La Unió Europea (UE) no té “voluntat política” per potenciar les llengües regionals i minoritàries. Aquesta és una de les conclusions d’un informe presentat aquest dimecres al Parlament Europeu. L’estudi, encarregat per vuit eurodiputats, entre ells d’ERC i Junts, avalua l’acció europea l’última dècada per protegir les llengües regionals i minoritàries.
En la presentació, l’eurodiputada d’ERC Diana Riba ha demanat a la Comissió Europea “ambició i creativitat” per impulsar el multilingüisme, mentre l’autor de l’informe, Vicent Climent-Ferrando, ha advertit que les diferències entre les grans llengües i les regionals o minoritàries cada cop s’està fent més gran.
Sota el nom ‘Avaluació del suport de la Unió Europea a les llengües regionals i minoritàries: 10 anys de la Resolució Alfonsi (2013-2023)’, l’informe està elaborat per Vicent Climent-Ferrando, professor de la Universitat Pompeu Fabra, i analitza l’acció europea sobre aquesta qüestió durant els 10 anys posteriors a l’aprovació per part del Parlament Europeu d’una resolució impulsada per l’eurodiputat François Alfonsi, del grup dels Verds, que alertava sobre el perill d’extinció d’algunes llengües a la Unió Europea. La resolució també lamentava que aquestes llengües no rebien una atenció específica suficient dins de la política de multilingüisme de la Comissió Europea.
L’estudi conclou que la Unió Europea “no ha parat prou atenció” a les llengües regionals i minoritàries europees que estan “en perill” i apunta que la Comissió Europea justifica “la manca d’acció específica” envers les llengües minoritàries perquè no té competències en ser “responsabilitat dels estats membre”. Ara bé, Climent-Ferrando indica que “la cooperació en aquest àmbit és possible a nivell de la Unió Europea” a través del mètode obert de coordinació, un fòrum intergovernamental per detectar “bones pràctiques” i directrius.
Segons el document, aquest instrument s’ha fet servir per a l’aprenentatge d’idiomes estrangers, però no per a qüestions relacionades amb la promoció i protecció de les llengües regionals i minoritàries. “Això demostra que és perfectament plausible desenvolupar una línia d’acció específica per a llengües regionals i minoritàries dins del marc legal actual de la Unió Europea”, remarca.
L’informe també critica la manca de dades sobre el finançament específic a llengües regionals i minoritàries i lamenta que les llengües regionals i minoritàries no siguin elegibles per participar en algunes iniciatives de la Comissió Europea sobre llengua, com per exemple el programa per ajudar els beneficiaris d’Erasmus+ o el Cos Europeu de Solidaritat a aprendre l’idioma en què estudiaran o treballaran.
“L’exclusió de les llengües regionals i minoritàries de les iniciatives de la Comissió Europea està creant que s’ampliï la bretxa entre les llengües considerades útils, necessàries i relacionades amb el progrés i el creixement i la resta, absents i considerades irrellevants”, apunta l’informe, que també alerta sobre l’exclusió d’aquestes llengües del món digital i la intel·ligència artificial.
Per revertir la tendència, l’estudi demana a la Comissió Europea incloure les llengües regionals i minoritàries en les seves iniciatives per promoure les llengües, així com destinar-hi recursos. “L’estratègia dominant de finançament mostra que les comunitats lingüístiques petites han de competir al mateix nivell que les grans, cosa que amplia les disparitats entre les grans i les petites”, avisa el document, que també demana incoure “diferents tipus de salvaguardes” amb “mencions específiques” per promoure les llengües regionals i minoritàries en programes clau de la Unió Europea, com Erasmus+ o Horizon. “Això és perfectament possible dins del marc legal actual”, subratlla.
L’informe ha estat encarregat per Riba, els eurodiputats de Junts Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, la representant del PNB Izaskun Bilbao, els eurodiputats dels Verds François Alfonsi i Rasmus Andresen i la dels no inscrits Tatjana Zdanoka.
En la presentació al Parlament Europeu, l’autor de l’infome ha criticat que algunes de les iniciatives i programes de la Comissió Euroepa no estiguin oberts a les llengües regionals o minoritàries, mentre sí ho estan a llengües de països tercers, com el serbi o el noruec, entre d’altres. “Hi ha clarament una discriminació entre les llengües oficials i les que no que s’ha d’abordar”, ha reivindicat.
Al seu torn, Riba ha advertit l’executiu europeu que “hi ha molt marge de millora i terreny que no s’ha explorat en el multilingüisme a Europa”. L’eurodiputada d’ERC ha remarcat que cal promoure la diversitat lingüística al club comunitari, també a través de polítiques audiovisuals i les noves tecnologies, entre d’altres.
Finalment, Alfonsi ha remarcat que la resolució es va aprovar l’any 2013 amb gran suport de la cambra i la Comissió Europea ha “menyspreat” aquesta demanda, mentre Bilbao ha lamentat que les llengües regionals i minoritàries estiguin “discriminades”. “Cal que la nostra vida quotidiana estigui present en el dia a dia de les institucions”, ha insistit.
