La futbolista del FC Barcelona, Aitana Bonmatí, ha tancat un any ple d’èxits amb la condecoració de la Creu de Sant Jordi, el reconeixement més preuat que entrega la Generalitat de Catalunya. Bonmatí, que sempre que és reconeguda fa un discurs per emmarcar, ha tornat a ocupar totes les portades amb un discurs en defensa i que reivindica la llengua catalana, la igualtat entre homes i dones, i la justícia.
“Els que em coneixeu, sabreu que és un premi molt especial per a mi, pel meu sentiment de pertinença a Catalunya” ha dit Bonmatí, en referència a rebre la Creu de Sant Jordi. “Des de sempre, la meva llengua principal ha estat el català, he crescut formant part i gaudint de la cultura catalana” ha continuat, tot enumerant fites com els balls populars que es fan durant la festa major del seu poble, Ribes, assistir a diades castelleres, o signar la seva autobiografia el dia de Sant Jordi al passeig de Gràcia, entre altres. Així i tot, Aitana Bonmatí ha lamentat que ha rebut “més crítiques per parlar en català que per jugar a futbol”, però ha subratllat que aquesta circumstància no l’ha condicionat “mai”.
Per això ha demanat a les autoritats que “vetllin per preservar la llengua, permanentment atacada i que pateix una davallada en l’ús social” i que fomentin l’aprenentatge del català entre els nouvinguts com a eina “d’integració social”. Alhora ha lamentat que “perduren moltes desigualtats” entre homes i dones en àmbits com el sou, la feina o les situacions de violència. “Tenim una llengua, una terra, una cultura, úniques al món” ha reivindicat la futbolista.
Aitana Bonmatí: “Des de sempre, la meva llengua principal ha estat el català. […] Curiosament, he rebut més crítiques per parlar en català que no pas per jugar a futbol. Tenim una llengua, una terra, una cultura, úniques al món”.
Un discurs per emmarcar.pic.twitter.com/GySCYsfWpw
— Àlex (@alexsnclmnt) December 23, 2024
Les Creus de Sant Jordi 2024
La futbolista Aitana Bonmatí, la periodista Àngels Barceló, l’expolític Josep-Lluís Carod-Rovira, la plataforma audiovisual Filmin i SOS Racisme són algunes de les 20 personalitats i 10 entitats que han rebut la Creu de Sant Jordi 2024. Altres guardonats són l’atleta de muntanya Kilian Jornet, la pallassa Pepa Plana, el polític Isidre Molas, els actors Eduard Fernández i Clara Segura, la Fundació La Fageda i el sindicat Unió de Pagesos. El Govern els concedeix un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat “pels serveis destacats a Catalunya en defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural”.
La llista de les 20 personalitats la completen el catedràtic en matemàtiques Claudi Alsina; la castellera Aurora Batet per promocionar la igualtat dins del món de la cultura popular; la catedràtica emèrita en àlgebra Pilar Bayer; el metge i catedràtic en Farmacologia Jordi Camí; l’arqueòleg Eudald Carbonell; el poeta i traductor Salvador Oliva; la metgessa Maria Antònia Peralba; el youtuber i activista social Jordi Sabaté; la catedràtica emèrita de matemàtiques Marta Sanz-Solé; la matemàtica, informàtica i escriptora Carme Torras; la farmacèutica Elia Torroella, i el músic de rumba Joan Ximénez (El Petitet).
Pel que fa a les 10 entitats que han rebut la Creu de Sant Jordi 2024 hi ha l’Associació Dret a Morir Dignament – Catalunya, l’Associació Softcatalà, el Consell Català del Moviment Europeu, la Fageda Fundació, Filmin, la Fundació Centres d’Alt Rendiment Empresarial i Social (CARES), la Fundació Solidança, Nomada Studio, SOS Racisme de Catalunya i Unió de Pagesos de Catalunya.
La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s’atorgui aquest guardó a alguna persona, sigui física o jurídica. Segons el Govern, l’elecció de les personalitats distingides amb aquest guardó ha volgut respectar la paritat de gènere. A més, la selecció de guardonats “també reflecteix la diversitat de camps en què treballen les persones i les entitats distingides amb les creus, així com la representació territorial”.
