Una setantena d’editorials independents s’han tornat a citar aquesta cap de setmana a Besalú (Garrotxa) a la 13a edició de la fira Liberisliber. Després del retorn l’any passat després d’una aturada, enguany el certamen agafa múscul reivindicant la seva raó de ser, que és fomentar el concepte de la “bibliodiversitat”. El director de Liberisliber, Miquel-Àngel Codes, remarca que la finalitat és “que tothom trobi el seu llibre, aquell tema que li agrada i que a vegades costa de trobar”: “Tenim la sort de tenir a l’abast llibres que són una autèntica joia”. En paral·lel, hi ha un cartell farcit d’activitats que giren al voltant de la paraula “escriure”. La programació l’han dissenyat utilitzant un sistema participatiu amb les editorials.
“Mirat en perspectiva, estem molt orgullosos d’arribar a la 13a edició. Ho teníem tot per fracassar, perquè portàvem a un poble petit una fira d’editorials independents, però al llarg dels anys hem anat creant una comunitat que no ha parat de créixer, tant en editorials que repeteixen com en públic, i ho hem fet de la millor manera possible, que és gràcies al boca-orella”, reivindica Codes.
Liberisliber porta a Besalú, un poble de poc més de 2.500 habitants de la Garrotxa, editorials independents que despleguen els seu catàlegs amb títols de tota mena que abasten propostes de no-ficció, narrativa, poesia, literatura infantil i juvenil, fantasia, terror, intriga, misteri, erotisme o qüestions més prosaiques com llibres sobre menjar i beure. L’aposta de la fira és continuar aprofundint en l’heterodòxia , en paral·lel, continuar avançant en dos grans projectes que preveuen donar a conèixer l’any vinent, i que donaran continuïtat a Liberisliber “els 365 dies de l’any via digital”.
Enguany hi participen 68 editorials independents i tres llibreries, que s’ubiquen en 64 casetes repartides a les places Sant Pere i del Claustre. El director de Liberisliber subratlla que no n’hi ha més perquè, de fet, no n’hi caben més i tenen una llista d’espera de divuit aspirants. A més, han programat una vintena d’activitats dirigides a tot tipus de públic: general, familiar, professional i digital.
Els segells editorials independents provenen de Catalunya (56), el País Valencià (3), Madrid (3), Andalusia (1), Aragó (1), Astúries (1), les Illes Balears (1), Navarra (1) i País Basc (1). La majoria, 31, publiquen en català, catorze ho fan en català i castellà, disset en castellà, dos en basc, un en asturià i un en gallec. A més, també es poden trobar edicions bilingües en altres llengües com l’alemany, l’amazic, l’anglès, l’àrab, l’aranès, l’hebreu, el japonès, el llatí, el polonès, el rus o el xinès. Un catàleg ampli “per ajudar a trobar joies”, remarca Miquel-Àngel Codes.
Contacte amb els lectors
Una de les editorials independents que hi ha a la fira és ‘Ela geminada’. L’editora Laia Regincós explica que van néixer l’any 2011 i tradueixen clàssics al català i també tenen el segell ‘Idil·lis’ de literatura eròtica en català. “Venir a Liberisliber és una molt bona oportunitat per estar en contacte amb els nostres lectors i per donar-nos a conèixer. Quan venem a les llibreries el retorn del lector és difícil d’aconseguir i aquesta fira és el moment ideal per fer això”, reivindica l’editora.
Des de Tarragona, el segell ‘Piscina Un Petit Oceà’ porta llibres infantils i juvenils i àlbums il·lustrats a Besalú. És la setena o vuitena vegada que aposten per aquesta fira. “Perquè compartim espai amb altres editorials, coneixem moltes persones i ens ho passem molt bé”, diu l’editor Joan Rioné que remarca que, a més del contingut de cada llibre, també poden explicar el procés: “Per a nosaltres això és molt important perquè els nostres títols sempre són de creació i impressió local”.
Escriure
La fira manté la novetat de l’any passat de tenir un tema central que monopolitzi els ‘Diàlegs’. En aquesta edició, gi al voltant del concepte escriure. “Ens acostem a l’escriptura entesa des del seu sentit més ampli, parlem des del punt de vista de la tècnica però també des del risc, reflexionant sobre com és escriure quan saps que molestaràs a tercers, o abordem el paper de la tradició i com ens hi relacionem, si és plagiant-la, contrariant-la o odiant-la”, precisa Codes.
Escollir un concepte dona un fil conductor a la fira: “És tenir un tema principal. Abans era tot molt anàrquic i era molt divertit però suposa que amb l’edat ens anem tornat gent d’ordre i busquem una estructura”. Un ordre i també la participació i la implicació de les editorials, que han pogut dir la seva a l’hora de programar les activitats que hi haurà a Besalú durant tot el cap de setmana.
L’organització ja va anunciar l’any passat que treballava en dos grans projectes digitals centrats en la prescripció i el foment de la lectura. La previsió és donar-los a conèixer el segon semestre de l’any vinent.
