Cinc de les activistes afectades pel cas d’infiltració d’un policia nacional als moviments socials de Barcelona han interposat una querella contra l’agent. A través d’una falsa identitat, el policia va establir relacions sexoafectives amb elles i amb altres dones del moviment sindical i associatiu per obtenir informació a canvi. El cas va ser destapat per La Directa, mitjà que també recull el testimoni de les dones afectades.
La querella —impulsada per les activistes, Irídia i la CGT— acusa l’agent de cometre delictes d’abusos sexuals continuats, contra la integritat moral o tortura, descobriment i revelació de secrets i impediment de l’exercici dels drets civils.
Les advocades d’Irídia i del sindicat CGT, Sònia Olivella, Mireia Salazar i Laia Serra, remarquen que és un cas molt greu i que la infiltració d’agents només té justificació legal quan es projecta a la investigació d’uns delictes taxats en el marc de la lluita contra el crim organitzat o el terrorisme. En cap cas, s’empararia legalment aquesta infiltració en moviments socials pacífics per espiar-los i desestructurar-los. Per això, precisament, consideren vulnerat el dret d’associació, el dret de participació en els assumptes públics i a la llibertat ideològica.
En aquesta infiltració, denuncien que l’agent ha vulnerat el dret a no patir tractes cruels o inhumans, exercint violència institucional sexualitzada contra dones a qui s’ha instrumentalitzat pel fet ser militants i activistes. A més, un altre element a considerar de les limitacions de l’actuació dels agents encoberts és que aquests no poden dur a terme conductes que no podrien dur a terme sota la seva identitat real, assegura l’entitat de drets humans.
Una querella, quatre delictes
Pel que fa als delictes d’abús sexual continuat, a la querella s’argumenta que la llei es basa en la idea del consentiment, que en aquest cas es pot considerar viciat, ja que les afectades mai haurien consentit les relacions si haguessin tingut la informació, per tant, la decisió no era ni lliure ni informada.
Així mateix, per sostenir els delictes de tortura i contra la integritat moral, la querella recorda que el Codi Penal recull que “comet tortura l’autoritat o el funcionari públic que, abusant del seu càrrec, i per obtenir una confessió o informació de qualsevol persona, la sotmet a condicions o procediments que per la seva naturalesa, durada o altres circumstàncies, li suposin patiments físics o mentals, la supressió o disminució de les facultats de coneixement, discerniment o decisió o que, de qualsevol altra manera, atemptin contra la seva integritat moral”.
Sobre el delicte de revelació de secrets, el Codi Penal preveu un agreujant quan aquest delicte el comet una autoritat o funcionari públic. A més, la Llei de Protecció de Dades reconeix una protecció específica a la informació relativa a la ideologia, l’afiliació sindical, la religió, la sexualitat, les creences o l’origen racial. Aquesta privacitat hauria estat vulnerada sense justificació a través del vincle que l’agent infiltrat va crear amb les afectades.
Per últim, els delictes d’impediment d’exercici de drets cívics suposen una vulneració d’un dels drets fonamentals recollits a la Constitució: el dret d’associació i de reunió, diuen Irídia i CGT en la querella.
Seqüeles psicològiques
La querella també denuncia els efectes de la “imposició d’interaccions sexuals”, sigui per engany o prevalença. “No només afecten la integritat física sinó que tenen un sever impacte en la integritat moral i en la identitat de les dones”, recull, tot subratllant que “quan la violència sexual és perpetrada o tolerada per l’Estat, els impactes són majors perquè es genera en una situació d’asimetria i d’indefensió, i perquè els agents transgredeixen els seus deures d’actuar dins dels llindars de la legalitat i de protegir els drets de les persones”.
Així mateix, les querellants recorden que la llei contempla que en cas d’afectació de drets fonamentals, els agents encoberts hauran de sol·licitar a l’òrgan judicial competent les autoritzacions necessàries. Per això, les acusacions han fet extensiva la denúncia al superior jeràrquic i reclamen una investigació que identifiqui els responsables dels fets i garanteixi el retiment de comptes.
Les entitats denunciants també valoren que s’ha vulnerat el dret a la vida privada i familiar de les afectades: en el curs d’aquests dos anys l’agent va tenir accés a informació política, però també personal de les activistes amb qui es va relacionar. En el cas de les querellants, va tenir accés a informació especialment protegida, com la relativa a la ideologia, l’afiliació sindical, la religió, la sexualitat, les creences o l’origen racial.
Efectes devastadors en el teixit associatiu
Per últim, consideren vulnerat el dret d’associació, el dret de participació en els assumptes públics i a la llibertat ideològica. A més, la infiltració sense cobertura legal en els moviments socials genera uns efectes devastadors neutralitzant espais i col·lectius sencers. Aquesta infiltració, exposen els demandants, els permet identificar les persones significades que impulsen aquests moviments, facilitant-ne la criminalització indeguda i la desarticulació d’aquests moviments per la desconfiança irreversible que instauren en el seu si.
En darrer terme, la desarticulació d’espais polítics provoca que la ciutadania i la societat civil organitzada no pugui dur a terme la seva participació social en pro d’una societat diversa ni complir la seva funció democràtica de fiscalització de l’actuació dels poders públics.
S’ha vulnerat el dret a no patir tractes cruels o inhumans, exercint violencia institucional sexualitzada contra dones a qui s’ha instrumentalitzat pel fet ser militants i activistes. Així ho han explicat les advocades @Laia_Serra_ @SoniaOlivella_ i @MireiaSalazarG pic.twitter.com/VDT3hnIdmd
— IRIDIA (@centre_IRIDIA) January 31, 2023
