Un funeral multitudinari ha acomiadat aquest dissabte el papa Francesc i ha recordat el seu “compromís incansable” amb la pau. Més de 200.000 persones, segons fonts del Vaticà, han omplert de gom a gom l’exterior de la basílica de Sant Pere i rodalia per donar l’últim adeu al pontífex, mort el Dilluns de Pasqua a 88 anys. “El papa Francesc ha alçat la seva veu, incessantment, implorant la pau i convidant a la sensatesa i a la negociació. Segons ell, la guerra és una derrota dolorosa i tràgica per a tothom”, ha assenyalat en l’homilia el cardenal Giovanni Battista Re. Acabada la cerimònia, el fèretre del pontífex ha fet un recorregut simbòlic de sis quilòmetres pel cor de Roma abans de ser enterrat a Santa Maria la Major en un acte privat.
La cerimònia ha començat puntualment a les 10.00 hores del matí amb la desfilada dels cardenals -vestint de vermell, el color de dol- i el trasllat del fèretre del pontífex a l’exterior de la basílica de Sant Pere del Vaticà. Ha comptat amb la presència de més de 150 delegacions dels cinc continents amb reis, prínceps, ministres i dirigents destacats com els presidents Donald Trump, Volodímir Zelenski, Javier Milei, Emmanuel Macron i la líder de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. A primera fila s’han situat els presidents de l’Argentina, pàtria del Papa, i d’Itàlia, d’on era bisbe. Després s’han col·locat els representants de cases reials i els altres presidents per ordre alfabètic francès.
Reunió improvisada de Trump i Zelenski
Trump i Zelenski s’han reunit moments abans del funeral, en una trobada improvisada a l’interior de la basílica de Sant Pere. Fonts de l’executiu ucraïnès ha valorat com a “bona” la reunió, en què els dos mandataris han tingut “temps de parlar molt individualment”. De fet, indiquen que la reunió ha estat “molt simbòlica” i que té “el potencial de convertir-se en històrica” si s’aconsegueixen “resultats conjunts”. Per la seva banda, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, té previst reunir-se aquest dissabte a la tarda a Roma amb Zelenski i ha acordat amb Trump una futura trobada. El president dels Estats Units ha intercanviat una encaixada de mans amb Von der Leyen, el president del Consell Europeu, António Costa, i els reis d’Espanya, Felip VI i Letizia.
La delegació espanyola ha estat força nombrosa i ha estat liderada pels reis, les vicepresidentes María Jesús Montero (PSOE) i Yolanda Díaz (Sumar), el ministre de Justícia, Félix Bolaños, i el líder de l’oposició, el popular Alberto Núñez Feijóo. Pedro Sánchez no hi ha assistit. A la llarga llista de mandataris confirmats també hi ha estat un català, el bisbe de la Seu d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan Enric Vives.
L’homilia de Battista Re: “El pontificat del papa Francesc ha tocat ments i cors”
El degà del Col·legi Cardenalici, Giovanni Battista Re, ha estat l’encarregat de llegir una homilia que ha lloat la figura del papa Francesc i ha assegurat que “l’intens pontificat” de Jorge Mario Bergoglio “ha tocat ments i cors”. “L’última imatge pública del Papa seguirà per sempre als nostres ulls i al nostre cor”, ha recalcat Battista Re. “Tot i els greus problemes de salut, va voler impartir-nos la benedicció de Pasqua des del balcó de la basílica de Sant Pere i després va baixar a la plaça per saludar la multitud”, ha posat sobre la taula el cardenal italià, de 91 anys. “Malgrat la seva fragilitat, el papa Francesc va escollir entregar-se fins als últims moments amb força i serenor”, ha aplaudit Battista Re, que igualment ha destacat la proximitat del papa Francesc amb els més pobres i desafavorits.
“El fil conductor de la seva missió ha sigut la convicció que l’Església és una llar amb les portes obertes a tothom”, ha definit el degà del Col·legi Catedralici, que ha afegit. “Va ser ric en escalfor humana i profundament sensible als reptes de la societat. Tenia un gran carisma pel seu acolliment i escolta”, ha manifestat Battista Re. Prova de tot això, l’homilia ha reivindicat els “innombrables” gestos del pontífex argentí a favor dels refugiats i els pobres. “Va ser una Papa enmig de la gent i és significatiu que el seu primer viatge fos a Lampedusa”, ha comentat el degà del Col·legi Catedralici. “I dels seus 47 viatges apostòlics, quedarà en la història el que va fer el 2021 a l’Iraq, desafiant tots els riscos. Va ser un bàlsam per al poble iraquià”, ha sentenciat Giovanni Batista Re, que ha finalitzat reclamant al papa Francesc “que resi per tots nosaltres”.
“Et demanem que des del cel beneeixis l’Església, beneeixis Roma i beneeixis el món sencer”, ha conclòs el cardenal italià.
