Quatre de cada 10 espanyols es declaren ateus, agnòstics o indiferents davant la religió, segons un estudi de la Fundació Ferrer i Guàrdia. L’any 2022, el percentatge de persones no religioses es va incrementar fins al 39,3%, la xifra més alta de la història a l’Estat. En les generacions més joves, d’entre els 18 i 24 anys, sis de cada 10 s’identifiquen com a no religiosos. A Catalunya, País Basc, les Illes Balears i les Illes Canàries, els matrimonis civils són 9 de cada 10. Del total de població, només un 18,7% es declara creient practicant.
“La principal conclusió és que la població espanyola és cada vegada menys creient”, ha assegurat la directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia i coautora de ‘Laïcitat en xifres 2023’, Hungria Panadero. L’informe, presentat aquest dimecres, ha assenyalat que el 58,8% dels espanyols són religiosos -el 56,2% són catòlics-, el 39,3% no tenen creença religiosa, i l’1,8% restant es desconeix.
Les persones joves són les que més s’identifiquen com a no religioses. Un 60,3% dels joves d’entre 18 i 24 anys es declara no creient, una xifra que baixa fins al 57,9% entre els joves d’entre 25 i 34 anys. En les franges de població de més edat, el percentatge de persones religioses és majoria, “però el relleu generacional pot provocar que en els propers anys hi hagi canvis substancials”, ha explicat l’investigador de la Fundació Ferrer i Guàrdia i coautor de “Laïcitat en xifres 2023”, Josep Mañé. Fa 40 anys, només el 8,5% de persones era no creient.
La pràctica religiosa s’ha reduït de manera “accelerada” després de la pandèmia, segons l’informe. Del gairebé 60% de població creient, només un 18,7% es declara practicant. És la xifra més baixa des que es registren dades.
El nombre de persones que marquen la casella de l’Església a la declaració de la renda s’ha estancat i només 3 de cada 10 van escollir la X catòlica l’any 2019, ja sigui de forma única o conjuntament amb la d’altres fins socials. Un de cada 10 va marcar únicament aquesta casella. Tot i això, l’import recaptat va batre rècords. L’any 2019 l’Església va recaptar 276,9 milions d’euros, gairebé 50 milions d’euros més que el 2015.
L’alumnat que cursa activitats alternatives a la religió a primària i ESO augmenta. Segons dades del curs 2020-2021 del Ministeri d’Educació, 4 de cada 10 estudiants no fa l’assignatura de religió. Catalunya i País Basc són les comunitats autònomes on més alumnes cursen activitats alternatives, gairebé un 60%.
El 19,2% dels estudiants, 1.525.215 alumnes a l’Estat, estan inscrits en centres educatius privats confessionals catòlics. Les comunitats autònomes amb un percentatge major d’alumnes en centres catòlics són La Rioja, Castella i Lleó i el País Basc. A Espanya hi ha 2.558 centres educatius catòlics, dels quals el 94,6% són centres concertats. Només la meitat de l’alumnat de primària i ESO dels centres públics fa activitats alternatives. Per contra, el professorat de religió catòlica s’ha incrementat els darrers anys. S’ha passat de 25.660 docents en el curs 2013-2014 a 40.118 el curs 2019-2020.
A Catalunya, el País Basc, les Illes Balears i les Illes Canàries, els matrimonis civils són 9 de cada 10, per sobre de la mitjana de l’estat espanyol, que es manté en 8 de cada 10 el 2021. Pràcticament la meitat dels naixements (47,6%) són fora del matrimoni. A principis de l’any 1990 aquesta tendència només representava un de cada 10 naixements.
