Per primera vegada després de 12 anys, la Diada de l’Onze de Setembre no comptarà amb un president independentista al capdavant de la Generalitat. Salvador Illa (PSC) és el primer cap de l’executiu que no combrega amb la plena sobirania per a Catalunya des que, el 2012, Artur Mas va assumir la via cap a “l’estat propi”. CDC va sumar-se aleshores al sobiranisme, i des d’aleshores sempre hi ha hagut una presidència independentista a Palau: Carles Puigdemont (JxSí), Quim Torra (JxCat) i Pere Aragonès (ERC). Els presidents que van precedir Mas tampoc eren independentistes, com Illa: ni José Montilla, ni Pasqual Maragall (PSC) ni tampoc Jordi Pujol (CiU). L’últim president independentista abans de Mas va ser Josep Tarradellas (ERC).
El ‘no’ de Rajoy i el canvi de Mas
L’ANC compleix 12 anys com a entitat independentista aquest 2024. De fet, l’Assemblea es va constituir el març de 2012, mig any abans que Mas assumís els postulats independentistes després de reunir-se amb Mariano Rajoy. El president espanyol del moment va rebutjar negociar el pacte fiscal. Enmig del malestar per l’Estatut i el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat, el març del 2012 es va constituir l’ANC amb un full de ruta que preveia celebrar “la Marxa cap a la independència” i culminar-la amb una gran manifestació a Barcelona per la Diada.
Presidida per Carme Forcadell, l’entitat va organitzar la protesta ‘Catalunya, nou estat d’Europa’, que va aplegar milió i mig de persones -segons la Guàrdia Urbana de Barcelona. L’ANC reclamava al Govern de Mas que fes “un pas per treballar per la independència”. L’aleshores president de la Generalitat estava centrat a reclamar el pacte fiscal al govern de Rajoy, i no va anar a la concentració de l’ANC. Alguns membres del seu executiu sí que hi van participar.
“No ha anat bé”, va constatar Mas quan va anar a Madrid per plantejar la seva proposta poc després de la gran mobilització de la Diada. El rebuig frontal de Rajoy va marcar un punt d’inflexió. El president Mas va concloure en aquell moment: “No podem anar picant el cap contra la paret i insistir en un camí que està tancat”.
Un cop constituïda com a entitat, l’ANC s’ha distingit tots aquests anys per la convocatòria de manifestacions multitudinàries per la Diada i per les constants pressions al Govern per assolir el seu objectiu: la independència de Catalunya. L’entitat sobiranista només va donar un cert descans a l’executiu català per la manifestació prèvia al referèndum de l’1 d’octubre (2017), quan va fer campanya pel ‘sí’. Fins i tot llavors va mantenir el to exigent fent una crida a la desobediència si es prohibia el plebiscit.
Del ‘Catalunya, nou estat d’Europa’ al ‘Tornem als carrers’ han passat 12 anys amb l’ANC com un dels grans motors de pressió als partits de govern per avançar cap a la sobirania total. Durant tot aquest temps, l’entitat ha fet pinça amb Òmnium, organització històricament centrada en la promoció de la llengua i la cultura catalana, i que va passar a implicar-se en el moviment independentista. De fet, Òmnium ja va organitzar la primera gran manifestació sobiranista contra la retallada de l’Estatut el 10 de juliol del 2010.
Pressió pel 9-N
Les manifestacions de l’ANC per la Diada del 2013 i el 2014 van anar dirigides a reivindicar una consulta vinculant sobre la independència. Primer amb ‘La Via Catalana’, més d’un milió i mig de persones van fer una cadena humana per exigir una data i una pregunta de la consulta. Abans de finals d’any, el Govern de Mas les va anunciar i al gener es va demanar el traspàs de competències per poder convocar un referèndum consultiu, que es va desestimar.