Emoció i silenci a Sant Pere durant el funeral de Francesc
L’emoció i el silenci han regnat entre els assistents al funeral del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Joves, turistes i religiosos de tot el món s’han aplegat fins a omplir completament la petita ciutat-estat hores abans de les exèquies. “El papa va obrir les portes de l’Església a les perifèries i la joventut”, ha destacat a l’ACN la monja Anna Maria Vilaró, que ha acompanyat a un grup de joves de Barcelona que havien organitzat el viatge per participar en la canonització del beat italià Carlo Acutis que precisament el Papa havia de presidir demà. La Sara, l’Anna i l’Arnau són tres d’aquests joves que, precisament, havien viatjat fins a Itàlia pel jubileu, però que finalment han acabat assistint al comiat de Francesc.
“Ens ha agafat una mica desprevinguts, i ens sap greu que hagi passat justament ara, però és bonic”, relatava la Sara a l’ACN. Al seu costat, l’Arnau ressaltava que tenia una “sensació una mica rara”. “Veníem a celebrar, no a fer un funeral”, apuntava. Amb ells, l’Anna, de dotze anys, reconeixia una gran proximitat a Francesc, l’únic papa que ha conegut en la seva vida.
Un recorregut simbòlic de sis quilòmetres pel cor de Roma
El fèretre del papa Francesc ha sortit del Vaticà un cop acabat el funeral a la basílica de Sant Pere i s’ha dirigit a Santa Maria la Major. Un ‘papamòbil’ adaptat ha transportat les despulles del pontífex en un recorregut simbòlic d’uns sis quilòmetres pel cor de Roma, a pas solemne d’uns 10 km/h i que ha passat per la piazza Venezia i el Colosseu. A les 13.00 hores, la comitiva fúnebre ha arribat a Santa Maria la Major i ha estat rebuda per un grup de migrants, persones sense sostre, presos i del col·lectiu trans. En el seu testament, Jorge Mario Bergoglio va deixar escrit que volia ser enterrat d’una manera senzilla i concretament al nínxol de la nau lateral entre la Capella Paulina i la Capella Sforza.
“El sepulcre ha de ser a terra; simple, sense decoració particular i amb l’única inscripció de ‘Franciscus'”, va detallar el pontífex, en un testament signat el 29 de juny del 2022 a la Casa de Santa Marta. A les nou de la nit, està previst que el cardenal Rolandas Makrickas dirigeixi el rosari en sufragi del papa Francesc a l’exterior de la basílica de Santa Maria la Major. La tomba del Papa ja es podrà visitar a partir de diumenge.
Unes 250.000 persones passen per la capella ardent
El funeral del papa tanca un camí de rituals que va començar el mateix dia de la seva mort. El primer pas va ser la constatació de la defunció i la col·locació al taüt de les restes mortals del pontífex. Aquesta primera cerimònia va tenir lloc a la llar del papa, la Residència Santa Marta, i va ser oficiada pel cardenal Kevin Farrell, camarlenc de la Santa Seu i màxim responsable de la cúria durant la ‘sede vacante’.
Superats aquests primers passos, el Vaticà va fer públic el testament del bisbe de Roma, un text molt breu presidit pel lema ‘Miserant atque Triant’ on es revelaven les característiques que havia de tenir l’adeu del pontífex. Allà s’hi reclamava que les despulles fossin enterrades lluny de la basílica de Sant Pere, on descansen bona part dels papes anteriors, i es col·loquessin en un nínxol senzill de la basílica de Santa Maria la Major, temple que Francesc visitava recurrentment.
Amb les darreres voluntats del papa ja revelades, el cos del pontífex va ser traslladat al Vaticà per ser exposat a la basílica de Sant Pere, allà, desenes de milers de persones han fet cua per donar-li un últim adeu durant dies. El cos ha estat exposat sense els tradicionals cadafals ni el bàcul papal, tal com va ordenar ell mateix, però abillat amb la mitra blanca al cap i vestit amb una casulla roja. La capella ardent del papa Francesc es va tancar ahir divendres a les vuit del vespre amb el pas de més de 250.000 persones.
135 cardenals decidiran el futur Papa al conclave
El successor de Francesc com a Papa serà decidit pels 135 cardenals que poden participar del conclave, és a dir, aquells que tindran menys de 80 anys el dia que comenci l’elecció. Un 80% dels candidats van ser escollits durant el pontificat que ha acabat aquest dilluns. El nombre d’homes que escolliran el nou pontífex és superior al límit de 120 fixat per Joan Pau II el 1996, en una norma que dona entre 15 i 20 dies d’ençà de la mort del Papa per a l’inici del conclave. Així, la successió de Jorge Mario Bergoglio començarà entre el 6 i l’11 de maig a la Capella Sixtina de Sant Pere del Vaticà. Les discussions donaran pas a tantes votacions com sigui necessari fins a assolir un consens mínim de dos terços dels cardenals al voltant d’un nom. La ‘fumata blanca’ serà el senyal que ja hi ha nou Papa.
