Ja ho deia Carlo Goldoni en la seva obra teatral “El criat de dos amos” (Il servitore di due padroni) que no pot anar mai bé. Un país amb dos governs és inviable, com la cançó que cantava Antonio Machin, “Corazón loco”. Així les posicions sobre l’aeroport estan totalment confrontades i no hi ha ningú que tingui l’autoritat tècnica, moral i política per trobar-ne el desllorigador i, més important, aplicar-lo. Així, per un cantó, una trentena de veïns del Prat de Llobregat agrupats a l’associació ‘La gent del fang’ han acampat aquest dijous a la plaça Sant Jaume de Barcelona per exigir un no “rotund” i “definitiu” a l’ampliació de l’aeroport del Prat. Sota el lema ‘El Prat, el meu lloc al món’, els concentrats volen “fer sentir la veu” dels pratencs, els damnificats més immediats en cas que l’ampliació prosperi algun dia.
En un comunitat, asseguren que el projecte és una maniobra especulativa, innecessària i nociva per a la salut que agreujarà els desequilibris territorials i no comportarà cap benefici per a la ciutadania. Els concentrats volen mantenir l’acampada fins el 19 de setembre, quan se sumaran a la manifestació ecologista convocada a Barcelona. Els concentrats asseguren que donen tot el suport a la manifestació del dia 19 de setembre i expliquen que si han convocat l’acampada de manera paral·lela és per fer una “demostració de força” del teixit associatiu del Prat, que s’oposa de manera unitària als plans d’ampliació d’Aena.
Malgrat que ahir el govern espanyol va aturar el projecte d’ampliació, no han desconvocat l’acció perquè temen que un nou gir de guió pugui tornar a posar-lo sobre la taula abans del 30 de setembre quan el DORA ha de ser aprovat al Congrés. Els impulsors de la iniciativa han fet una crida a visitar i sumar-se al campament per enviar un missatge clar i nítid als responsables polítics.
En sentit contrari, Foment del trebal, Pimec, i ara Turisme de Barcelona, demanen “entesa i diàleg” per a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona reclamant a les “parts competents” una solució que beneficiï la “competitivitat econòmica” de Barcelona. Les patronals lamenten la “falta d’entesa” entre les institucions públiques i exigeixen “una solució que afavoreixi el futur” d’aquesta infraestructura “tan fonamental” per a Barcelona: “No es tracta “d’una qüestió de turisme sinó de competitivitat econòmica” per a Barcelona i Catalunya.
