El cas català ha tornat a obrir el debat a gran escala sobre l’abús policial i la repressió del dret a la protesta i la llibertat d’expressió. Ho diu la professora de Sociologia de la UB, Clara Camps, que ahir va participar en una taula rodona sota el títol ‘Seguretat o securitització davant el dret a la protesta: resistència civil, no violència i criminalització dels moviments socials’ organitzada per l’Institut de Drets Humans de Catalunya. Segons l’experta en repressió i control social, els moviments socials a Catalunya “han suposat un repte pel sistema penal” en un estat securitari que -com a la resta del món- està vinculat a un neoliberalisme que sobreviu “gràcies a l’ extracció de tot allò que ens és comú” amb estratègies com el “manteniment de les relacions colonials”. “Davant aquesta situació de despossessió de les nostres vides, al llarg del planeta, sorgeixen col·lectius que oposen resistència, que ja superen la classe obrera tradicional, i que van resistint processos que impliquen pobresa o exclusió”, ha explicat, per posar de manifest que “el neoliberalisme necessita de l’expansió d’un sistema penal que, a més, s’instal·la en polítiques socials més controladores i vigilants”.
Camps ha parlat, entre altres coses, sobre la “violència dels estats i forces paraestatals” que “volen demostrar qui té el domini”. “A Catalunya, ens van venir a requisar les urnes l’1-O, a demostrar la força i la raó de l’Estat espanyol”, ha afegit per carregar contra un sistema capitalista que busca “l’acumulació de poder punitiu i de capacitat d’exercir violència sobre la població” i que “es manifesta de forma més clara quan en les societats sorgeixen crisis ideològiques profundes”. “Necessiten de polítiques i intervencions securitàries, que converteixin conflictes polítics o qüestions socials en conflictes de seguretat i ordre públic”, ha afirmat per a carregar contra els sistemes que “dibuixen un paisatge centrat en la por i la punició política” i apliquen “mesures de seguretat constant, acompanyades d’un discurs neoconservador basat en la llei i l’ordre”. En aquest sentit, ha parlat de les accions del sistema penal -”mesures d’excepcionalitat penal, que s’instauren en la llei”- per a “fer front a les resistències, als que diuen no a aquesta despossessió”: “permeten castigar més als que protesten”.
Pel que fa al judici als presos polítics al Tribunal Suprem, la professora ha destacat que “el que fa el sistema judicial també col·labora a convertir el dret a protesta o la llibertat d’expressió en un delicte”. “Ens hi juguem molt, quan intenten convertir una qüestió que té a veure amb la protesta i la desobediència en delicte”, ha dit per criticar que, davant la protesta, l’Estat espanyol usi termes com violència, terrorisme o colpisme. També ha tingut paraules per la “repressió” patida pels moviments socials a Catalunya, però ha valorat el fet positiu que aquesta “resistència deixa un pòsit en les societats”, fins i tot en aquelles persones que no participen de la mobilització. “A més de lluitar per reivindicacions concretes, van creant noves configuracions d’ordre social” amb “espais de més llibertat, dignitat i seguretat humana”, ha conclòs després de lloar el fet que -per exemple, amb el cas de les pilotes de goma- han permès poder entrar qüestions antirepressives al Parlament.
Ha recordat els moviments socials sorgits al país arran de la crisi econòmica -“que es converteix en política i social i, a Catalunya, es manifesta en forma de crisi territorial”- com el 15-M, la PAH o altres en contra de les retallades; així com el que reclama l’autodeterminació del poble català traduït en l’organització popular de l’1-O amb que “denunciàvem que el marc legal de l’Estat espanyol no ens permetia exercir un dret”. “Ha aconseguit explicar que estàvem subordinats a un pacte constitucional però també al fet que no es puguin posar en marxa processos reals de memòria i justícia després de 40 anys de la dictadura franquista. Ens ha fet veure que toca revisar-nos”, ha dit. I ha afegit que aquests moviments “han suposat un desafiament a les lleis instaurades i les institucions de l’estat, perquè bàsicament han reivindicat la democràcia, l’han practicat i dibuixat el futur desitjat”. “Desafien estructures d’estat i de mercat”, ha explicat per posar en valor el “creixement de campanyes antirepresives que col·loquen en el centre que, davant la repressió, ens hem de cuidar i que dignifiquen les persones que la pateixen”.
En aquest sentit, ha remarcat les virtuts de moviments com el feminista (“la resposta a casos com els de La Manada han permès assenyalar els dèficits del que perpetua el sistema judicial”) o l’antiracista, que denuncien “les relacions de dominació i subordinació sostingudes per les institucions i les polítiques públiques però també entre nosaltres”. “Adonar-nos d’aquest poder ens ha permès assenyalar que hi ha persones als marges més perseguides pel sistema penal, cosa que demostra el fet que avui tinguem la campanya ‘Cap dona en l’oblit’ que recorda que a Catalunya hi ha dones preses, exiliades i represaliades”, ha sentenciat.
“Volen desincentivar les mobilitzacions espontànies”
També ha participat en la trobada el professor de Dret Penal a la Universidad de Cádiz i membre de l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia, Diego Boza, que ha parlat del dret de reunió i manifestació com a forma d’expressió del dret a la protesta posant en relleu la importància de respectar els textos internacionals. “En el marc constitucional, la interpretació dels drets fonamentals ve vinculada als textos signats per l’Estat espanyol”, ha explicat per afegir que “no sé si ara es fes [una nova Carta Magna] no seria molt més restrictiva, tenint en compte el repartiment de forces que hi ha”. En aquest sentit, ha remarcat que la Constitució espanyola presenta “possibilitats molt limitades” que permetin prohibir el dret a reunió i manifestació (només són il·legals concentracions no pacífiques i on es porti armes), però el problema es planteja quan la llei orgànica “converteix el que en la Constitució és un dret en pràcticament una concessió administrativa”.
