El sondeig del 2023 de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) mostra que el 60% de les persones enquestades està d’acord amb la immigració, mentre que un 22%, en desacord. El grau d’acord és similar al de fa dues dècades i el desacord, força més baix (el 2002 va apropar-se al 40%), en un context amb moltes més persones estrangeres que viuen a Catalunya. “Constatem que amb més immigració, opinions més positives”, afirma el director de l’ICPS, Oriol Bartomeus. Els motius que s’esgrimeixen de rebuig a la immigració són majoritàriament culturals, mentre que el 1992 eren econòmics -aquesta pregunta s’ha recuperat en el sondeig del 2023-. Les dones joves són les més favorables a la immigració; les de més de 65 anys, les que menys.
L’ICPS -un consorci de la Diputació de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)- ha presentat aquest dimecres els resultats del sondeig anual del 2023 sobre l’opinió de l’electorat català davant la immigració, a partir de 1.200 enquestes presencials que es van fer la tardor de l’any passat.
“La societat catalana és més tolerant avui amb la immigració i els fenòmens que hi estan associats del que ho era fa 20 o 30 anys”, han exposat els autors de l’estudi, Lucía Medina i Oriol Bartomeus, que han posat èmfasi que el context sociodemogràfic és molt diferent al dels anys 90 o principis dels 2000. Segons dades de l’Idescat, 1.361.981 persones estrangeres viuen a Catalunya, d’acord amb les dades del 2023, mentre que el 2000, 181.590.
En aquest sentit, el director de l’ICPS ha exposat que abans del sondeig pensaven que aquest increment i convivència “podia portar l’opinió pública catalana a ser més negativa” amb la immigració però que han constatat “exactament el contrari” i ha recalcat que els diferencials de l’informe són “molt consistents”.
El grau d’acord amb la immigració és majoritari entre la població catalana segons el sondeig (60%) i coincideix amb el registrat en els primers set anys del segle -aquesta pregunta es va incloure als sondejos per primera vegada el 2000-. El 2003 va arribar al seu punt màxim, amb un 60,3%. El grau de desacord del sondeig del 2023 és menor que el d’aquells anys, quan el 2002 va arribar a apropar-se al 40% i el 2003 es va situar prop del 30%.
El sondeig també recull l’opinió sobre la necessitat de limitar l’entrada de persones immigrants a Catalunya. El 51,5% dels enquestats no està d’acord a limitar-la i un 44% creu que s’hauria de fer. Fa 30 anys, l’opinió majoritària era que s’havia de limitar, amb un 65% -aquesta pregunta es va fer el 1993 i s’ha recuperat per primera vegada el 2023-.
Una altra opinió que explora el sondeig: la majoria de persones (73%) no té problemes a tenir una mesquita prop de casa, mentre que una de cada quatre (24%), sí. El 2007 -últim any en què es fa aquesta pregunta-, la meitat de la població sí que hi veia algun problema.
L’informe també recull que les persones que mostren una actitud menys favorable a la immigració solen ser homes de més de 64 anys o dones de més de 49, amb estudis secundaris o inferiors, ubicats al centredreta o a la dreta, votant del PP, Vox o Cs.
Les més favorables són sobretot dones de menys de 50 anys amb estudis superiors, que se situen a l’esquerra o al centreesquerra i que han votat els comuns i la CUP. Si el 75% de les dones fins a 34 anys es mostra favorable a la immigració i no està d’acord a limitar-la, aquest percentatge baixa al 42% en les dones majors de 65.
Els autors apunten que el debat de la immigració pot respondre als “interessos polítics d’algunes formacions”
Davant aquests resultats, Bartomeus ha advertit que el debat sobre la immigració pot ser un “debat construït” i “respondre als interessos polítics d’algunes formacions més que no pas a una opinió real dels electors”. El director de l’ICPS ha insistit que, d’acord amb el sondeig, els electors catalans tenen una opinió “molt més positiva” de la immigració que fa 30 o 20 anys i que aquesta percepció és important perquè l’arribada de persones d’altres països és un “fenomen quotidià” i perquè sol aparèixer en el debat polític “de forma generalment negativa”.
Després que en els últims mesos la immigració com a debat hagi tornat a l’agenda política, i de vegades amb molt soroll, Bartomeus ha alertat que hi ha el “perill” que els debats construïts acabin sent reals i que per tant “els interessos d’actors polítics acabin influint en l’opinió generalitzada de la població”. “Hi ha debats que emanen de la societat i són recollits, però n’hi ha d’altres que venen de dalt, que són construïts, i que impregnen la societat i les opinions. La nostra idea és que estem davant un debat construït”, ha afegit Medina.
