Veneçuela celebra aquest diumenge 28 de juliol unes eleccions on l’oposició aspira a posar fi a 25 anys ininterromputs de lideratge ‘chavista’. Després que els darrers comicis del 2018 fossin rebutjats per diversos organismes internacionals -entre ells la Unió Europea- per la manca de transparència i de garanties electorals, govern i oposició van signar un acord -no exempt de polèmica- per assegurar que, en aquesta ocasió, es respecten les regles del joc. Les enquestes situen el principal candidat de l’oposició, Edmundo González, clarament per davant de l’actual president, Nicolás Maduro, al mateix temps que indiquen que més d’un 80% de la població del país vol un canvi en l’executiu.
Les eleccions arriben després d’un llarg període marcat per una centralització del poder, primer en mans de l’expresident Hugo Chávez, escollit l’any 1998, i posteriorment per Maduro, que va prendre el relleu de Chávez l’any 2013 després que aquest morís d’un càncer.
Al mateix temps, Veneçuela ha viscut durant els últims anys un dels pitjors episodis d’inflació arreu del món, amb taxes de gairebé el 200%. Tendències com aquesta, lligades a la contracció de l’economia i a un estricte règim de sancions de l’estranger, han provocat que més de 7,5 milions de veneçolans hagin emigrat cap a altres països.
Increment de la participació
La desafecció entre la població i la manca d’unitat de l’oposició es va fer palesa en últimes les eleccions, els quals van registrar la participació més baixa des de l’arribada de la democràcia l’any 1958. El 2018, tan sols un 46% de l’electorat va acudir a les urnes, una xifra àmpliament inferior al gairebé 80% registrada l’any 2013 quan Maduro va ser escollir per davant Henrique Capriles per un estret marge.
En aquests comicis la participació tornarà a revifar, tal com pronostiquen les enquestes. Segons un estudi del Registre Electoral Nacional, més d’un 83% dels ciutadans asseguren que votaran, mentre que un altre 10% apunten que és “altament probable” que es presentin a un col·legi electoral.
Una campanya amb polèmica
Malgrat que l’actual govern i l’oposició van signar una sèrie de compromisos per garantir un enfrontament polític just, el govern de Maduro no va acceptar el resultat de les primàries de l’oposició, que van situar la candidata María Corina Machado com a principal rival del president.
Això va provocar que més tard aparegués la figura d’Edmundo González, en una campanya igualment marcada per les detencions de nombrosos líders polítics i de la societat civil, segons denuncien ONG en el territori com Laboratorio de Paz.
Més enllà dels resultats, la incògnita serà veure quina és la reacció de l’actual executiu veneçolà, acusat en anteriors ocasions de manipulació electoral, i també de l’oposició, si considera que els comicis s’han desenvolupat en un clima transparent i sota totes les garanties establertes.