Boza ha criticat la necessitat de sol·licitar autorització prèvia amb un termini mínim de deu dies per a una manifestació perquè “tendeix a la restricció i a dificultar l’exercici d’aquest dret”. En l’època de les xarxes socials, el professor ha expressat que això el que fa és “desincentivar un dret” i ha criticat que els terminis només es poden reduir en casos en que es justifiqui una urgència -que decideix “el propi poder”-, cosa que suposa una “reconducció i modificació de la protesta”. “Es busca paralitzar la resposta en calent, reduir la capacitat de reacció en situacions de protesta i intervenir en aquest dret”, ha denunciat, recordant l’arbitrarietat de les sancions en relació al fet que es multés una manifestació contra la corrupció del PP per convocar-la fora dels terminis però no una altra contra els atemptats a ‘Charlie Hebdo’ perquè “estava acceptada pel poder”. “Volen desincentivar les mobilitzacions espontànies situant-les fora del marc legal, perquè és el control governamental qui decideix quines manifestacions són bones amb el sistema de ‘ja recorreràs’, quan la protesta hagi perdut sentit”, ha sentenciat.
I ha assegurat que “el context de repressió s’intensifica amb la introducció de la Llei Corcuera – “quan José Luis Corcuera deia que era socialista”- sobre Protecció de la Seguretat Ciutadana i arriba al moment àlgid en el període 2012-2015, relacionat amb la crisi econòmica. “I tot es tradueix en la llei mordassa del govern de Mariano Rajoy, que prepara perquè vol introduir una sèrie de reformes socials bestials i ha de dotar-se d’instruments que li permetin tallar la protesta al carrer de forma legalitzada”, explica. En aquest sentit, ha criticat la reforma del Codi Penal en relació a exportar els casos d’ordre públic al dret administratiu sancionador, on la pròpia administració “fa de jutge i part”: “per a la repressió de baixa intensitat és molt més útil, hi ha menys garanties. S’estableix un sistema de paga i recorre que funciona amb molta arbitrarietat”.
D’altra banda, ha fet referència a la “sobreprotecció i la impunitat que la llei mordassa dona a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat”, quan ells mateixos “determinen les faltes de respecte” que són sancionables o tenint en compte el fet que no se’ls pugui fotografiar o gravar. “Que passaria amb el judici [de l’1-O] si no hi hagués uns vídeos quan el relat que s’està presentant és una cosa totalment diferent del que s’ha vist que va succeir en aquell moment?”, ha qüestionat Boza per advertir d’una “pluja fina per a desmobilitzar que acaba amarant els moviments socials, imposant por i desànim, amb la impunitat del poder”. “I, tot i així, no s’ha oblidat la via penal”, ha assegurat, per posar el focus en “l’ampliació del concepte de terrorisme”. “En els darrers anys, l’Audiència Nacional ha sancionat més vegades per enaltiment que per terrorisme i això no té sentit”, ha conclòs, lamentant que la “difusió d’idees que puguin conduir a protestes sigui sancionable”; així com “la utilització de figures pràcticament oblidades en dret penal, com la rebel·lió i la sedició” en protestes sense violència amb l’objectiu de “defensar un statu quo injust”.
“El poder no és infal·lible ni imbatible”
Han tancat la xerrada la periodista i fotògrafa especialitzada en polítiques internacionals de migració, Sara Prestianni, i l’activista social i també periodista, David Fernàndez. Prestianni ha denunciat les conseqüències quan “la política securitaria es creua amb les migratòries”, amb la “criminalització de les persones migrants i aquelles que les ajuden” i la “normalització de la vulneració de drets fonamentals”. “Humanitzar les persones en un sistema polític deshumanitzat comença a ser molt revolucionari”, ha conclòs, per carregar contra el fet que la indústria de la seguretat faci negoci de la situació de milions de migrants en situació de vulnerabilitat.
Al seu torn, Fernàndez ha lamentat les mancances democràtiques i socials existents a Catalunya “per molta aparença de país del sud d’Europa que tinguem”, però ha recordat que “el poder no és infal·lible ni imbatible”. “La democràcia no és votar cada quatre anys programes que mai es compleixen” en “sistemes de poder on manen els que més tenen”, ha etzibat per assegurar que la Constitució seria bona “si no complissin només amb el que volen” i no ignoressin drets fonamentals com els relacionats amb l’habitatge. Pel que fa a la situació política que es viu a Catalunya, ha explicat que “hi ha hagut trenta anys de repressió als moviments socials als marges i ara això ha passat al centre”. “Els presos polítics i exiliats han estat ara mig govern de la Generalitat”, ha lamentat, per carregar contra la “triada político, judicial i mediàtica” que actua en moltes ocasions amb la “complicitat de les esquerres”. I ha afegit: “S’omplen la boca parlant de l’una transició pacífica que va deixar 600 morts i, en canvi, titllen de violent un procés polític i democràtic que no ha causat ni en causarà cap”. “Es jutja més pel que ets que pel que fas”, ha conclòs per a terminar defensant que “el model català ha estat un model diferenciat de seguretat pública gràcies a una llarga lluita civil i social, fins i tot abans del debat de la independència”.
