L’Institut Novact de Noviolència ha publicat l’informe No em diguis terrorista, quan no ho soc on analitza l’ús que fan els països de la regió euromediterrània de les falses acusacions de terrorisme per reprimir moviments polítics i socials.
En el cas d’Espanya, el document remarca que el dret a la protesta i la llibertat d’expressió s’han vist preocupantment vulnerats des de l’aprovació de la Llei Mordassa i les nombroses modificacions al Codi Penal amb l’objectiu d'”ampliar el ventall de delictes que constitueixen actes de terrorisme”.
L’informe emfatitza que la repressió va anar a més després de l’organització d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya el 2017. “Les autoritats van començar a acusar injustament de terrorisme alguns activistes, majoritàriament grups independentistes catalans”, exposa. En aquest sentit, posa d’exemple l’Operació Judes contra els CDR, el cas de Tamara Carrasco o la investigació del Tsunami Democràtic.
Igualment, el text denuncia que a l’Estat espanyol s’ha fet habitual la persecució d’artistes amb processaments i condemnes per “exaltar el terrorisme”. Com no podria ser d’altra manera, fa menció al cas de Valtònyc i de Pablo Hasél.
L’activisme ecologista
Els membres de col·lectius ecologistes també han patit les conseqüències del mal ús del Codi Penal. L’informe apunta que grups com Futuro Vegetal han atret l’atenció mediàtica per les accions protesta en què reivindiquen la necessitat de repensar el sistema en clau mediambiental.
En aquest sentit, explica el cas dels 14 activistes que van ser breument detinguts per la Brigada Antiterrorista per llençar pintura vermella a les parets del Congrés.
