Una quinzena de joves participen en un camp de treball per recopilar informació sobre l’ús de treballs forçats en la construcció de la carretera L-401, que va de Coll de Jou (Solsonès) al Pont d’Espia (Alt Urgell). És la segona fase d’una investigació que ha servit per confirmar que, entre el 1942 i 1944, en plena postguerra, presos republicans van construir set quilòmetres d’aquesta via. “És un moment en què Espanya està devastada, no hi ha infraestructures viàries decents i els centres penitenciaris estan plens de presos republicans”, explica Nil Boix, investigador principal. El camp se centra en excavar arqueològicament un dels 8 barracons on vivien els treballadors civils.
“Estem parlant d’un projecte molt dur. És una carretera d’alta complexitat tècnica perquè està situada al voltant dels 1.000 metres d’altitud, amb un clima molt extrem a l’hivern i una geologia molt dura”. Nil Boix, historiador i arqueòleg, relata així com de complicat va ser per als milers de presos republicans construir aquesta via, ubicada entre el Solsonès i l’Alt Urgell. De fet, els presos van treballar en aquesta carretera entre el 1942 i el 1944 -la via es va enllestir el 1956- i, segons Boix, eren presos que s’acollien “a la doctrina de redempció de penes per treballs”. “Si feies l’esforç de treballar per l’estat franquista et reduïen la pena”, explica.
Entre el 1944 i el 1956, en canvi, les feines les van fer treballadors civils contractats per l’exèrcit. Tot i això, Boix diu que les condicions de treball “no eren gaire diferents”. La idea inicial d’aquesta carretera -juntament amb altres infraestructures-, explica l’investigador, era “fortificar tot l’eix pirinenc perquè, en cas d’invasió, es pogués donar suport a l’exèrcit”. Explica que hi ha altres infraestructures al país pensades amb aquest objectiu com ara el Túnel de Vielha.
Nicolau Casaus, un dels presos que van participar en la construcció de la carretera
Eren presos republicans vinguts d’arreu de l’estat espanyol i es desconeix quants en van ser en total. “El seu màxim va ser l’any 1943, quan hi van arribar a haver més de 500 presos treballant”, explica Boix. Vivien en dues colònies i treballaven en la construcció de la carretera per bescanviar amb anys de pena. “Un any aquí equivalia a tres anys menys de condemna”, subratlla.
Un dels objectius de la investigació també ha estat identificar alguns dels presos que hi van treballar i, de fet, s’ha aconseguit en algun cas. Se sap, per exemple, que hi va treballar Nicolau Casaus, empresari i dirigent esportiu català que va ser president del FC Barcelona entre el 1978 i el 2003.
Investigar “abans no sigui massa tard”
El camp de treball que s’està fent aquests dies se centra en l’excavació d’un barracó que hi ha proper a la carretera i on hi haurien viscut els treballadors civils contractats més tard per continuar amb la construcció de la via. De moment, la quinzena de joves que hi ha treballant i han trobat roba i objectes personals que pertanyien a aquests treballadors.
L’objectiu, segons explica la consellera de cultura del Consell Comarcal del Solsonès, Sara Vilches, és recuperar tota la informació possible sobre un episodi de la història “desconegut”. “Volem donar a conèixer una realitat que no és tan llunyana, que és molt important i al voltant de la qual hi ha molta desconeixença”, subratlla. De fet, explica que es vol fer “abans no sigui massa tard”, ja que hi ha testimonis que ho van viure i que s’han anat morint. “Si ho haguéssim fet 10 anys enrere, tindríem molta més informació i testimonis”, apunta.
De fet, els mateixos veïns del poble d’Odèn han quedat sorpresos pels resultats de les investigacions. L’alcalde del municipi, Albert Solé, diu que aquesta carretera és un “eix transversal que cohesiona el municipi”: “Fins fa trenta anys era la via de comunicació més important del nostre municipi, de 114 quilòmetres quadrats”. Assegura que “molta gent del territori no sabíem com es va fer la carretera ni per què es va fer”.
A llarg termini, l’objectiu del projecte és museïtzar la zona per explicar la realitat dels treballs forçats durant el franquisme. “La realitat d’aquí és extrapolable a nivell de tot Catalunya i no hi ha molts espais com aquest. Ens agradaria que, en un futur, aquest espai servís per això”, ha subratllat Boix.
Camps de treball vinculats a la memòria històrica
Al camp de treball hi participen una quinzena de joves d’entre 14 i 17 anys. L’objectiu de l’estada, segons explica Boix, no només és recuperar un element patrimonial, sinó també “que hi hagi aprenentatge actiu, que aprenguin que l’arqueologia és una disciplina i que té tot de procediments que cal aplicar”. De la seva banda, la coordinadora territorial de Joventut a Lleida, Joana Terré, ha destacat que els camps vinculats a la memòria històrica prenen una “dimensió especial” perquè permeten que els joves “prenguin consciència de quina és la realitat que ha viscut el país” i participen directament en “la recuperació de la memòria, que massa sovint es veu oblidada”.
Una de les participants al camp de treball és la Mariona Vila, de 16 anys i veïna de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). Explica que aquest és el tercer camp de treball que realitzat i diu que li agrada molt tot allò que envolta la història i l’arqueologia. A banda dels treballs tècnics -que assegura que és el que més li agrada-, diu que també els hi han explicat tota la història que envolta la construcció de la carretera i admet que “no en sabia res”.