Amb la performance en forma de V entre l’avinguda Diagonal i Gran Via -‘V’ de “via, voluntat, votar i victòria”-, gairebé dos milions de persones convocades per l’ANC van pressionar el Govern perquè no es fes enrere amb el 9-N. “President, posi les urnes”, va ser la reclamació de Forcadell. El 19 de setembre s’aprova la llei de consultes no referendàries amb els vots de CiU, ERC, ICV, CUP i PSC i el 9 de novembre del 2014 se celebra la consulta.
Petició de plebiscitàries
Després de la consulta, Mas anuncia la convocatòria d’eleccions anticipades pel 27 de setembre del 2015 i acorda anar en coalició amb ERC en la llista Junts pel Sí. En paral·lel, canvien els lideratges a l’ANC i Òmnium, amb Jordi Sànchez i Quim Torra com a nous presidents, respectivament.
Per tant, l’11-S va ser el primer dia de la campanya i l’ANC va convocar una concentració des de la Meridiana fins al Parlament (‘Via Lliure a la República Catalana’) per demanar als partits que “no equivoquin el rumb” i que facin dels comicis unes plebiscitàries sobre la independència. Hi van assistir 1,4 milions de persones segons la GUB i 2 milions segons l’ANC. Mas tampoc assisteix a aquesta concentració, però rep els convocants.
L’independentisme assoleix la majoria absoluta al Parlament (JxSí 62 diputats i CUP 10) amb el 48% dels vots. A principis del 2016 s’arriba a un acord in extremis per investir Carles Puigdemont com a president amb el compromís de culminar la independència en 18 mesos.
Referèndum unilateral
Ja que a les eleccions no es va sobrepassar el 50% de vot independentista, no es van acabar considerant com unes plebiscitàries, però llavors es va començar a gestar la idea de convocar un referèndum. Amb mobilitzacions per tot el territori (‘A punt. Endavant república catalana’), l’ANC l’exigia encara que fos unilateral: “No dubteu a posar les urnes”. Cridaven a la unitat sobiranista i oferien suport per desobeir l’estat.
Per primera vegada hi assisteix el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i també la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Ja com a expresident, Mas també hi va. “O referèndum o referèndum”, diu Puigdemont dies després un cop superada una qüestió de confiança. Es compromet a convocar-lo en un any. Així, la manifestació per la Diada del 2017 es va convertir en una concentració per demanar el sí al referèndum. L’ANC fins i tot agraeix el Govern haver convocat el plebiscit, però avisa que cal apostar per la desobediència si es prohibeix.
Presó i exili
La Diada del 2018 arriba marcada per les repercussions del referèndum de l’1-O: l’aplicació del 155, l’empresonament i l’exili dels líders que el van organitzar. Amb Quim Torra recentment investit com a nou president per refer el Govern després de la suspensió de l’autonomia, l’ANC convoca la manifestació ‘Fem la República Catalana’ per reivindicar l’1-O i reclamar que es faci efectiva la independència. També critica que el Govern ha fet “errors”, es demana assumir responsabilitats i preparar-se per un nou embat democràtic amb unitat.
Davant la divisió dels partits a les portes de la sentència del Suprem, la unitat va acabar sent la principal exigència de la manifestació del 2019 i l’ANC els hi retreu les discussions en públic “per repartiment d’engrunes”. A part de demanar l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats, la mobilització critica que es generin expectatives per un diàleg que no arriba i es crida a seguir la via unilateral. Segons la GUB, hi van assistir unes 600.000 persones. Després de la manifestació, els CDR i l’esquerra independentista es van dirigir cap al Parlament, on hi va haver aldarulls.
El 14 d’octubre el Tribunal Suprem condemna nou líders del ‘procés’ i comencen setmanes d’aldarulls al carrer de protesta i el bloqueig a l’aeroport de Tsunami. L’ANC va convocar a la delegació del govern espanyol el 15-O i va condemnar la violència a les mobilitzacions.
Divisió interna
La Diada del 2020 i el 2021 també van estar marcades per la divisió. “N’estem farts de la divisió i de la tàctica. I exigim ja una estratègia”, es va queixar Elisenda Paluzie, llavors presidenta de l’ANC, que va optar per concentracions molt petites per la pandèmia (‘#XarxaIndependència’). En total, 60.000 persones que es van haver de registrar, a part de la gent que va sortir al balcó per protestar.
