Reflexionar sobre com el franquisme va “blanquejar” la dictadura a través del turisme i, al mateix temps, revisar els límits del turisme actual. Aquest és el doble objectiu que persegueix l’exposició ‘Vacances amb Franco. Els meus estius a l’Espanya franquista’, una exposició que es fruit d’una coproducció entre el Bòlit de Girona i l’Escorxador de Figueres. La mostra compta amb la participació de vuit artistes internacionals -sobretot, alemanys- que han creat set peces repartides entre els dos espais on, a través de fotografies i documents audiovisuals, rememoren les experiències que van viure en primera persona durant les seves vacances al “paradís” de la Costa Brava, les Balears i d’altres punts de la geografia espanyola.
L’any 1951 arribava el turisme un milió en territori espanyol. El ‘boom’ de visitants coincidia amb la segona etapa del franquisme on Espanya es convertia en un destí de sol i platja “barat” per a la classe mitjana europea. Una combinació ideal que va fer que milers de ciutadans hi compressin habitatge i ho convertissin en el seu “paradís” de vacances. La Costa Brava, les Illes Balears i diversos punts d’arreu d’Espanya es van convertir en el destí escollit.
Fa un parell d’anys, l’artista alemanya Monika Anselment, va contactar amb el director del Museu de l’Empordà, Eduard Bech, -que coprodueix amb el Bòlit la mostra- per presentar-li el seu projecte. Ella va viure en carn pròpia aquella etapa: va estiuejar a Sant Martí d’Empúries, Llançà i Andalusia. Tenia records i vivències que amb els anys ha anat revisitant i no volia que es “perdessin”. Entre elles, lemes com ‘Más arboles, más agua. Viva Franco’, que va arribar a corejar sense entendre que volia dir aleshores.
També rememora com es va esforçar per aprendre el castellà per poder interactuar i un dia quan va veure que uns cambrers parlaven entre ells i no els entenia, els va preguntar perquè no podia entendre’ls. “Em van contestar que parlaven un dialecte. Ara em pregunto si ho van fer perquè realment la dictadura els va fer creure això o perquè no podien dir-me que era una llengua prohibida”, es pregunta Anselment.
La seva proposta, però, havia de passar necessàriament per la col·laboració de més artistes en circumstàncies similars. Una vintena van respondre a la crida i, finalment, se’n van seleccionar vuit, que s’han materialitzat en set propostes. Les peces estan distribuïdes entre el Bòlit i la sala d’exposicions de l’antic Escorxador en un diàleg entre els dos equipaments que es podrà veure, en el cas de Girona fins al 6 d’octubre, i a Figueres fins al 22 de setembre.
Compten amb fotografies, vídeos i nombrosa documentació audiovisual que els artistes conservaven de la seva infància i que ara han revisionat a través de l’art contemporani. Anselment exposa als dos espais i Denys Blacker, Stefanie Unruh i Ulrike Weiss ho van a Girona. Christoph Otto, Annette Riemann, Tom Theunissen i Jörg Zimmer ho fan a Figueres.
La comissària de l’exposició, Cristina Masané, diu que el projecte exposa un contrast de mirades. Des del nen que venia a passar les vacances al “paradís”, als que aquí vivien el franquisme amb penes de mort o els qui no podien parlar en català. “És una reflexió tant pels d’aquí com els que venien”, assegura. I també un debat de “rabiosa actualitat” sobre el turisme actual. “És urgent també obrir aquesta reflexió”, assegura.
Christoph Otto va estiuejar a Andalusia des que tenia 4 anys. La seva mare va comprar-hi una casa i des de llavors cada any hi acudien. Diu que el seu vincle amb el país va ser molt important i que va tenir una gran influència no només en la seva vida sinó també sobre la seva obra.
“L’ombra” del dictador
Preguntat sobre si era conscient que estava de vacances en un país sota una dictadura, diu que sí. “Crec que algú que diu que no ho notava és que tenia els ulls molt tancats. Jo crec que Franco va ser l’ombra sota el sol i la platja espanyola”, afirma.
Otto també es pregunta perquè pràcticament tots els artistes participants són alemanys. En aquest sentit, creu que hi té a veure el passat d’Alemanya amb Hitler.
Activitats paral·leles
A banda de les exposicions, el projecte va més enllà amb diverses activitats paral·leles com xerrades, conferències i performances en diferents espais com Empúries, La Mercè o l’Escorxador.
