El comitè català d’Unicef ha advertit aquest divendres que la cronificació de la pobresa infantil a Catalunya dificulta assolir els objectius de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Amb les dades actualitzades, l’organisme creu que no s’ha avançat prou ràpid per complir els compromisos, i recorda que cada any que passa pot afectar la infància i la joventut, i, per tant, les futures generacions. L’informe se centra sobretot en habitatge i educació, especialment en la segregació i l’abandonament escolars.
D’acord amb les darreres dades disponibles, 363.900 menors catalans es troben en risc de pobresa –el 26,8%–. Aquesta dada suposa una lleugeríssima millora de 0,7 punts percentuals respecte a la dada anterior, que era del 27,5%. És d’assenyalar que es tracta del tercer any consecutiu que aquesta dada es redueix, de manera que des del 2020, la taxa de risc de pobresa infantil s’ha reduït 6,6 punts percentuals. Tanmateix, la xifra és pràcticament la mateixa que la de l’any 2013, en un context en què les crisis disparen molt la pobresa entre els infants i, posteriorment costa molt fer baixar aquest indicador.
D’altra banda, si prenem com a referència la taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE), que té en compte altres elements més enllà dels monetaris, la dada s’enfila fins els 442.300 menors –el 32,5%–. I a diferència de la taxa de risc de pobresa, l’AROPE de la població infantil enguany sí que ha augmentat gairebé un punt percentual. I de fet, si es posa la dada en el context dels països de la UE, Catalunya presenta una AROPE infantil molt per sobre la mitjana europea (gairebé 8 punts percentuals) i concretament se situa amb la quarta pitjor dada. El 12% dels infants i adolescents a Catalunya (165.200 infants i adolescents) pateixen privació material i social severa. I 4 de cada 10 (42,2%) viuen en llars que no poden afrontar despeses imprevistes.
Alhora, i coincidint amb la publicació de l’informe ‘Yo también vivo aquí’, Unicef Comitè Catalunya vol posar de manifest la preocupació entorn l’habitatge i com aquest s’ha convertit en un factor que provoca un increment directe en les taxes de pobresa i exclusió social. L’habitatge és ja una variable transversal que explica molts àmbits relacionats amb la pobresa i els drets dels infants. Patir exclusió residencial, és a dir, no poder accedir a un habitatge adequat o viure amb inseguretat pel que fa a la seva tinença, té efectes sobre la salut física i emocional dels nens i de les nenes.
Així doncs, l’increment dels preus, acompanyat dels altres factors, està empenyent cada cop més famílies en situació vulnerable a viure en habitatges precaris. Però no només això, sinó que el fet que les famílies hagin de dedicar cada vegada una part més gran dels seus ingressos a pagar l’habitatge on viuen, fa que tinguin menys recursos per fer front a altres elements clau per al desenvolupament dels nens i de les nenes com, per exemple, l’alimentació, l’educació, les activitats culturals o de lleure. En aquesta línia, a Catalunya, gairebé 1 de cada 5 infants (19,3%) viuen en llars que no poden mantenir l’habitatge a temperatura adequada i un percentatge similar (18,3%) ho fan en llars que pateixen retards en els pagaments de l’habitatge. D’altra banda, preocupant és també els problemes amb relació a l’empadronament d’infants i les seves famílies en diversos municipis catalans.
És per tot això que des d’Unicef demanen augmentar el parc d’habitatge públic; prendre mesures per tal que l’augment del parc d’habitatge públic de lloguer reuneixi les condicions adequades per a les famílies amb infants; més ajudes per accedir a l’habitatge i també per poder fer front al pagament dels subministraments bàsics; i prohibir els desnonaments quan hi hagi infants en situació vulnerable.
Educació
A Catalunya, 1 de cada 7 nois i noies abandonen prematurament els estudis i això esdevé un problema de primera magnitud, segons Unicef. Per tant, aconseguir unes trajectòries educatives més llargues és fonamental en l’aposta per garantir una educació inclusiva i equitativa de qualitat i en pro d’una societat més justa i sostenible. Ara bé, l’abandonament prematur és el corol·lari d’un procés de desvinculació que comença molt abans, vinculada a situacions com la segregació, o també, l’accés (o manca d’accés) a l’educació primerenca. En aquest sentit, l’organització insisteix de nou en la importància cabdal que té continuar treballant per reduir encara més l’índex de segregació escolar que es dona a Catalunya i que és un dels principals reptes educatius i socials.
Els nens i nenes que abandonen ràpidament el sistema educatiu són també els qui entren més tard en contacte amb ell. És per això que des d’Unicef posen el focus en l’educació primerenca. L’educació 0-3 anys resulta clau perquè els infants adquireixin les competències i els aprenentatges necessaris per a la seva vida. Per tant, l’escola bressol i serveis com els espais familiars esdevenen cabdals en pro de l’equitat educativa i social, així com en pro de la lluita contra la pobresa i l’exclusió social, diu l’informe. Tant és així que la Garantia Infantil Europea estableix com una de les seves línies d’acció garantir un accés gratuït i efectiu als infants en situació vulnerable als serveis d’educació i cures en la primera infància.
