Dues associacions de drets humans que observaran el judici de l’1-O preveuen que la sentència del Tribunal Suprem pels independentistes catalans tingui efectes “molt importants per a la democràcia espanyola”. La Federació Internacional de Drets Humans (FIDH) i EuroMed Rights avisen que el “marc polític no pot afectar negativament” els drets dels presos polítics i denunciaran qualsevol intent de l’Estat espanyol de “passar comptes” per raons ideològiques. Totes dues entitats enviaran els juristes Emmanuel Daoud i Dominique Nogueres a Madrid per seguir el cas. El president d’EuroMed Rights, Michel Tubiana, i Daoud, advocat francès de la FIDH, admeten estar “preocupats” per la dimensió política del cas. “La matèria és eminentment política, no han assassinat a ningú”, constata Tubiana.
Tots dos asseguren que el judici serà “extraordinari” i “emblemàtic” en la història europea i espanyola i defensen la necessitat de “seguir-lo amb molta atenció”. “A Europa aquest judici serà molt rellevant i excepcional, és una realitat”, afirma Daoud.
Dimensió política del cas
El veterà jurista Michel Tubiana admet estar inquiet per la voluntat de l’Estat espanyol de “despolititzar” un procés que “jutja l’acció de militants associatius o polítics”. “Hi ha una espècie de negació de la realitat”, assenyala. A més, apunta: “no es resol una qüestió política per la via judicial”.
Per a Tubiana, el més alarmant són els càrrecs contra els líders de les entitats socials, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Li sembla “sorprenent” que tots dos siguin “objecte d’acusacions molt dures per part de la fiscalia i de Vox”.
Elements d’anàlisi
Per seguir el judici, els observadors examinaran principalment si es tracta d’un “procés just i imparcial”. És a dir, que els magistrats siguin independents i que “no tinguin una opinió ja feta sobre les accions i el procés judicials”. També analitzaran si hi ha “igualtat” entre l’acusació i la defensa. Per exemple, miraran si la defensa pot portar tots els seus testimonis o si té accés o no a la documentació de l’acusació.
Dificultats per seguir el judici
“Quan els judicis comporten plantejaments de principis amb repercussions internacionals greus és normal que les grans organitzacions internacionals de drets humans estiguin presents”, assegura Daoud.
Així, Daoud critica que és “un punt negatiu” i una “llàstima” que el Tribunal Suprem hagi decidit que els observadors internacionals no puguin estar presents a la sala. “No presagia res de bo”, diu Tubiana, que dubta sobre les motivacions dels magistrats del Suprem a l’hora de “rebutjar la mirada d’observadors”. “Reflecteix probablement un orgull mal emplaçat”, apunta.
Segons Daoud, això no els “impedirà” fer la seva feina, però lamenta que no puguin avaluar “com es desenvolupa la vista oral” amb “la mateixa precisió” que a través d’una pantalla. “Les gravacions d’una sala d’audiències no capten l’ambient”, alerta Tubiana.
Per això, Daoud avança que tornaran a demanar la seva presència a la sala principal o almenys en una altra on puguin seguir el procediment dins l’edifici i no “davant de la televisió”.
Reivindiquen la seva imparcialitat
Especialitzat en dret penal, Emmanuel Daoud avisa però que faran la seva feina “amb respecte per la jurisdicció espanyola”. “No hi anirem per donar lliçons al Tribunal Suprem”, diu. Així, assegura que “no és una missió en contra o favor” de cap de les dues parts, sinó que es farà per observar si el judici es desenvolupa respectant els estàndards internacionals.
“Si no som imparcials, la nostra missió no tindria cap sentit i les nostres conclusions serien irrellevants”, defensa.
Fase prejudicial del cas
Daoud també senyala que és un “punt negatiu” la presó preventiva dels acusats perquè, segons ell, hi havia “garanties de representació”, és a dir, que no marxarien de l’Estat durant la instrucció.
D’altra banda, Tubiana diu que està “estupefacte” pel fet que el Suprem “tingui la possibilitat de fer una tria entre els testimonis de la defensa i els de l’acusació. “Crec que està en contradicció amb la Convenció Europea de Drets Humans”, opina.
