El passat 1 de maig es va resoldre el cas Cassirer: el ligiti entre la família jueva Cassirer i la Fundació Thyssen per la propietat del quadre de Camile Pissarro: Rue St. Honoré, aprés-midi, effet de pluie (1898). El quadre va ser adquirit per la família Cassirer a principis del segle XX i robat per les autoritats nazis abans de la Segona Guerra Mundial. Anys després, i donat per desaparegut, va ser adquirit pel Baró Thyssen. La venda de la seva col·lecció a l’Estat espanyol el 1993, va fer que el quadre passes en poder del Regne d’Espanya. El 2000 els hereus legítims del quadre el van trobar exposat a Madrid. Aquell any va començar una disputa legal que va acabar el passat primer de maig. Els hereus del Cassirer volien tenir allò que els nazis els hi van robar per ser jueus.
Després de diverses aventures legals, aquest desembre es va iniciar un judici a Pasadena, on s’havia de resoldre forma definitiva el conflicte entre els hereus de la família Casirer i l’Estat espanyol, ara propietari del quadre. El passat 1 de maig el jutge va resoldre la qüestió.
El jutge de Califòrnia, John Walte, va concloure el passat primer de maig que el quadre Rue St. Honoré, aprés-midi, effet de pluie de Camile Pissarro no havia de ser tornat a la família Cassirer. El judici que va començar al desembre ha sentenciat que el Baró Thyssen, quan va comprar el quadre el 1976, no ho va fer de mala fe. Tot i que segons el jutge, el quadre tenia prou elements sospitosos per poder deduir-ho.
Tal com s’ha pogut saber per boca de Bernardo Cremades Jr, advocat en favor dels Cassirer, l’estratègia del judici implicava demostrar que en el moment de la compra, el Baró, coneixia la història del quadre i que per tant, ell no el podia comprar, sinó que havia de denunciar el venedor per fer negoci amb art robat pels nazis. Si s’hagués demostrat que el Baró sabia que el quadre era robat, hauria estat l’encobridor d’un delicte i per tant no en seria el legítim propietari.
La decisió final del jutge no obliga a l’Estat espanyol a tornar el quadre. Walte, però, ha criticat molt durament al Regne d’Espanya per no ser conseqüent amb el Tractat de Washington que obliga els països signants a tornar l’art espoliat pels nazis als seus legítims propietaris. Amb les paraules del jutge: “El rebuig de la Fundació Thyssen-Bornemisza a retornar el quadre als Cassirer incompleix els Principis de Washington i la Declaració de Terezin”. El jutge, creu immoral el fet que l’Estat no torni una obra d’art als hereus dels jueus perseguits pels nazis, alhora que observa com Espanya desatén els seus compromisos internacionals. D’aquesta manera, el jutge conclou que si bé la propietat del quadre és legal, no és moral.