsics”, ha subratllat el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, qui també va formar part de la trobada. Així mateix, el Síndic ha criticat l’ús partidista que es fa de “determinades matèries”.
“Algú creu que el combat contra l’odi, el feixisme, l’autoritarisme o la violència de gènere pertany a algun partit?”, ha qüestionat Ribó. El Síndic ha assegurat que els partits són “imprescindibles en democràcia”, però també ha reiterat que “hi ha qüestions que no haurien de ser mai objecte partidari”. En aquesta línia, dies després que ERC hagi facilitat la tramitació dels pressupostos espanyols en un acord amb el PSOE sobre la llei de l’audiovisual que estableix que els republicans fixaran quotes per protegir el català, Ribó ha dit: “Algú creu que la llengua pot ser una moneda de canvi partidista, quan hauria de ser un tema de drets lingüístics?”.
“Torna a ser ben viu el record de l’Assemblea de Catalunya com a experiència d’unitat per construir un projecte polític compartit i dur-lo a la pràctica. Són aquests mateixos principis els que ens han donat la força necessària per avançar cap a l’emancipació nacional” pic.twitter.com/Sgf4ba9D8i
— Presidenta Laura Borràs 🎗️ (@mhp_LauraBorras) November 5, 2021
