40 anys enrera Joan Fuster pronunciava un emotiu discurs a favor d’unir forces en la defensa de la llengua catalana contra el cantonalisme dialectal i la imposició del castellà. Ho va fer el 25 d’abril de 1982 a l’aplec celebrat per commemorar les Normes de Castelló, el conjunt de regles que unificaven l’ortografia valenciana. Les seves paraules ressonen en una actualitat marcada per les “maniobres hostils contra l’idioma” que l’escriptor denunciava i que continuen ben vigents.
Una hostilitat que, com deia Fuster, era “fomentada per alguns grups polítics que mai no s’havien distingit per la seva adhesió a la llengua dels valencians”. I és que l’autor va plasmar la realitat i els reptes lingüístics amb un encert i una contundència que van fer memorable el discurs: “El que ha de quedar clar és que el valencià, el català que parlem al País Valencià, és encara una llengua postergada, o pitjor, perseguida. La volen acorralar al reducte folklòric i no! Aquí hem acudit a manifestar-nos per la unitat de la llengua, per la supervivència de la llengua, pels drets de la llengua“.
Fuster també va carregar contra el poder a València en forma d’oligarquies provincianes. “En realitat, o ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble. O ara, o mai!”, va concloure.