“President, faci la independència”, va exigir Paluzie l’any següent. Unes 400.000 persones, segons ANC, 108.000 segons la GUB, van anar des de plaça Urquinaona fins a pla de Palau per reclamar unitat i independència sota el lema ’11-S. 1-O. Lluitem i guanyem la independència’. Tanmateix, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ERC, Junts i la CUP van assistir a la protesta.
En canvi, la manifestació per la Diada del 2023 va generar polèmica arran de la decisió d’Aragonès i ERC de no anar-hi. Van considerar que era una protesta contra el Govern i els partits. “Independència o eleccions, adverteixen d’una llista cívica, crítica a la taula de diàleg i crítica a l’autonomisme.
‘Tornem-hi per vèncer. Independència’, va aplegar 700.000 assistents segons ANC i 150.000 segons la GUB, que van exigir “independència o eleccions”. A més, l’ANC amenaça amb una llista cívica insatisfeta amb la taula de diàleg amb el govern espanyol i al cap d’uns dies proposa declarar la independència el segon semestre del 2023.
Per primera vegada, Òmnium mostra incomoditat amb el missatge de l’ANC i fa una crida per recuperar una direcció estratègica de l’independentisme, ampliar “complicitats” amb els sobiranistes i “obrir un nou cicle” per resoldre el conflicte polític.
Manifestació descentralitzada amb Illa president
La mobilització independentista de la Diada del 2024 serà descentralitzada a Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa. El lema consensuat és ‘Tornem als carrers’ i la manifestació a la capital anirà de l’estació de França a l’Arc de Triomf, tal com va avançar en exclusiva l’ACN. Enguany la mobilització estarà coorganitzada per l’ANC, junt amb Òmnium, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN.
Les entitats independentistes van fer una crida a recuperar la “unitat” als carrers per la Diada. El president de l’Assemblea, Lluís Llach, va reclamar “treballar braç a braç”, i el líder d’Òmnium, Xavier Antich, avisava: “No ens podem permetre perdre ni un activista”.
12 anys després, el context de la Diada s’emmarca sota el mandat d’un president que no és independentista. El president, Salvador Illa, ha donat continuïtat a la proposta institucional de l’Onze de Setembre dissenyada per l’executiu d’Aragonès pel que fa a la imatge gràfica, l’eslògan i els actes institucionals. El cartell, dissenyat per Sergi Delgado, consta d’unes línies geomètriques que configuren un cor amb els colors de la Senyera. El lema escollit és “molts cors, un sol batec”.
La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha destacat els valors de “la unitat, la diversitat i la transversalitat”. “És un missatge contra el feixisme i l’extrema dreta”, ha afegit Illa recupera el missatge institucional de la Diada des del Palau de la Generalitat després que Aragonès el fes des d’altres llocs els últims anys.
Paneque ha dit que és la Diada de “tots”, “de qualsevol persona que visqui a Catalunya, pensi el que pensi i parli el que parli”, ha remarcat. La consellera ha comentat també els elements “contra el feixisme i l’extrema dreta”. “Són projectes excloents i que assenyalen la diversitat com un problema i no com una riquesa”, ha manifestat la portaveu sobre la ultradreta.
Missatge institucional des de Palau
Illa recupera el missatge institucional des del Palau de la Generalitat que s’emetrà el 10 de setembre a les 21 hores. Aragonès havia fet el discurs televisat des d’altres espais com ara la seu de l’Institut d’Estudis Catalans l’any passat o des del Fòrum romà d’Empúries el 2022.
Pel que fa als actes institucionals, el Govern farà l’ofrena floral al monument a Rafael Casanova l’11 de setembre a les nou del matí. També participarà de l’acte institucional que tindrà lloc a les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch, a Barcelona. Serà dirigit per l’actriu i guionista Marta Bayarri que s’ha marcat com a objectiu “apropar-lo a la gent més jove”.
