Diversos advocats especialistes en drets humans han assegurat aquest divendres al Parlament que l’espionatge amb ‘Pegasus’ a polítics, activistes, periodistes i advocats per part de l’Estat espanyol és totalment “desproporcionat” i vulnera els drets fonamentals dels afectats, del seu entorn i de la dissidència social i política.
Àlex Solà i Laia Serra, de la comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, i Sònia Olivella i Cèlia Carbonell, del centre per la defensa dels drets humans Irídia, han criticat també la manca de control judicial i extern més efectiu sobre aquest tipus d’espionatge i la falta de control posterior i de transparència per part de l’estat.
Vulneració de la llei
En una doble compareixença a la comissió d’investigació del ‘Catalangate‘, tots quatre lletrats han opinat que la legislació espanyola garanteix molt poc els drets humans en aquest aspecte i, a més, fins i tot aquest espionatge hauria pogut vulnerar la mateixa legislació espanyola, a més dels tractats internacionals.
Solà ha explicat que la confidencialitat entre advocat i client no és un privilegi de l’advocat, sinó un dret civil de l’investigat i la garantia del seu dret de defensa. En cap cas es pot vulnerar, i la llei només preveu l’excepció en el cas que un advocat i un terrorista estiguin parlant de possibles nous atemptats. Per això, ha recordat que la confiança entre client i advocat és clau i la jurisprudència europea estableix que l’investigat no pot tenir cap sospita que la seva conversa pot ser gravada. Igualment, ha afirmat que aquesta garantia només es pot vulnerar si hi ha una legislació clara, si hi ha una autorització judicial prèvia i si l’espionatge està clarament justificat i és proporcional.
L’espionatge a independentistes catalans fora d’un procediment judicial
Solà també ha recordat que el CNI no pot investigar delictes, sinó que fa investigacions prospectives d’altres tipus per preservar la seguretat nacional. En aquest sentit, ha dit que tot i que un magistrat del Tribunal Suprem autoritzés l’espionatge del CNI a independentistes catalans, no estava emmarcat en un procediment judicial. En resposta a preguntes dels diputats ha assegurat que en cap cas estaria justificat que el CNI espiés les converses d’un advocat amb el seu client. També considera que el CNI només pot espiar si hi ha la intervenció d’una potència estrangera, però no pas si hi ha dissidència política o social interna.
En el mateix sentit, ha criticat que sigui només el director del CNI qui ordeni aquest espionatge i un sol magistrat del Suprem qui l’autoritzi, sense cap altra supervisió externa.
Compra d’eines tecnològiques a empreses privades
Per la seva banda, Laia Serra ha centrat el focus a denunciar que aquest espionatge es va fer mitjançant eines tecnològiques d’empreses privades, amb seu fora d’Europa, que han tingut accés a la vida privada de desenes de persones. Per això, ha lamentat que els estats de la Unió Europea no tinguin un sistema “prou robust” per afrontar aquest tipus de situacions, ja que tenen un “marc legal insuficient”. Així, per exemple, ha criticat que la llei de contractació pública o la de protecció de dades facin excepcions en l’àmbit de la transparència quan es tracta de matèries relacionades amb la seguretat nacional, cosa que considera molt ambigua.
Serra també ha criticat el Defensor del Poble per avalar amb un breu document que l’espionatge del CNI va complir els requisits legals, tot i que no se n’han donat detalls públicament. També ha recordat que cap organisme independent ha pogut investigar el cas a fons, que el Congrés de Diputats no ha fet cap comissió d’investigació sobre la matèria i que els afectats tenen causes judicials en jutjats diversos, cadascun dels quals té criteris diferents.
Serra ha recordat que hi ha nombrosos pronunciaments de la Unió Europea i del Consell d’Europa en contra d’aquest tipus d’espionatges massius, i ha demanat que es faci una anàlisi qualitativa de la legislació espanyola i europea per tal de millorar la protecció de la intimitat.
Atenció‼️
Ja som al @parlamentcat per comparèixer a la Comissió d’investigació sobre el cas Pegasus
🔴 Un any després, no s’ha dut a terme cap investigació #EspionatgedEstat
📽️ En directe: https://t.co/OzLf3vYxmr
[FIL] pic.twitter.com/m5buEdA1hu
— IRIDIA (@centre_IRIDIA) June 2, 2023
Repressió de la dissidència política
Olivella ha emmarcat el ‘Catalangate‘ en un àmbit més global de repressió de la dissidència política, tant en l’àmbit espanyol com internacional. Així, ha criticat que en nom de la suposada seguretat nacional es doni “carta blanca” als serveis secrets per espiar a ciutadans. En tot cas, veu ‘Pegasus’ com un sistema poc proporcional per investigar delictes.
Carbonell, per la seva banda, ha dit que, segons els estàndards internacionals cap dels espiats pel CNI ho hauria d’haver estat. L’advocada ha explicat que aquest tipus de programari afecta no només la víctima directa sinó el seu entorn i tots els activistes que fan feines similars. Per això, ha explicat que moltes entitats han canviat la seva manera de funcionar internament per evitar infiltracions i espionatges, i han canviat els protocols de reunions, comunicacions i relacions, arribant fins i tot a l’autocensura, cosa que vulnera el dret a la llibertat d’associació, a la intimitat i el dret de defensa.
Per tot això, considera “escandalós” que públicament no se sàpiga res més de l’espionatge des que el va fer públic Citizenlab fa més d’un any, i ha dit que cal una reforma legislativa per augmentar el control previ i a posteriori. També ha instat Europa a tenir més control sobre l’ús d’aquestes tecnologies.
Incompareixences de Rajoy, Soraya, Millo i Gay
Els tres partits independentistes presents a les compareixences, ERC, JxCat i CUP, han criticat l’Estat espanyol per l’espionatge, la falta de control i la poca transparència. L’únic diputat present no independentista, Jordi Terrades, del PSC, s’ha limitat a preguntar als compareixents en quins casos veurien raonable la intercepció de comunicacions.
En la sessió d’aquest divendres també estaven citats a comparèixer l’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, l’exvicepresidenta del mateix executiu Soraya Sáenz de Santamaría i els exdelegats del govern espanyol a Catalunya Enric Millo i Eugènia Gay. Tots excepte Millo han excusat la seva presència. ERC, JxCat i CUP han lamentat l’absència, com sol ser habitual en els càrrecs del govern espanyol i han decidit que se’ls tornarà a citar amb l’advertiment que de no fer-ho seran denunciats a la fiscalia. han criticat especialment Gay, que a més de ser delegada del govern espanyol a Catalunya va ser degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i ara és la número 2 del PSC a la llista electoral de l’Ajuntament de Barcelona.
A l’Estat espanyol no existeixen línies vermelles clares a l’hora d’aplicar la noció de “seguretat nacional”, ni en les actuacions del CNI
💬Cèlia Carbonell “Una cultura d’impunitat legal d’aquestes característiques és un indicador de l’abús endèmic de drets humans que observem” pic.twitter.com/qIocCQNEPg
— IRIDIA (@centre_IRIDIA) June 2, 2023
