Un actiu membre d’España 2000 amb amistats a la cúpula del PP valencià i l’advocat d’un empresari condemnat pel cas de corrupció del PP d’Emarsa, l’empresa pública d’aigües residuals creada per l’Ajuntament de València sota l’alcaldia de la popular Rita Barberá. Segons ha avançat el diari ‘Público’ en exclusiva, aquests són dos dels nou ultradretans implicats en les agressions que es van produir durant el 9 d’octubre (la Diada del País Valencià) de 2017 que la Policia Nacional no ha presentat davant la justícia des que el magistrat instructor va ordenar la seva posada a disposició judicial al febrer de 2018 en el marc de la causa oberta pel jutjat d’instrucció 15 de València.
Dos anys després del brutal atac de grups organitzats de la ultradreta contra la manifestació de la Comissió 9 d’Octubre, la Policia Nacional només ha pogut identificar i posar a disposició judicial a 26 individus, de les prop de 500 persones que s’estima que van participar activament en els fets. Això, malgrat els documents gràfics aportats tant per professionals dels mitjans de comunicació com dels mateixos ultres, que els van difondre a la xarxa per vanagloriar-se dels seus actes.
Un “Sujeto No Identificado” habitual en actes del PP
El membre d’España 2000 és l’ultradretà Antonio Alemany Solsona, de 65 anys i actiu membre del grupuscle Defenem València, que figura en la causa oberta com a “Sujeto No Identificado (SNI) 2” . Aquest individu va ser gravat sostraient per la força paquets del diari ‘Jornada’ que s’anaven a distribuir de manera promocional durant la manifestació de la Diada valenciana. A més, a Antonio Alemany Solsona se’l situa més tard en altres imatges aportades a la causa acompanyant a un altre “Sujeto No Identificado”, participant en una nova acció violenta quan la manifestació ja havia començat: l’atac a un periodista col·laborador de mitjans internacionals, que acabava de ser ruixat amb cafè bullint quan gravava en vídeo als ultres que volien boicotejar la concentració.
“El abuelito campeón” (com el coneixen les víctimes per la seva habilitat per sortir indemne de les seves accions) també apareix en imatges al costat d’un grup d’ultres per impedir que la marxa reivindicativa conclogués a la plaça d’Alfons el Magnànim de València, on estaven previstos els parlaments com a acte de tancament. La presència d’aquest grup va obligar a canviar el recorregut de la manifestació a una altra zona de la ciutat, ja que la policia es va negar a desallotjar els ultres.
Per tractar-se d’un subjecte no identificat, Antonio Alemany es passeja en actes institucionals i és un habitual en esdeveniments del Partit Popular, gràcies a amistats com la presidenta del PP-CV i diputada a les Corts Valencianes, Isabel Bonig, o el vicedegà de la RACV, Jose Francisco Ballester-Olmos. El passat 9 d’Octubre, de fet, se’l va poder veure en els prolegòmens de la processó cívica de la Senyera de l’Ajuntament de València. Alemany es va moure amb total naturalitat per la zona reservada a autoritats i convidats, especialment protegida per la presència, entre d’altres convidats, del ministre José Luis Ábalos, encara que ell no figurava entre els periodistes acreditats. Alemany portava una suposada acreditació del digital ultradretà ‘La Tribuna de España’, i una altra d’un esdeveniment diferent, però no l’oficial de l’Ajuntament de València.
L’advocat ultra que crema estelades
Pel que fa a l’advocat ultra, es tracta de Luis Miguel Jiménez García, de 42 anys, amb despatx a València i Barcelona. D’ell, hi ha vídeos i fotografies que el situen com a actiu membre d’un grup d’ultres que va intentar trencar el fràgil cordó policial per atacar els participants en la manifestació de la Comissió 9 d’Octubre en els instants previs al seu inici i on se’l veu cremant una estelada i amenaçant i insultant als manifestants en presència d’agents dels antidisturbis de la policia espanyola.
Després de mesos sabent que era buscat per la policia, el passat 9 de setembre, va enviar un fax al jutjat d’instrucció 15 des de la seva oficina de València sense cap signatura, on només constava el segell de la seva empresa, per facilitar les dades dels seus despatxos a València i Barcelona. En un escrit d’un foli, redactat en tercera persona, s’informa dels passos que la Justícia i la Policia han de seguir per localitzar-lo. Són despatxos i domicilis que, d’altra banda, ja eren coneguts pels cossos de seguretat. Els investigadors, però, no van buscar en un altre domicili. Finalment, l’advocat ultra “recomana” -en un to del tot arrogant- al jutge instructor que “quan no el localitzin [a l’advocat Luis Miguel Jiménez], que truquin al telèfon [no reproduït] i deixin el missatge que vulguin o desitgin a la secretària del despatx, la qual farà arribar qualsevol mena d’instruccions o missatge al referit lletrat “.
