L’expert en desobediència civil Paul Engler creu que el govern espanyol s’ha comportat com “una dictadura” a l’hora de fer front a la crisi catalana. “Estic completament astorat per la manera com tracten els activistes, la llibertat expressió, i com empresonen gent”, ha afirmat Engler en una entrevista amb l’ACN. L’autor estatunidenc, que es troba a Barcelona presentant ‘Manual de desobediència civil’, qualifica l’actitud de l’estat espanyol d’”error estratègic”, ja que “la repressió provoca una reacció inversa en la població”, tal i com defensa en l’obra co-escrita amb el seu germà Mark. Editat a Catalunya per Edicions Saldonar, el llibre dibuixa una gran teoria sobre els moviments socials no-violents, des de la lluita de Gandhi per la independència de l’Índia fins les primaveres àrabs, passant pel moviment pels drets civils liderat per Martin Luther King.
Tot i reconèixer que el seu coneixement de la situació política catalana és limitat, Engler es mostra extremadament interessat en el moviment independentista i el conflicte amb l’estat espanyol, i creu que el seu llibre facilita un marc teòric útil per entendre els principis que han regit la desobediència civil al llarg dels anys, els dilemes que diferents moviments socials han afrontat, i les estratègies que han demostrat ser més efectives.
Una de les idees centrals de l’obra és el que Engler defineix com a “Jiu-jitsu o Aikido no-violent”, que consisteix en “aprofitar l’energia del moviment de l’adversari en contra seva”. “Fins i tot quan des de dins del moviment es percep un grau alt de repressió, a ulls del gran públic pot ser beneficiós que t’enviïn a la presó, o fer una vaga de fam, o que la policia et colpegi, perquè deslegitima l’autoritat”, explica Engler, i afegeix: “La gent ha d’entendre que si poses el teu cos a primera línia el sacrifici mereix la pena i aconsegueix polaritzar l’opinió pública”.
El concepte de “polarització” és precisament un altre dels elements claus per a Engler, ja que considera que obliga la gent a posicionar-se a favor o en contra de la causa en qüestió. Per aconseguir polaritzar el públic a favor dels interessos d’un moviment social, diu, les millors eines que els activistes tenen són els sacrificis personals per generar empatia i la disrupció per captar l’atenció dels mitjans.
Engler admet que l’estratègia de la polarització pot tenir conseqüències adverses, però creu que els moviments han de fixar-se més en els canvis que es produeixin en l’opinió pública a llarg termini, ja que aquests seran els que determinaran si aconsegueixen els seus objectius o no. Creu que el moviment Occupy Wall Street, per exemple, va fer possibles “grans canvis” en l’imaginari col·lectiu de la societat dels Estats Units malgrat la posterior victòria de Donald Trump en les eleccions presidencials del 2016. També posa com a exemple el moviment pels drets civils dels afro-americans durant els primers anys de la dècada del 1960 al mateix país, el qual va contribuïr a què molts estats del sud passessin de votar majoritàriament el Partit Demòcrata a convertir-se en un bastió del conservador Partit Republicà: “Si et fixes en la reacció de la dreta podia semblar que estiguessin perdent, però en realitat estaven guanyant l’opinió favorable del conjunt de la gent”.
L’autor defensa que la no-violència és la millor opció per als moviments socials no per motius morals, sinó estratègics. “Estadísticament, té més èxit que un conflicte armat; fins i tot en estats amb un alt grau de repressió, com la dictadura de Pinochet a Xile”, defensa Engler. L’autor també creu que els estats són els principals beneficiats de l’ús de la violència per part dels moviments socials, ja que això els permet jugar al seu propi camp: “Els estats tenen el monopoli de la violència. T’envien a la presó, t’estomaquen… És obvi que els estats són súper violents. Però si tu entres en aquest joc ho fas d’acord amb les seves regles, i això no et beneficia, perquè el públic deixa d’empatitzar amb tu”.
Pel que fa la definició de violència i la línia que la separa de la desobediència civil, Engler creu que els moviments socials han de fer-se la pregunta en relació amb el públic al qual s’adrecen per guanyar suport. “No importa el que tu creguis que és violència, sinó com ho percep la resta de la societat. El que estàs fent ajuda el moviment o no? I això depèn de la cultura de cada país”, explica. En termes generals, Engler considera que la línia que sovint delimita els límits de la no-violència són els danys personals: “La psicologia ha demostrat que si tu veus un enfrontament i hi ha algú que rep i mostra el seu dolor, tu empatitzaràs amb aquesta persona”.
Engler ha presentat ‘Manual de desobediència civil’ aquest dijous a les 7 de la tarda a la Casa del Llibre (Rambla Catalunya, 37), acompanyat del vicepresident d’Òmnium Cultural Marcel Mauri i la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana Elisenda Paluzie. L’acte ha estat presentat per l’escriptora Liz Castro, autora del pròleg que acompanya el llibre en la seva edició catalana.
