ACN Brussel·les .- El vicepresident del Parlament Europeu i membre de Syriza Dimitrios Papadimoulis recorda l’1 d’octubre com “un dia traumàtic per a l’escena política europea” per la “reacció autoritària”, la “violència” i “la impressionant falta de diàleg” de l’executiu espanyol. “El govern de dretes del Partit Popular a Madrid va reaccionar de manera negativa”, lamenta l’eurodiputat grec de l’Esquerra Unitària Europea en declaracions a l’ACN gairebé un any després de la celebració del referèndum d’independència a Catalunya. Per la seva banda, el també vicepresident de l’Eurocambra i membre de l’Aliança dels Lliberals i Demòcrates per Europea (ALDE) Pavel Telicka reconeix a l’ACN que els fets d’aquell dia van ser “desafortunats”, però creu que la crisi catalana ha generat “fatiga” a la Unió Europea. El polític txec que comparteix grup parlamentari amb Ciutadans admet que en el seu moment va fer declaracions públiques condemnant els fets, però ara refusa rememorar-los perquè per a ell “el que és important és com les autoritats espanyoles i catalanes gestionaran el procés d’aquí en endavant”.
El record de l’1-O
L’eurodiputada socialista portuguesa, Ana Gomes, destaca “el contrast” d’aquell dia entre el seu país i Catalunya, ja que l’1-O coincidia amb les eleccions municipals a Portugal. Gomes recorda que quan ella es disposava a anar a votar, la seva néta petita, que havia vist les imatges del referèndum català a la televisió, li va preguntar: “però no és perillós?”. “Això és a Catalunya, no aquí!”, va respondre l’altre net. “Va ser una imatge terrible d’Europa cap a tot el món”, constata Gomes qui, malgrat tot, creu que “no va ser una bona idea” fer el referèndum sense pactar amb l’Estat.
Dues de les eurodiputades que van visitar Catalunya com a observadores del referèndum aquell dia també han rememorat en declaracions a l’ACN com van viure aquells fets. L’eurodiputada del Sinn Féin, Lynn Boylan, assegura que no va veure “cap violència” per part de la gent que va anar a votar. “L’única violència que vam veure va ser de la policia espanyola”, afirma Boylan. Per la seva banda, l’eurodiputada sueca Bodil Valero, molt vinculada a Catalunya des de fa dècades, creu que l’1-O ha sigut “una de les pitjors coses” que li ha passat a la vida. “Mai podia imaginar que la policia espanyola anés amb tanta força contra la ciutadania”, assegura.
Reacció de Brussel·les
L’eurodiputada sueca membre dels Verds a l’Eurocambra considera que l’1-O va “obrir els ulls” d’Europa sobre la situació a Catalunya. “Estan vigilant molt més de prop tot el que està passant”, opina, malgrat mostrar-se decebuda amb la reacció de Brussel·les l’endemà del referèndum.
“Les institucions europees van ser clarament intimidades pel govern del PP”, denúncia la socialista Gomes. En aquest sentit, lamenta que el Parlament Europeu no s’oposés “políticament” als fets de l’1 d’octubre, però també constata que els eurodiputats van patir “una clara intimidació”. Tanmateix, la portuguesa celebra que diversos tribunals europeus “no hagin acceptat les ordres europees d’extradició fetes per magistrats espanyols” contra els polítics independentistes actualment a l’estranger.
El vicepresident de l’Eurocambra de Syriza també critica que les institucions europees donessin suport a la reacció de Madrid l’1-O i reclama que la Comissió Europea “ha de defensar els drets humans no només fora de la UE, sinó també dins” . “Quan hi ha una violència brutal amb bales de goma, amb molts ferits, és important donar suport a als defensors dels drets humans”, afirma el polític grec.
Diàleg Madrid-Barcelona
L’eurodiputada socialista portuguesa veu “positiu” el canvi de govern a Espanya perquè el president Pedro Sánchez “ha començat a dialogar” i ha permès el trasllat dels polítics independentistes presos, a qui va visitar recentment a Catalunya. Així, Gomes veu amb bons ulls la proposta de Sánchez de fer un referèndum sobre l’autogovern i creu que “seria bo que el costat català agafés aquesta oportunitat”. Ara bé, creu que “si els sentiments de la població catalana” i sobretot “dels joves” són favorables a la independència, aquesta serà “inevitable a llarg termini”. Per contra, no descarta la possibilitat que “la gent se senti còmode en el marc de l’autonomia i pugui reafirmar la seva nacionalitat i identitat catalana”.
A diferència de la socialista portuguesa, la irlandesa del Sinn Féinn és menys optimista respecte el canvi de govern a Espanya. Si bé aplaudeix que el llenguatge de Sánchez sigui “més suau” i celebra el trasllat dels presos, Boylan desconfia de la capacitat d’un executiu socialista de marcar distàncies amb els seus predecessors del Partit Popular per la seva “debilitat” com a govern i pel risc electoral al qual s’exposarien a la resta de l’Estat. L’eurodiputada sueca Bodil Valero es posiciona a mig camí entre Gomes i Boylan: “tinc més esperances amb el govern socialista que amb el del PP, però no sé fins a on puc anar amb aquestes esperances”
Per la seva banda, Telicka espera que aquest “procés” sigui “democràtic” i reflecteixi “la constitució i la voluntat dels ciutadans”. Però, preguntat sobre el paper de la UE en el conflicte català, el vicepresident deixa les institucions europees al marge. “El que passi ara depèn de vosaltres, no de nosaltres”, assegura, matisant que tenen les seves “expectatives”. L’eurodiputat de Syriza també descarta que hi hagi d’haver mediació en l’àmbit europeu i creu que l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, el president Sánchez o Podemos poden jugar “un paper positiu” a l’hora de resoldre la crisi catalana.
Judici cas català
Sobre el judici pel cas de l’1-O, Gomes demana que “algú amb coratge a la fiscalia espanyola pugui retirar les acusacions de rebel·lió i sedició” a les que actualment s’enfronten els polítics independentistes empresonats preventivament. “No tenen cap fonament ni factual ni legal, perquè no hi va haver violència”, opina. L’eurodiputada socialista creu que aquest judici serà “dolent per a la imatge d’Espanya i Europa”. “Són presos polítics, ho vulguin o no molts a Espanya”, defensa
