El govern espanyol tasta la seva pròpia medicina. El jutjat d’instrucció número 20 de Barcelona ha demanat a la Moncloa que desclassifiqui diversos documents secrets sobre l’ús de programaris espia com Pegasus, en el marc de la causa judicial del president d’ERC al Parlament, Josep Maria Jové, i la portaveu d’ERC al Parlament Europeu, Diana Riba. El jutjat cita també a declarar la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, així com OSY Technologies, una de les empreses del grup tecnològic israelià NSO, creador de Pegasus. Jové i Riba també han estat cridats a comparèixer en qualitat de testimonis, així com un assessor d’ERC al Parlament Europeu.
El jutjat ha fet aquesta sol·licitud per tal de donar resposta a la petició de l’advocat de Jové i Riba, tot seguint les indicacions de l’Audiència de Barcelona. La resolució de la petició recau ara en el Consell de Ministres, que és l’òrgan que té la competència sobre la desclassificació de documents oficials relacionats amb l’activitat del CNI.
El mes d’octubre del 2022, el jutjat va admetre a tràmit la querella de Jové i Riba contra l’empresa israeliana NSO Group, propietat d’OSY Technologies, però en lloc de citar els querellats (tal com marca la llei), la jutgessa d’instrucció va preguntar a la Fiscalia quines diligències volia practicar. La resposta de la Fiscalia va fer que el jutjat denegués les diligències proposades en la querella pels republicans, denegant així també investigar l’empresa israeliana. Davant aquesta situació, Jové i Riba van recórrer la decisió de la magistrada, i finalment l’Audiència de Barcelona els va donar parcialment la raó, i va apuntar que considerava “incoherent” la decisió de la jutgessa, a la vegada que es posicionava contra la Fiscalia, la qual s’oposava a interrogar els representants de NSO, tot recordant al jutjat i a la Fiscalia que la querella era per investigar i els mòbils espanyols de Jové i Riba van ser espiats mentre es trobaven a Espanya.
Amb tot, el passat mes de març, l’Audiència de Barcelona va reprendre les diligències, ordenant al jutjat que prengués declaració a Casteleiro, citant com a investigada l’empresa israeliana creadora de ‘Pegasus’ i encarregant un informe pericial independent sobre els mòbils dels dos polítics. L’Audiència troba pertinent que es demani informació al CNI sobre la compra del programari espia i el seu ús sobre Jové i Riba, arran de les conclusions del Defensor del Poble, les quals sostenien que el CNI havia sotmès la interceptació de comunicacions al control judicial.
“La declaració no seria prospectiva, com denuncia el fiscal, sinó necessària per determinar si l’actuació que en el seu cas es va fer amb l”spyware’ es va fer conforme a la legalitat vigent, amb els límits legals i amb autorització judicial, tot i que, donat el caràcter secret d’aquestes actuacions no es pugui donar més informació que la confirmació d’haver utilitzat aquest programa” apunta el jutjat amb relació a la citació de Casteleiro.
D’altra banda, els republicans es mostren satisfets d’aquest posicionament judicial i asseguren que això “augmenta la pressió” a l’estat espanyol per “donar explicacions sobre el Catalangate”. En aquest sentit, ERC recorda que representants de l’executiu espanyol han reiterat la seva “disposició total” a col·laborar amb la justícia en la desclassificació de documents.
