La granja Cal Ros de la Cooperativa Plana de Vic a Muntanyola compta amb la primera planta pilot per convertir dejeccions ramaderes en fertilitzacions, el que es coneix com a biorefinaria. És la primera a l’Estat i forma part del projecte europeu de recerca Fertimanure, liderat pel Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic (UVic-UCC) i amb la col·laboració del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
La consellera Teresa Jordà ha visitat aquest divendres les instal·lacions i ha destacat que el projecte s’arrenglera amb l’estratègia de gestió i tractament de dejeccions ramaderes. “Catalunya va en la bona direcció malgrat que queda molt camí per fer per revertir la situació”, ha dit. D’aquesta manera, l’economia catalana demostra que està fent avenços en la circular, que es basa en la màxima optimització dels recursos.
La prova pilot, que compta amb un pressupost de 8 MEUR i la col·laboració de 20 entitats, es fa a Muntanyola, a la comarca d’Osona, un dels territoris del país que concentra més problemes degut a l’excés de dejeccions ramaderes. En concret, a la granja de Cal Ros, es tracten purins de porc. Gràcies al sistema, de les dejeccions líquides s’obté sulfat d’amoni i un bioestimulant i, de les dejeccions sòlides, s’aconsegueix orgànica rica en nutrients, àcid fosfòric i un concentrat de nutrients. En total, s’aconsegueixen, per tant, cinc productes biofertilitzants, energia i aigua, i tot plegat fa que el procés generi 0 residus.
Durant els propers dos anys, la planta pilot permetrà veure quina és la viabilitat tècnica i econòmica del procés, així com també la sostenibilitat dels productes biofertilitzants obtinguts en la biorefineria. A partir d’aquí, si els resultats són positius, l’objectiu és que els purins deixin de ser un residu i es converteixin en un nou recurs. “Cal veure què és viable i què no. El què busquem no és només la tecnologia, sinó anar un pas més enllà i veure com podem obtenir productes d’interès per al mercat”, explica la coordinadora del projecte, Laia Llenas.
Els purins, una oportunitat en lloc d’un problema
Llenas ha afegit que, amb aquesta iniciativa, “el què volem és canviar el paradigma que tenim sobre les dejeccions ramaderes deixant-les de veure com un problema i passar a considerar-les com un recurs que ens ha de permetre obtenir productes de valor afegit”. El projecte, d’abast europeu, té proves pilot en cinc països: Alemanya, Bèlgica, França, Holanda, i Catalunya.
De la seva banda, el president de la cooperativa Plana de Vic, Vicenç Febrer, ha desatacat que els purins poden ser una oportunitat i ha recordat que, abans, quan no hi havia excedents, ja ho eren. En aquest sentit, ha celebrat que “ara s’està en un punt de tornar a donar-li valor”. “Ha de ser un projecte viable i de futur. L’èxit serà que els ramaders puguin continuar treballant”, ha afegit.
En l’acte d’inauguració, la consellera Jordà ha destacat que, en zones d’alta densitat ramadera, cal impulsar els tractaments de dejeccions ramaderes que permetin exportar part d’aquestes dejeccions fora de la zona. En aquest sentit, la consellera ha afegit que “malgrat queda molt camí per fer per a revertir la situació, estem en la bona direcció”, i ha recordat que recentment “Catalunya ha quedat fora del procediment d’incompliment de la directiva de nitrats que va obrir la Comissió Europea contra l’Estat Espanyol l’any 2018”.
