Una de cada cinc tintoreres observades al canó de Cap de Creus tenen hams retinguts a la boca, segons un treball elaborat per Sotamar de Cadaqués i els departaments Territori i Agricultura. L’anàlisi dels resultats suggereix que majoria d’aquests exemplars van ser capturats i ferits en altres punts del Mediterrani perquè a Catalunya la pesca de palangre en superfície -que n’utilitza- és molt residual. Tot i això, des de l’administració s’està treballant de la mà del sector pesquer per trobar solucions per protegir aquesta espècie en perill “crític” d’extinció. “Ens preocupa perquè en alguns casos les ferides comprometen la seva supervivència”, assegura el responsable de depredadors marins protegits del Departament de Territori, Jordi Ruiz.
El projecte de seguiment d’aquesta espècie al Cap de Creus es va començar a gestar entre el 2018 i el 2019 de la mà del responsable del centre d’immersió Sotamar, Jordi Riera. Riera és un apassionat dels taurons -fa immersions arreu del món des de fa anys- i per aquelles dates va començar a fer sortides esporàdiques per veure si també n’hi havia en aquesta zona del cap de Creus.
Entre el 2020 i el 2021 va començar a albirar els primers exemplars, tot i que en sortides molt testimonials, i a partir del 2022 va decidir fer un estudi ben fet amb dues biòlogues i sortides regulars. La proposta, però, va despertar l’interès de la comunitat científica i també de l’aleshores Departament d’Acció Climàtica, que l’any 2023 es va unir al projecte i el va cofinançar per treballar-hi conjuntament.
Gràcies a aquestes investigacions s’ha pogut constatar que aquesta zona del litoral és un punt “estable” de cria de tintoreres. Alguns estudis realitzats per altres investigadors a la Mediterrània, a més, demostren que fan grans moviments i migracions, de centenars i, fins i tot, milers de quilòmetres. “Circulen per tota la Mediterrània Occidental. Passen l’hivern més al sud, a prop de les costes africanes, nord-americanes i d’Andalusia i, després, van pujant cap a Itàlia o cap a Catalunya i el golf de Lleó”, explica Ruiz.
Al canó de Cap de Creus i algunes aigües properes del Golf de Lleó fins al barranc de la Fonera s’hi concentren, sobretot, entre finals de primavera i l’estiu, sempre en aigües profundes. “Per reproduir-se busquen aigües fredes i riques en menjar, i això ho troben aquí”, explica Ruiz. Al llarg d’aquests últimes tres anys d’estudi, han observat més de 200 exemplars de diferents edats. “Per tant, sabem que aquí hi ha una reproducció, que és una de les zones importants per a la, reproducció de tota la Mediterrània Occidental i també un lloc important per a la creixença dels juvenils”, detalla Ruiz.
El que van començar a detectar a partir del 2023, però, és que apareixien molts exemplars amb hams retinguts, sobretot a la zona de la boca. “Hi havia molta literatura d’això i sabem que passa en molts llocs, però se’n trobaven més dels que esperàvem”, explica Ruiz.
Per aprofundir en aquesta realitat, van endegar l’estudi que es va publicar aquest estiu i que recull una mostra de 87 exemplars que van poder ser observats en alta mar entre el 2022 i el 2023. D’aquests, aproximadament un 20% (17 individus) tenien un o més hams clavats, a més de lesions cutànies provocades pels mateixos hams. A més, la meitat de les tintoreres que tenien hams també tenien fils de niló adherits. Del total d’afectats, pràcticament un 91% portava hams dissenyats específicament per a la captura de peixos espasa. Això, per tant, suggereix que haurien estat objecte de pesca accidental al llar de la Mediterrània abans d’arribar a les costes empordaneses.
“Sabem que a Catalunya la pesca de palangre en superfície té molt poques barques. Per tant, no és un problema d’aquí, és un problema de la Mediterrània en el seu conjunt. Però ens preocupa perquè algunes de les ferides comprometen la seva supervivència”, remarca Ruiz. Especialment, afegeix, tenint en compte que es tracta d’una espècie en perill.
Però què s’està fent per combatre-ho?. “La primera cosa que s’ha de dir és que tot això ho sabem, en gran part, per la col·laboració dels pescadors. Actualment, tenen una sensibilitat molt elevada i quan pesquen els taurons no els maten”, explica Ruiz. Però, malgrat els intents dels pescadors “d’evitar el dany”, és molt difícil aconseguir-ho completament. “Moltes vegades els tallen el sedal i ho fan el més a prop de la boca possible però, és clar, ningú li posarà la mà a la boca a un tauró”, afegeix.
Hams diferents o camps electromagnètics
“Estem treballant amb els pescadors per buscar solucions perquè ells també ens les reclamen”, assegura. En aquest sentit, detalla que ho estan fent en el marc d’un projecte amb finançament dels Fons Next Generation. Entre les mesures, hi ha trobar hams que es puguin desfer més ràpidament o que es puguin treure de forma espontània més fàcilment. “També estem mirant, per exemple, alguns tipus de senyals aversius, fins i tot camps electromagnètics que només afectin els peixos que es diuen cartilaginosos, però no als altres”, detalla. “Per tant, estem buscant i explorant altres sistemes que segurament ens podrien ajudar, o ens podran en el futur ajudar a evitar aquestes captures”, insisteix.
A la Generalitat li preocupa que aquesta situació comprometi encara més el risc que ja de per si pateix aquesta espècie. “La tintorera no està protegida actualment però, en canvi, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura l’ha declarat en perill crític”, afirma Ruiz.
Una espècie en perill “crític”
De fet, segons un estudi d’uns investigadors francesos, en tota la Mediterrània podria haver-hi entre 800 i 1.800 exemplars adults de tintorera. “Si aquí hi sumes els juvenils, podrien ser unes desenes de milers”, detalla. “Per tant, això ens preocupa molt, preocupa a tothom, perquè quan falten els depredadors tot es desestabilitza. Per això el que intentem és, precisament i sense afectar la pesca, poder evitar aquestes captures col·laterals”, remarca Ortiz.
