Edició 2342

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 23 de desembre del 2024
Edició 2342

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 23 de desembre del 2024

Un nou informe jurídic acredita les vulneracions de drets a Catalunya des del 2017

L'autor de 'España - Catalunya, más de diez años de conflicto político, más de un año de violaciones de derechos humanos y de represión' lamenta que l'Estat no hagi fet cas a les advertències d'organismes internacionals

|

- Publicitat -

Diverses entitats de juristes, ONG de drets humans i familiars dels presos polítics han presentat aquest dijous un informe que analitza exhaustivament i acredita les vulneracions de drets fonamentals que s’han produït a Catalunya des del 2017 fins ara arran del conflicte polític amb l’Estat espanyol. El document, de més de 100 pàgines, es basa en nombroses fonts oficials per intentar evidenciar que les institucions estatals han perjudicat drets i llibertats públiques com la d’expressió i reunió, participació política o la pròpia seguretat. El seu autor principal, Jordi Palou-Loverdos, ha lamentat que l’Estat no hagi fet cas a les diverses advertències i recomanacions sobre aquests fets realitzats per organismes internacionals.

Publicitat

Des de més d’un any nombroses veus i entitats defensores dels drets humans han alertat sobre la “constant vulneració” de drets fonamentals a l’Estat espanyol, especialment pel que fa a Catalunya. L’alerta es va generar el setembre i octubre del 2017, i des d’aleshores fins avui en dia s’han reiterat, i especialment a les portes d’un judici al Tribunal Suprem que “culmina una instrucció criminal qüestionada nacional i internacionalment”. “La inquietud demostrada a nivell internacional a les portes d’aquest judici històric, fa imprescindible un document per posar en context, detallar i analitzar les violacions de drets civils i polítics a autoritats polítiques, líders socials i ciutadans de Catalunya i de la resta de l’Estat”.

L’informe estarà a la disposició dels observadors internacionals, d’organismes internacionals públics i organitzacions internacionals de defensa de drets humans i experts nacionals i internacionals, per tal de posar en evidència les violacions de drets humans i que es prenguin les mesures que corresponguin.

El document s’ha elaborat en castellà i s’està traduint a l’anglès amb la intenció d’enviar-lo a organismes internacionals. Segons Palou-Loverdos té un primer nivell de lectura lineal que “radiografia” les vulneracions de drets, i després un nivell més profund, amb cites a peu de pàgina, que “escaneja” centenars de fonts de resolucions judicials, informes jurídics i documents de la fiscalia o els poders executiu i legislatiu, que evidenciarien la vulneració de drets. A més, fa un breu anàlisi de la situació política espanyola des del franquisme.

En la segona part, la més important, repassa les vulneracions del dret a la llibertat individual i col·lectiva, i del dret a la seguretat personal i absència de tortura i tractes inhumans o degradants. En aquest punt posa exemples de les detencions d’alts càrrecs del Govern i el seu trasllat a presó, i, sobretot, de l’actuació policial l’1-O als col·legis electorals, amb l’ús de cops de peu, porres extensibles, boles de goma o gasos lacrimògens. El document també analitza la situació de diverses petites causes judicials en molts jutjats de Catalunya.

L’informe també parla del dret vulnerat a la igualtat davant la llei, com la presó provisional, o la situació diversa entre consellers o membres de la Mesa del Parlament. Igualment s’analitza la falta de competència del Suprem i l’Audiència Nacional per jutjar certs delictes, la falta d’una segona instància de recurs d’apel·lació després del Suprem, la separació de causes en diversos tribunals, o la “investigació il·legal prospectiva d’activitats polítiques i socials”. En un sentit similar s’acusa la fiscalia d'”extralimitació” en les seves facultats d’investigació, les dificultats posades a les defenses, o l’ús “interessat i tàctic” de les euroordres. Per últim, es fa referència a la llibertat d’expressió, reunió, opinió, informació i participació política, com per exemple contra els alcaldes, els membres del Govern Puigdemont o els diputats suspesos.

Et pot interessar  VIDEO | Gerard Piqué revela les pressions rebudes per posicionar-se a favor del dret a decidir l'1-O del 2017

Algunes d’aquestes vulneracions han estat puntuals, però altres encara duren, com la presó preventiva dels presos polítics, i ha lamentat que la possible resolució del Tribunal Europeu dels Drets Humans o el Comitè de Drets Humans de l’ONU poden trigar anys en arribar. Palou-Loverdos ha lamentat que el govern espanyol i les Corts no hagin fet cas a diverses advertències, recomanacions i peticions d’organismes públics i privats internacionals sobre la vulneració de drets humans, i per això ha demanat una investigació completa i imparcial, fins i tot per demanar responsabilitats per la vulneració i criminalització dels drets humans, ja que la legislació internacional s’ha d’aplicar obligatòriament a l’estat. Per això, ha instat a millorar i augmentar els mecanismes coactius dels organismes internacionals.

El jurista ha considerat que hi ha hagut “nombroses ingerències” dels poders executiu i legislatiu espanyol en el poder judicial i el Tribunal Constitucional. No obstant, també ha recordat que l’exministre de Justícia Rafael Catalá va instar la ciutadania a recórrer a la mediació abans d’acudir als tribunals, cosa que Palou-Loverdos creu que hauria de “predicar amb l’exemple”. De fet, creu que s’està abusant del Codi Penal, que hauria de ser l’últim recurs i s’està aplicant, a més, el dret penal de l’enemic.

Jordi Palou-Loverdos, advocat especialista en dret penal nacional i internacional i drets humans, ha elaborat aquest informe ‘España – Catalunya, más de diez años de conflicto político, más de un año de violaciones de derechos humanos y de represión’, per a l’Associació Catalana pels Drets Civils, i compta amb el suport del Col·lectiu Praga, Associació Atenes Juristes pels Drets Civils, Drets, Novact, FundiPau, Human Rights Cat, Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, Associació d’Afectats 1 d’octubre, Grup d’Empordanesos i Empordaneses per la solidaritat, Voluntaris Dret Defensa Girona, Sociedad Humana, Grup de Juristes Roda Ventura i Associació d’Advocats Voluntaris 1 d’octubre. A l’acte hi han assistit representants d’aquestes entitats com els advocats Jaume Alonso-Cuevillas, Josep Cruanyes, Ramon Setó, Eva Labarta o la diputada de la CUP Maria Sirvent. També hi han assistit familiars dels presos polítics com Montse Bassa, Laura Masvidal o Diana Riba, entre altres.

Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut