Un estudiant de segon de batxillerat de l’institut de Celrà ha museïtzat l’antiga ferreteria familiar de Madremanya (Gironès) que té més de 120 anys. En Guillem Martínez, amb l’ajuda dels pares, ha catalogat totes les eines que ha anat trobant a l’antic negoci, que estava tancat des de que el seu avi va morir el 2012. L’objectiu d’en Guillem era presentar-ho com a treball de recerca de l’institut, però finalment s’ha convertit també amb un homenatge als seus avantpassats. En total hi ha catalogades 240 eines de tot tipus, que es poden consultar amb codi QR. La voluntat tant d’en Guillem com de la família és obrir les portes de l’antiga ferreteria -que està annexa a la casa- i que es pugui visitar per aquells que hi estiguin interessats.
Poc es podien esperar els paren d’en Guillem Martínez que el local ple de pols, ferros i eines antigues que tenen al costat de casa seva a Madremanya s’acabaria convertint en un museu. Ara, aquesta antiga ferreteria familiar que va obrir el 1902 i va tancar 110 anys després, s’ha convertit en el treball de recerca d’en Guillem i en un espai cultural més del poble. Ell vol estudiar Infermeria a la Universitat de Girona, però volia optar a una de les beques que ofereix l’Ajuntament de Madremanya per treballs de recerca que tinguin a veure amb el poble.
Amb aquest objectiu, va demanar als pares que li donessin un cop de mà a netejar aquell local annex, que feia més de dotze anys que estava tancat. “Tenint això a casa i amb l’espina clavada arran de la mort del meu avi, vaig acabar fent el museu”, explica.
Un museu que la família obre a tothom que el vulgui visitar. Deixen clar que no en volen treure cap benefici, però sí que demanen que se’ls truqui per tal de poder gestionar les visites. “És una cosa pel poble i per qui li interessi veure com era una ferreteria fa més de 100 anys”, explica.
Quatre zones i molta història
El museu es divideix en quatre zones diferenciades. A cadascuna hi ha un codi QR que, un cop descarregat, porta a l’usuari a un catàleg on pot veure les eines d’aquell espai. “Hi ha tot tipus de serres, d’encluses, de martells o eines molt antigues que semblen repetides però que totes tenen alguna característica que fa que serveixin per alguna cosa concreta”, explica en Guillem.
La ferreteria és un espai relativament petit però respira història. De fet, arran de la neteja que van començar el mes d’abril passat, van trobar un dietari que anava del 1890 al 1920. Això els va fer sospitar que hi havia d’haver una altra ferreteria, ja que l’espai que s’ha museïtzat data del 1902.
Va ser aleshores quan van començar a indagar i van aconseguir saber que en una altra zona del poble va existir una altra ferreteria de la família, ja al segle XIX. La mare d’en Guillem, la Lídia Cruset, explica que haver ajudat el seu fill a tirar endavant el projecte de museïtzació ha estat alhora una satisfacció per saber molt més de la família.
El poble, bolcat
Un dels motius que va portar en Guillem a museïtzar l’espai va ser el fet que el permetia optar a una de les beques que dona l’Ajuntament. Un cop acabada la feina va fer una jornada de portes obertes per tal que els veïns de Madremanya s’acostessin a veure la que havia estat la ferreteria de Madremanya.
Va ser en aquell moment on es va adonar de la “gran resposta” dels seus conciutadans que van anar en massa a visitar l’espai. La Lídia explica que va ser “increïble” perquè molts veïns els explicaven coses que no sabien d’aquell antic negoci. “És un retorn al passat, un record del meu pare i de les tres generacions posteriors. Ha estat molt emocionant”, assenyala.
