El secretari de la mesquita de Ripoll on predicava l’imam implicat en els atemptats de Barcelona i Cambrils ha afirmat que la policia espanyola va visitar l’oratori en diverses ocasions i va preguntar directament per Abdelbaky Es Satty. Segons ha assegurat Hamid Barbach responent a una pregunta directa de la diputada de la CUP Natàlia Sánchez, la policia estatal va visitar els responsables de l’associació islàmica Annour almenys tres vegades. “Una de les vegades jo hi era i van preguntar per l’Es Satty, per saber si encara era allà”, ha dit. Barbach ha subratllat que l’associació és “pacífica” i busca la integració. A més, també ha explicat que personalment va intentar implicar un dels terroristes abatuts, Mohamed Hichamy, amb l’associació però ell no va voler.
Durant la comissió d’investigació, que excepcionalment aquest dimarts s’ha traslladat a Ripoll, hi havia previstes les intervencions dels responsables de dues entitats islàmiques de la població amb les quals va estar vinculat l’imam de Ripoll, Abdelbaky Es Satty. Finalment, només ha comparegut el secretari de la comunitat Annour, Hamid Barbach. Barbach ha subratllat que l’entitat va néixer el 2016 “amb l’esperança de buscar la convivència i demostrar que els musulmans són pacífics i rebutgem tot tipus de violència”. Una feina que, assegura, aborden amb més intensitat després dels atemptats de Barcelona i Cambrils.
La diputada de la CUP, Natàlia Sánchez, li ha preguntat directament si la brigada d’informació de la policia espanyola es va adreçar a ells en més d’una ocasió per preguntar directament per Es Satty per intentar esclarir quina vinculació tenia l’imam amb els serveis d’intel·ligència. El secretari de l’associació Annour ha respost que la policia espanyola va visitar l’associació en almenys dues ocasions i un dels cops ell hi era present. Segons ha explicat, els agents van preguntar per l’imam, volien saber si encara predicava a la mesquita i també van formular altres preguntes relacionades amb normatives i documentació. “Això dura deu minuts i marxen”, ha afegit.
Una altra de les vegades, ha exposat, els agents van contactar directament amb el president de l’associació trucant-lo des d’un número privat per demanar documentació de l’entitat. Hamid Barbach ha lamentat, en paral·lel, que des de l’entitat no poden accedir a fitxers de persones sospitoses i que això dificulta a vegades filtrar qui es vincula amb l’associació. Durant la seva intervenció, Hamid Barbach ha explicat que havia intentat almenys tres cops que Mohamed Hichamy, un dels joves terroristes abatuts, s’impliqués més en l’associació perquè parlava molt bé el català i estava “molt integrat”. El jove, però, no ho va acceptar al·legant que no tenia temps.
Al final de la seva compareixença ha subratllat la necessitat de treballar tots plegats per “expulsar el verí que contamina la nostra ciutat i la nostra cultura rica”.
Informacions sobre la guerra bruta de l’estat amb l’Imam de Ripoll en aquest enllaç
Treballar amb els joves per evitar la radicalització
Durant les diferents intervencions, s’ha subratllat la importància de treballar amb els joves per evitar la seva possible radicalització. Una de les ponents, Carme Brugarola, en representació d’Unitat contra el Feixisme i Racisme, ha subratllat el paper indispensable dels oratoris per “donar veu” als islams “més moderats” i de com la societat “ha de parlar de tot” en àmbits com l’escola perquè tan els joves com els adults es plantegin preguntes i debatin a fons per avançar cap a la “convivència” real i amb objectius comuns en una societat. I ha destacat que un dels punts favorables és que la societat tradicional marroquina està “molt cohesionada”, els seus membres s’ajuden molt i s’hi practica un “islam moderat”.
L’experta també ha admès que actualment els imams no estan prou preparats per fer front els discursos més radicals i que cal seguir treballant, com ja s’està fent a altres països com el Marroc, per aconseguir-ho. A tall d’exemple, Brugarola ha explicat que fa pocs dies en una reunió amb uns joves de Ripoll se’ls va preguntar si creien que es podrien radicalitzar. I com els va sorprendre que responguessin que “potser sí” i que “depenia del que pensaven, si els convencien i que potser hi podien caure”.
Brugarola ha explicat que això no vol dir que hagi de passar però que la seva era una “resposta sincera” d’una realitat complexa que cal treballar. Des del seu punt de vista, els joves venien a alertar-los d’aquesta possibilitat –”no volem radicalitzar-nos però és possible”- i que tota la societat ha d’unir esforços per evitar que això succeeixi.
Una compareixença amb moments emotius
Els diferents ponents de la comissió han admès que el fet de tornar-ne a parlar els feia reviure moltes coses perquè, per ells, no eren només terroristes sinó també veïns i coneguts. Una d’elles, la tècnica de Participació i Convivència de l’Ajuntament de Ripoll, Núria Perpinyà, ha explicat que dies abans havia conversat de forma distesa amb alguns dels joves terroristes i que un d’ells vivia al pis de dalt de casa seva. I ha recordat com va plorar de pena i ràbia quan es va assabentar de la seva participació en els atemptats.
Un dels moments més emotius ha estat quan l’alcalde de Ripoll i president de la comissió, Jordi Munell, ha agraït amb la veu trencada la presència del pare d’en Xavi, el nen de tres anys que va morir a les Rambles durant els atemptats del 17A. Tota la sala li ha dedicat un fort aplaudiment i minuts després s’ha tancat la sessió de la comissió.
