Aragonès no tornaria a ser el candidat del partit i a Calàbria dubten de si Junqueras podria estar amnistiat a la tardor
El candidat al 12-M, Pere Aragonès, va anunciar dilluns que abandonaria la “primera línia política”, i que mantindria la presidència del Govern fins a una nova investidura. Aragonès no repetirà com a cap de llista, tampoc si es repeteixen les eleccions, tal com ha pogut confirmar l’ACN. D’altra banda, a Calàbria dubten que el president d’ERC, Oriol Junqueras, estigui amnistiat a la tardor, quan es repetirien les eleccions. Junqueras no amaga la seva intenció de tornar a ser candidat del partit que vol continuar presidint. Si continua inhabilitat, dubte important, però, ERC haurà de buscar un nou cap de llista per afrontar les noves eleccions. Ara mateix no hi ha noms damunt la taula.
Canviar l’estratègia derrotada d’ampliar la base o no
La “repressió” de l’Estat contra el moviment independentista va fer que, des del 2017, ERC tingués dos lideratges clars. Junqueras presidia el partit i era vicepresident i conseller d’Economia del Govern. I el 2019, des de la presó, va escollir Aragonès com a coordinador nacional del partit. La seva mà dreta a Economia el substituiria així com a cap de llista a les següents eleccions al Parlament, el 2021, quan va obtenir 33 escons que el van empènyer cap a la presidència de la Generalitat. Tres anys més tard, però, ERC es veuria obligada a buscar un nou cap de llista, perquè no podrà comptar ni amb Aragonès ni amb Junqueras.
El cap de llista del 12-M va anunciar dilluns que abandonaria la “primera línia política”. Aragonès no agafarà l’acta de diputat, i mantindrà la presidència de la Generalitat fins que s’investeixi un nou cap del pròxim govern. També continuarà com a coordinador nacional d’ERC a l’espera que es concretin els possibles relleus a la direcció del partit. Aragonès plegarà “per responsabilitat”. I, tal com han confirmat a l’ACN fonts del seu entorn, la decisió es mantindrà encara que es repeteixin les eleccions al Parlament, que tindrien lloc a la tardor.
Descartat Aragonès, les mirades es dirigirien cap a Junqueras. Sobretot després que ahir s’oferís a continuar liderant ERC “des del lloc que determini la militància”. El president de la formació republicana, però, continua inhabilitat per la justícia espanyola. I des de Calàbria no compten que Junqueras estigui amnistiat a tots els efectes de cara a una repetició electoral d’aquí a mig any. El president d’ERC no nega que vulgui tornar a ser el candidat del seu partit a unes eleccions al Parlament, però ERC dubta que es pugui presentar en unes hipotètiques noves eleccions a la tardor.
El partit tampoc compta amb la seva secretària general, Marta Rovira -exiliada a Ginebra des del 2018-, ja que també està pendent de l’aplicació de l’amnistia. Rovira, a més, està investigada per terrorisme dins la causa del Tsunami Democràtic.
Segons l’estructura orgànica, la següent dirigent és l’adjunta a la secretaria general i portaveu parlamentària del partit, Marta Vilalta. I, pel que fa a l’executiu, la mà dreta d’Aragonès ha estat Laura Vilagrà, a qui el president va ascendir a la vicepresidència ara fa 4 mesos. De moment, però, no hi ha cap nom damunt la taula, i no preveuen obrir encara la carpeta. Almenys fins que prengui més força l’escenari d’una repetició electoral.
Continuïtat o relleu?
Aragonès va subratllar dilluns que abandonaria la “primera línia política” per “responsabilitat”. Però va afegir que també s’haurien d’assumir “responsabilitats col·lectives” al partit. Totes les mirades es van girar cap a Junqueras, màxim responsable d’ERC. El president de la formació, però, es veu “amb cor i força” de continuar treballant pel país, i “des del lloc que determini la militància d’ERC, a través dels màxims òrgans sobirans del partit que corresponguin”. Així ho va asseverar a la carta dirigida dimarts a les bases del partit.
Junqueras, doncs, vol mantenir la presidència d’ERC. Però això xoca amb la seva secretària general, que aposta per una “transició tranquil·la” a la direcció. El partit va reunir l’executiva dilluns a la tarda per valorar els resultats del 12-M, ja amb l’anunci d’Aragonès de fer un pas al costat. L’opció de precipitar un congrés extraordinari al juliol planava damunt la taula, però es va acabar descartant. En tot cas, el conclave se celebraria a finals de 2024 o principis de 2025.
ERC va celebrar el seu últim congrés nacional el gener del 2023, a Lleida, on va tornar a avalar un mandat de Junqueras i Rovira per als pròxims 4 anys. Els resultats encadenats entre les eleccions municipals i les espanyoles de l’any passat, i la desfeta d’aquest 12-M poden precipitar aquest congrés extraordinari.
Rovira aposta per un relleu pausat, sense gaires estridències. I també fa una lectura diferent del futur que ha d’assumir el seu partit. La secretària general no descarta que ERC necessiti un relleu, també a la direcció -presidència i secretaria general incloses-, per deixar pas a nous lideratges. Aquest canvi de cicle passaria perquè tant Junqueras com Rovira s’apartessin de la cúpula del partit. Però això, de moment, topa amb la carta que el president d’ERC va enviar ahir a la militància.
L’entorn de Junqueras recorda que ell només es va poder presentar com a cap de llista amb “plenes facultats” a les eleccions del 2012. A la següent convocatòria, el 2015, ERC es va presentar dins la coalició de JxSí. I el 2017 Junqueras sí que va ser cap de llista, però estava empresonat. A les comtesses de 2021 el candidat ja va ser Aragonès, com aquest 2024, amb Junqueras encara inhabilitat.
Responsabilitat o no dels mals resultats de les tres darreres eleccions
De fet, el president d’ERC no se sent responsable ni dels èxits ni dels fracassos d’Aragonès. Però són tres les eleccions on ERC ha perdut bou i esquelles. Per això es veu amb tota la legitimitat de continuar al capdavant del partit i, també, de ser cap de llista a les properes eleccions un cop sigui amnistiat.
